Societat

Polítiques dirigides a l'autonomia de totes les persones

Amb una taxa de pobresa del 20% urgeix una priorització d'uns pressupostos socials

Les entitats cobreixen sovint les necessitats més bàsiques

Reclamen al govern que cap família estigui sense ingressos mínims

Dues de cada deu persones que viuen a Catalunya estan en risc o situació de pobresa. Aquest percentatge ha anat augmentant els últims anys i vol dir que cada cop més persones viuen amb menys de 9.423 euros nets anuals. La desagregació per edats de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) demostra que aquest risc de pobresa té més incidència entre els menors de 16 anys (27,3%), mentre que la franja que en té menys és la dels majors de 65 (12,4%) per l'efecte de les pensions. Experts i entitats d'atenció a les persones vulnerables adverteixen que el panorama de cara al 2015 no és gaire esperançador, perquè la clau està en la creació de llocs de treball prou ben remunerats perquè cada família pugui cobrir les seves necessitats bàsiques.

La preocupant fotografia que ofereixen les estadístiques la corroboren “les entitats de trinxera”. Càritas Diocesana de Barcelona i el Casal dels Infants han fet balanç del 2014 fa pocs dies: Càritas ha passat de 17.900 a 24.000 usuaris, amb un increment del 55% de serveis prestats, mentre que el Casal ha superat els 1.600 nens i joves atesos, i s'ha trobat que ha rebut 1.400 sol·licituds per a 240 places de cursos de formació laboral. Són dos casos, però il·lustren la situació.

Prestacions i serveis

“Les escoles i entitats no podem assumir qüestions com ara l'alimentació, la roba i el material escolar”, adverteix el president de la Federació d'Entitats per a la Infància i l'Adolescència (Fedaia), Jaume Clupés, que reclama una renda garantida per a les famílies amb fills perquè siguin autònomes per gestionar-se. En la mateixa línia, des de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec), la proposta és que es millorin les prestacions i els serveis d'atenció a les persones.

Entre els col·lectius que més pateixen les retallades hi ha les persones amb discapacitat. La presidenta de Dincat (Federació Catalana de la Discapacitat Intel·lectual) planteja diferents prioritats per a l'any vinent: que les més de sis-centes persones que esperen per accedir a un servei d'atenció de dia o per una residència tinguin plaça, que s'ajusti el sistema educatiu a les necessitats dels joves i també que s'aturi el nou sistema de copagament, que Dincat considera “injust”.

També la qüestió econòmica preocupa les persones amb dependència, d'una banda, per les dificultats d'accedir a un servei o prestació i, d'una altra banda, el fet que per qüestió d'incompatibilitat d'ajudes ara es reclamin quantitats molt altes a algunes famílies.

Una de les novetats del 2014 ha estat que el ple del Parlament dediqués al març un ple monogràfic a la pobresa i les desigualtats. Nou mesos després, però, poc del que allà es va parlar s'ha convertit en realitat. Sí que s'han reforçat en certa manera les beques menjador i l'atenció amb casals i colònies als menors en període de vacances, però cap solució prou contundent contra la pobresa energètica. La mobilització ciutadana no s'atura i ha fet, per
exemple, que el Parlament hagi de discutir una iniciativa legislativa popular (ILP) per la renda garantida de ciutadania.

LES XIFRES

106.700
llars
no tenen cap mena d'ingrés regular, mentre que 220.700 tenen tots els adults sense feina.
4.366
famílies
a Catalunya van perdre el seu habitatge (de compra o lloguer) per impagaments entre l'abril i el juny.
50.000
firmes
necessiten els promotors de la ILP contra l'anomena emergència habitacional, social i la pobresa energètica.
Discapacitat

Eliminar les llistes d'espera als serveis i aturar el copagament

Des de Dincat (Federació Catalana de la Discapacitat Intel·lectual), encarem el 2015 amb la mateixa força que acabem l'any: reclamant el compliment dels drets del col·lectiu. És urgent donar resposta a les 650 persones que, segons càlculs estimatius, esperen accedir a un servei d'atenció de dia o residencial. Insistim que són recursos bàsics i irrenunciables perquè garanteixen la inclusió social. En educació, és totalment prioritari donar resposta als joves que han acabat l'escolarització obligatòria. El nombre de places de formació és insuficient, no hi ha cap oferta pública fora de la província de Barcelona, no s'ajusta a les necessitats reals de les empreses i, a més, amb l'última reforma educativa hem perdut l'FP adaptada o específica.I, sens dubte, continuarem treballant perquè el govern aturi la nova ordre de copagament i la renegociï amb el sector. La norma, basada en uns criteris que considerem que no corresponen a la realitat de les persones amb discapacitat, les empobreix i a més les priva de tenir una vida digna i autònoma.

ROSA CADENAS.
presidenta de dincat

Gent gran

Cal reconstruir les prestacions i l'atenció a les persones

L'any 2015 vindrà condicionat pel procés perquè els catalans decideixin el seu futur: si s'aprova un nou pressupost o es prorroga, si té un alt contingut social, quin govern hi haurà i si hi haurà unitat política i estabilitat general. Tothom, administracions i ciutadans, cal que reconstruïm les prestacions i també les atencions a les persones que han quedat reduïdes i malmeses, entenent com a propi tant dolor i angoixa. Els sectors i entitats d'atenció a les persones han de mantenir-se ferms servint, solucionant, millorant i ajudant tothom que ho necessiti. Les administracions han d'assumir el lideratge, però a tots ens correspon participar en les solucions com a coresponsables de la vida amb dignitat de qualsevol persona. Caldrà ser imaginatius per trobar respostes adients, innovadores, ajustades a la realitat econòmica, visualitzar necessitats i mancances emergents i donar-hi solució, trobar maneres perquè la societat i les persones avancin i es mantinguin en pau i cohesió social. La Fatec assumirà aquests reptes i hi respondrà bé i amb generositat.

MARIO CUGAT I LESEURS.
president de la fatec

Infància

Renda garantida familiar per a la infància

Cal garantir a les famílies uns ingressos mínims que cobreixin les necessitats quotidianes. Les escoles i entitats no poden assumir qüestions com ara l'alimentació, la roba i el material escolar. Ha de ser una prioritat absoluta que tots els infants i adolescents tinguin cobertes les necessitats bàsiques i per a això necessitem una renda garantida familiar. Catalunya destina actualment el 0,9% del seu PIB a polítiques d'infància i família contra el 2,2% de mitjana europea. Ha estat així en temps de crisi i de prosperitat. És hora que la infància sigui una prioritat de les polítiques públiques i destinem un percentatge més alt dels nostres recursos a garantir el seu benestar. Necessitem invertir en una renda garantida familiar però també en polítiques de qualificació i inserció laboral per a joves i adolescents i en petita infància. El 2015 ha de ser l'any que per fi avancem cap a homologar les nostres polítiques d'infància i família amb la mitjana europea. Ha de ser l'any també que millorem la nostra fiscalitat. Sense uns ingressos suficients no podrem finançar un futur millor per a la infància.

JAUME CLUPÉS.
president de la fedaia



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.