Dignes hereus de la gent gran

Avui celebrem el Dia Internacional de la Gent Gran. És una bona ocasió per recordar la importància i el paper actiu que tenen les persones grans en la nostra societat. Un rol mai prou reconegut i que llueix poc acostumats com estem a viure en un món on predomina el culte a la joventut eterna. Un proverbi africà compara la mort d'una persona gran amb l'incendi d'una biblioteca. No hi puc estar més d'acord. La gent gran és un pou de coneixements i experiències, és l'enllaç que ens connecta amb el nostre passat, però també ens fa entendre el nostre present i imaginar el nostre futur. Per tot això, l'atenció, el tracte i el reconeixement que reben les persones grans diuen molt de la societat on vivim i del país que volem ser.

Cal celebrar l'actitud que tenen les persones grans en el dia a dia del nostre país. El seu exemple present però també passat –com a protagonistes de la conquesta dels drets i les llibertats actuals– són un aprenentatge i un testimoni valuós del qual hem de ser dignes hereus. I per això avui, també, els nostres avis tenen un paper protagonista en la Catalunya del segle XXI pels esforços i la dedicació que hi posen diàriament, sense soroll i de forma anònima.

Des del govern de la Generalitat, i més concretament des del Departament de Benestar Social i Família com a competent en la matèria, volem fer sobresortir, incentivar i valorar encara més tota aquesta energia i aquesta vitalitat. En aquest marc, el proper 8 d'octubre el nostre departament i el Consell de la Gent Gran de Catalunya organitzem a Món Sant Benet el VII Congrés Nacional de la Gent Gran de Catalunya. Una cita important, que es repeteix cada quatre anys, i que permetrà definir les polítiques públiques que s'han de promoure per respondre als reptes i necessitats del col·lectiu, a curt i mitjà termini. 471 delegats d'arreu de Catalunya debatran les ponències, redactaran les conclusions i consensuaran el manifest final.

Per acord del Consell, durant el congrés es debatran dues ponències amb el títol Persona, societat i benestar i La Catalunya del futur. En el darrer cas la redacció inicial advoca, entre d'altres, per la consecució d'un nou pacte social i intergeneracional global en què cada generació (joves, adults i grans) trobi el seu espai i la seva utilitat en la societat. Per la seva banda, la ponència Persona, societat i benestar referma el rebuig a qualsevol renúncia a l'estat del benestar, tot i l'escenari econòmic complicat, amb una distribució més justa de la riquesa i la incorporació de nous elements que permetin la sostenibilitat del sistema. De tot plegat n'obtindrem un valuós full de ruta que des del govern –com no podia ser d'una altra manera– ens comprometem a tenir en compte i a aplicar en la mesura de les possibilitats.

Per acabar, voldria traslladar aquestes paraules de gratitud a totes les persones grans del nostre país, i instar el conjunt de la ciutadania a recordar –avui, Dia Internacional de la Gent Gran– que som qui som gràcies a elles, que arribarem on arribarem perquè ens han obert el camí.