Colònies amb màgia
L'associació Aecc-Catalunya contra el Càncer fa deu anys que organitza estades d'estiu per a germans de nens amb càncer
Psicòlegs i monitors ajuden els infants a expressar i gestionar emocions a través del joc
Miguel i Manuel repeteixen aquest any una experiència que els va suposar un “canvi radical” d'actitud
Com per art de màgia, “quan els vaig veure baixar de l'autocar, de seguida vaig notar que alguna cosa havia canviat a l'expressió dels meus fills”. Així recorda Araceli Pascual el moment en què, ara fa dos estius, va recollir els petits Miguel i Manuel, després de les colònies que l'Associació Espanyola Contra el Càncer-Catalunya contra el Càncer organitza per a germans de nens que pateixen
alguna malaltia oncològica. Els nens, que llavors tenien 9 i 6 anys, en feia dos que convivien amb la leucèmia que havien diagnosticat al germà gran, Ismael.
“Els tres nens estaven passant una època duríssima. L'Ismael estava malalt i, en lloc de jugar i de fer el que fan la resta de nens, s'havia de passar els dies a l'hospital... Però els dos petits també patien. Tenien por i, alhora, se sentien desplaçats perquè tot girava al voltant del germà”, recorda l'Araceli. Però aquelles colònies van marcar un abans i un després. “Encara no sé com va ser possible que, després de tan sols qua-tre dies, els meus fills tornessin tan canviats. Molt més oberts i tranquils. I que parlessin sense tabús de la malaltia del germà i d'emocions que fins llavors no s'havien atrevit a expressar”, assegura aquesta mare.
L'Araceli i els seus tres fills viuen en un poble de Burgos, però el bon record que l'experiència va deixar en els dos nens va fer que Araceli no ho dubtés ni un segon a l'hora d'intentar que el Miguel i el Manuel la repetissin. Les colònies de l'Aecc-Catalunya contra el Càncer s'ofereixen a nens de tot l'Estat, però, de moment, només es fan a Catalunya. A l'Araceli no li importa haver de fer quilòmetres. “L'any passat no va ser possible i ja van tenir un disgust, però aquest any ho hem tornat a sol·licitar”, explica. Araceli deixa molt clar que aquestes “no són unes colònies normals”. Hi ha piscina i jocs, com a la resta de colònies, però els professionals fan “màgia” amb els nens, insisteix.
Els artífexs d'aquesta màgia són els monitors de lleure que s'ocupen de la part lúdica i, sobretot, els psicooncòlegs, que cada matí dinamitzen uns tallers terapèutics on, a través del joc, els nens treballen les emocions. “Molts d'aquests infants tenen dificultats per parlar i per expressar el que senten, perquè no volen preocupar encara més els seus pares”, explica la psicooncòloga i coordinadora del programes i serveis d'Aecc-Catalunya contra el Càncer, Teresa López-Fando. La por de perdre el germà malalt, l'excés de responsabilitat que exigeix fer-se càrrec d'una situació tan dura o la frustració en veure que les necessitats pròpies passen a segon terme a causa de la malaltia del germà són emocions que, per a un nen, resulten molt complicades de gestionar. Uns nens tenen més problemes que d'altres i, precisament, aquells que han aconseguit gestionar millor la situació també serveixen de referent per a la resta.
“Tradicionalment, hi ha hagut força recursos per als infants amb càncer, però fa uns anys ens vam adonar que els germans quedaven una mica desplaçats”, explica la psicooncòloga. De colònies per a nens malalts ja en feien (de fet, l'Ismael, el fill de l'Araceli, hi va anar abans que els seus germans), però l'associació va pensar que oferir-ne unes altres adreçades als germans tenia tot el sentit del món. Ara ja fa deu anys que s'organitza l'activitat per a nens de 7 a 17 anys. En l'edició d'aquest any, s'han ofert 35 places per a famílies de tot l'Estat. Les colònies són gratuïtes i l'únic requisit és tenir un germà amb càncer. “Tenim molta demanda i prioritzem els nens que no han vingut mai”, afirma López-Fando.
Avui fa dos dies que el Miguel i el Manuel van arribar amb la resta de companys a la casa de colònies Castell de Fluvià, a Sant Esteve de Palautordera. S'hi estaran fins demà passat. Mentrestant, el seu germà Ismael –que ja té 13 anys i ha acabat el tractament contra la leucèmia amb una evolució molt bona– aprofita aquests dies per anar a les platges de la Costa Brava amb la mare i per visitar la família que tenen a Barcelona.