Colònies amb màgia

Com per art de màgia, “quan els vaig veure bai­xar de l'auto­car, de seguida vaig notar que alguna cosa havia can­viat a l'expressió dels meus fills”. Així recorda Ara­celi Pas­cual el moment en què, ara fa dos estius, va reco­llir els petits Miguel i Manuel, després de les colònies que l'Asso­ci­ació Espa­nyola Con­tra el Càncer-Cata­lu­nya con­tra el Càncer orga­nitza per a ger­mans de nens que patei­xen
alguna malal­tia oncològica. Els nens, que lla­vors tenien 9 i 6 anys, en feia dos que con­vi­vien amb la leucèmia que havien diagnos­ti­cat al germà gran, Ismael.

“Els tres nens esta­ven pas­sant una època duríssima. L'Ismael estava malalt i, en lloc de jugar i de fer el que fan la resta de nens, s'havia de pas­sar els dies a l'hos­pi­tal... Però els dos petits també patien. Tenien por i, alhora, se sen­tien des­plaçats perquè tot girava al vol­tant del germà”, recorda l'Ara­celi. Però aque­lles colònies van mar­car un abans i un després. “Encara no sé com va ser pos­si­ble que, després de tan sols qua-tre dies, els meus fills tor­nes­sin tan can­vi­ats. Molt més oberts i tran­quils. I que par­les­sin sense tabús de la malal­tia del germà i d'emo­ci­ons que fins lla­vors no s'havien atre­vit a expres­sar”, asse­gura aquesta mare.

L'Ara­celi i els seus tres fills viuen en un poble de Bur­gos, però el bon record que l'experiència va dei­xar en els dos nens va fer que Ara­celi no ho dubtés ni un segon a l'hora d'inten­tar que el Miguel i el Manuel la repe­tis­sin. Les colònies de l'Aecc-Cata­lu­nya con­tra el Càncer s'ofe­rei­xen a nens de tot l'Estat, però, de moment, només es fan a Cata­lu­nya. A l'Ara­celi no li importa haver de fer quilòmetres. “L'any pas­sat no va ser pos­si­ble i ja van tenir un dis­gust, però aquest any ho hem tor­nat a sol·lici­tar”, explica. Ara­celi deixa molt clar que aques­tes “no són unes colònies nor­mals”. Hi ha pis­cina i jocs, com a la resta de colònies, però els pro­fes­si­o­nals fan “màgia” amb els nens, insis­teix.

Els artífexs d'aquesta màgia són els moni­tors de lleure que s'ocu­pen de la part lúdica i, sobre­tot, els psi­co­oncòlegs, que cada matí dina­mit­zen uns tallers terapèutics on, a través del joc, els nens tre­ba­llen les emo­ci­ons. “Molts d'aquests infants tenen difi­cul­tats per par­lar i per expres­sar el que sen­ten, perquè no volen pre­o­cu­par encara més els seus pares”, explica la psi­co­oncòloga i coor­di­na­dora del pro­gra­mes i ser­veis d'Aecc-Cata­lu­nya con­tra el Càncer, Teresa López-Fando. La por de per­dre el germà malalt, l'excés de res­pon­sa­bi­li­tat que exi­geix fer-se càrrec d'una situ­ació tan dura o la frus­tració en veure que les neces­si­tats pròpies pas­sen a segon terme a causa de la malal­tia del germà són emo­ci­ons que, per a un nen, resul­ten molt com­pli­ca­des de ges­ti­o­nar. Uns nens tenen més pro­ble­mes que d'altres i, pre­ci­sa­ment, aquells que han acon­se­guit ges­ti­o­nar millor la situ­ació també ser­vei­xen de refe­rent per a la resta.

“Tra­di­ci­o­nal­ment, hi ha hagut força recur­sos per als infants amb càncer, però fa uns anys ens vam ado­nar que els ger­mans que­da­ven una mica des­plaçats”, explica la psi­co­oncòloga. De colònies per a nens malalts ja en feien (de fet, l'Ismael, el fill de l'Ara­celi, hi va anar abans que els seus ger­mans), però l'asso­ci­ació va pen­sar que ofe­rir-ne unes altres adreçades als ger­mans tenia tot el sen­tit del món. Ara ja fa deu anys que s'orga­nitza l'acti­vi­tat per a nens de 7 a 17 anys. En l'edició d'aquest any, s'han ofert 35 pla­ces per a famílies de tot l'Estat. Les colònies són gratuïtes i l'únic requi­sit és tenir un germà amb càncer. “Tenim molta demanda i pri­o­rit­zem els nens que no han vin­gut mai”, afirma López-Fando.

Avui fa dos dies que el Miguel i el Manuel van arri­bar amb la resta de com­panys a la casa de colònies Cas­tell de Fluvià, a Sant Esteve de Palau­tor­dera. S'hi esta­ran fins demà pas­sat. Men­tres­tant, el seu germà Ismael –que ja té 13 anys i ha aca­bat el trac­ta­ment con­tra la leucèmia amb una evo­lució molt bona– apro­fita aquests dies per anar a les plat­ges de la Costa Brava amb la mare i per visi­tar la família que tenen a Bar­ce­lona.