Experts forenses excaven la necròpoli del castell de Santa Maria de Besora
S'ha treballat en estructures de murs que confirmen la llarga ocupació humana del turó del castell. S'hi han sumat una quarantena d'alumnes vinguts d'arreu de Catalunya, l'Estat espanyol i Europa, sobretot metges, biòlegs i forenses.
Les excavacions que es porten a terme regularment al castell de Santa Maria de Besora han continuat donant evidències de la llarga ocupació humana del turó on està assentat, que es remunta al període ibèric (segle III aC). També s'ha treballat en la necròpolis, descoberta ja en les primeres excavacions i que presenta una gran quantitat d'enterraments de diferents èpoques.
La campanya d'excavacions d'enguany va ser entre el 12 i el 20 de juliol i hi va participar un grup d'entre 10 i 12 voluntaris que va pujar cada dia al cim del turó.
D'entre les diverses zones en què s'ha dividit el conjunt, es va decidir actuar a l'anomenat sector ibèric, on fa temps es van trobar les restes més antigues datades fins ara al Castell; i també a la zona d'entrada.
Es resultats en aquesta segona zona van començar a ser tan importants que tot el grup s'hi va incorporar i es van interrompre les excavacions a l'altre sector, que es va deixar per a una propera campanya.
La principal zona d'actuació ha estat a la zona de la porta, que ocupa la part superior de l'únic camí d'accés i els primers metres de l'esplanada. A la banda oest han aparegut diverses estructures de murs, molt properes les unes amb les altres, que demostren una llarga i important ocupació que encara no podem situar del tot cronològicament, però que apunten a una llarga tradició, potser des d'època tardoantiga, comenten Francesc Busquets i Marta Fàbregas, responsables de l'empresa Atics, que porta a terme les excavacions.
Tampoc podem definir-ne clarament la funcionalitat, i caldrà esperar les següents campanyes per tal de poder excavar algun àmbit sencer i obtenir-ne més informació, afirmen.
L'altra actuació és la que es va fer a la necròpolis de la banda oest de l'església, descoberta ja en les primeres excavacions, que presenta una gran quantitat d'enterraments de diferents èpoques.
En aquest sector s'hi va dur a terme, entre el 18 i el 20 de juliol, el VIII Curs de Paleopatologia Forense, que organitza des del 2010 i amb periodicitat bianual el GROB (Grup de Recerca en Osteobiografia de la Universitat Autònoma de Barxcelona), en col·laboració amb l'Hospital Universitari del Sagrat Cor de Barcelona i l'empresa Atics, i el suport de l'Ajuntament de Santa Maria de Besora i Amics del Bisaura.
Aquest any el curs s'ha orientat a la paleopatologia traumàtica i a les lesions per violència, ja que s'ha evidenciat una alta incidència de lesions d'aquest tipus en les restes òssies extretes fins ara de la necròpolis, potser pel fet que són bàsicament restes de soldats de l'època carlina.
Aquestes lesions són difícils de diagnosticar en moltes ocasions perquè costen de diferenciar d'aquelles d'origen tafonòmic, les quals es creen de forma natural a causa de l'acció de la terra.
Els gairebé 40 alumnes vinguts d'arreu de Catalunya, l'Estat espanyol i Europa, en general metges, biòlegs i forenses, han pogut adquirir una experiència de camp que els serà molt útil a l'hora de fer les seves anàlisis de laboratori en la feina del dia a dia.
En cada curs s'intenta comptar amb algun expert reconegut en l'àrea que es tracta, i enguany un dels convidats ha estat el doctor Paco Etxeberria, metge basc especialista en medicina legal i forense.
Les excavacions al castell de Besora, un turó a més de 1.000 metres d'altura, van començar l'any 2005. Des de llavors s'han dut a terme obres de consolidació de l'església de Santa Maria, datada ja des del segle XI, així com també actuacions de recerca tant a la part edificada com també a l'esplanada del davant.
Aquestes actuacions, en què ha col·laborat desinteressadament un nombre important d'estudiants d'història i arqueologia i voluntaris, han evidenciat una ocupació permanent del turó d'almenys 2.200 anys,
Aquest any ha entrat al grup de projectes de recerca en matèria d'arqueologia quadriennals (2014-2017), finançada pel Departament de Cultura de la Generalitat, fet que li assegura una certa continuïtat en els propers anys.
