El ‘profe' del ‘bon rotllo'

El profe d'institut a les classes del qual no fa mandra anar i que els alumnes volen que s'apunti a les excursions de final de curs és l'Isidro Gutiérrez. I el ciutadà que sempre ha pensat que s'ha de complir amb la feina, però que sovint amb això no n'hi ha prou i que cal implicar-se en els moviments veïnals o socials també és l'Isidro. El seu carisma a l'Institut Joan Fuster, al districte de Sant Andreu, a Barcelona, feia que escoltés històries dures i complicades d'alumnes, pares i mares. El cas d'una família que vivia en un pàrquing, per exemple. No li va fer falta donar-hi gaires voltes, i l'any 2009 –concretament l'1 de maig– va decidir crear una ONG de suport a persones sense feina. “Fer de professor també implica fer coses socials. Tens una relació molt directa amb els nois i els pares. Però separo les dues coses: a fora de l'institut sóc un altre”, deixa clar.

L'ONG es diu T'acompanyem i té la seu a l'hotel d'entitats de La Pau, al districte de Sant Martí. Aconseguir aquest local estable a principis d'any fa més fàcil la feina de l'Isidro i els cinc o sis voluntaris més que s'hi han implicat. Classes de suport per a joves que volen accedir a un grau mitjà, teràpies de grup per a persones sense feina, tallers de risoteràpia,
coaching, tallers per preparar currículums i entrevistes de feina... “Intentem veure què necessita cadascú i buscar què podem fer”, explica.

Un dia va arribar a T'acompanyem un noi de 26 anys, en David Fernández, que no tenia feina i estava molt desanimat. Després de parlar una estona amb ell, l'Isidro li va dir que no havia de buscar una feina, sinó que s'havia de tornar a posar a estudiar. “Aquest home no sap què diu”, recorda ara en David que va pensar en aquell moment. Però ho va fer, la seva vida va canviar, va trobar una bona feina i, amb 32 anys, fa uns mesos que ha creat amb un soci la seva pròpia empresa de màrqueting digital. “Vaig deixar els estudis als 18 anys, perquè no em motivaven –explica en David–. Era mal estudiant. Vaig anar tenint feines i les coses anaven bé fins que va arribar un moment que no estava preparat per a res en concret, i amb la crisi ja no trobava on treballar.” Des de T'acompanyem li van posar el repte de preparar-lo en dos mesos per presentar-se a l'accés a un grau superior. I ho va aconseguir. Va estudiar gestió comercial i màrqueting. A l'empresa on va fer les pràctiques se'l van quedar i a principis d'any va tenir valor per muntar amb un soci clickonline360.com, on es dediquen a aconseguir que professionals i empreses estiguin a dalt de tot quan es fa una recerca a través de Google.

“No era mal estudiant –el rectifica l'Isidro–. L'adolescència no és fàcil, i molts joves necessiten un cop de mà. És normal que es cansin d'anar a classe a escalfar la cadira. Si tens trenta alumnes, cinc o sis destaquen, però el professor no es pot oblidar de la resta.” Assegura que des del primer moment li va veure interès per sortir-se'n i capacitats. Per això el va animar a tornar a estudiar. I el noi intervé: “El veia sempre allà, disposat a ajudar-me. Què havia de fer? Esforçar-me!” Afegeix que conèixer-lo va marcar un abans i un després en la seva vida. I s'emociona: “Aquest home em va salvar la vida. Tant jo com la meva família li estem superagraïts.”

En David, com la majoria dels que piquen a la porta de T'acompanyem, hi van per demanar suport en inserció laboral, però també necessiten suport emocional. “Se senten culpables i s'ha de començar per recuperar l'autoestima –subratlla el creador de l'ONG–. I injectar optimisme, molt d'optimisme.” Escoltar, valorar els punts positius, i fer-ho amb molta humanitat, és la filosofia que s'aplica a l'entitat. Alhora l'Isidro té mil projectes al cap, entre els quals una novel·la que reculli les experiències que viu dia a dia.