Situen com a relleu de Sistach l'impulsor del conflicte de l'art sacre

Juan José Omella, que com a bisbe de Barbastre-Montsó entre el 1999 i el 2004 va reclamar les obres d'art sacre de la Franja que pertanyien a la diòcesi de Lleida, s'ha afegit a la llista de possibles successors de Lluís Martínez Sistach al capdavant de la diòcesi de Barcelona. Omella, format a Saragossa, va ser un dels braços executors del debilitament de la diòcesi de Lleida (que va ser partida) i, per tant, de l'engrandiment de la insignificant Barbastre-Montsó, ordida a partir del 1995 pel nunci del Vaticà a l'Estat espanyol Lajos Kada i el cardenal Re, enemics declarats de Catalunya i propers a l'Opus Dei. El debilitament de l'Església catalana es va completar l'any 2004 quan l'arquebisbe Ricard Maria Carles, a instàncies de Roma, va dividir la diòcesi de Barcelona en tres creant les diòcesis de Terrassa i Sant Feliu de Llobregat.

La possibilitat que el papa Francesc nomeni Omella, que és amic seu i que acaba de ser nomenat per ell mateix com a membre de la Congregació dels Bisbes, ha pres força els darrers dies i pràcticament tots els sectors de l'Església catalana consultats hi donen credibilitat. Entre altres coses, perquè Omella, actual bisbe de Calahorra i La Calzada-Logroño, és pastor, un bisbe abocat a les qüestions socials, i molt proper a la línia del papa Francesc.

Tot i així, ningú descarta per complet que el papa no acabi nomenant un bisbe català, que és una reclamació històrica del país. En aquest cas els noms que més sonen són el de Joan-Enric Vives, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, i el de Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona, de perfil molt similar a Francesc. Són els que, segons els experts, tenen més números. Però tractant-se de Roma mai no se sap.

El que és clar és que si el papa nomenés Omella –nascut a la Franja i que, per cert, parla català– voldria dir que tots els analistes que fa anys que diuen que l'Església catalana “té línia directa amb el Vaticà” i que Francesc “sap perfectament què passa a Catalunya” haurien errat. No és el bisbe que, en principi, el sector més catalanista de l'Església i majoritari del país voldria.

Tot i que ja hi ha qui diu que la substitució seria el mes de febrer, Sistach, que farà 78 anys el mes d'abril, està més actiu que mai. A causa del moment polític actual que viu el país no es descarta que el seu mandat s'allargui encara una mica més.