L'excap d'informació de la Guàrdia Urbana nega cap relació amb el cas 4-F
Victor Gibanel assegura que la no emissió del fragment ‘Ciutat morta' en el qual apareix va ser fruit d'un acord amb la productora del documental
El gerent de la policia de Barcelona sosté que l'informe que parla del llançament d'un test “no existeix”
L'exresponsable d'informació de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Víctor Gibanel, ha assegurat aquest dimecres que no va tenir cap relació amb la investigació dels fets del 4 de febrer del 2006, arran dels quals cinc persones van ser condemnades per causar lesions molt greus a un agent, que va quedar tetraplègic, i que es relaten en el documental Ciutat morta, .
Gibanel, que actualment és el cap de la Policia Local de Gavè, ha llegit un comunicat en què ha desmentit haver fet cap informe per a l'aleshores alcalde, el socialista Joan Clos.
“No tenia accés directe a l'alcalde de Barcelona, tampoc per proporcionar-li cap tipus d'informe dels que elaborava”, ha assenyalat.
Un dels arguments de la defensa dels condemnats pel cas 4-F són els suposats informes de la Guàrdia Urbana en els quals Clos va sustentar la seva primera versió, després corregida, segons la qual va ser el llançament d'un test el que va ferir de gravetat a l'agent. El consistori va modificar més tard el seu relat i, d'acord amb el criteri de la Fiscalia, va afirmar que el policia va rebre l'impacte d'una pedrada des del carrer per part dels detinguts, i no des de l'edifici municipal situat al carrer Sant Pere Més Baix.
D'altra banda, Gibanel ha volgut deixar clar que “en cap moment” ha volgut “que es prohibís el documental” sinó “únicament que es retirés el fragment” en què ell sortia. El policia ha explicat que va sol·licitar a la jutgessa que se suprimissin uns minuts de l'audiovisual “perquè entenia que vulnerava el dret a l'honor, a la pròpia imatge i a la intimitat personal i familiar”. La magistrada va donar la raó a Gibanel i va autoritzar la supressió d'aquest fragment, en el qual es recollien unes declaracions del periodista Jesús Rodríguez Selles de les quals es podia “inferir” que ell era l'autor “d'un informe dirigit a l'alcalde de Barcelona sobre els fets”
En aquest sentit, ha subratllat que no va tenir “absolutament cap participació en els fets del 4 de febrer del 2006 que s'expliquen en el documental, ni abans, ni durant, ni després”.
Tot i així, ha revelat que va arribar a un “acord mutu i privat” amb la productora Metromuster pel qual va decidir retirar la demanda contra aquesta i també contra la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i totes les distribuïdores del film. Gibanel ha destacat que el fragment de cinc minuts retirat en base a aquest acord va ser “més ampli” que el que dictava la magistrada, que eren tres minuts.
El policia ha precisat que manté la demanda contra Jesús Rodríguez.
Delort desmenteix la versió del test
El director tècnic i gerent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Joan Delort, ha afirmat aquest matí en una entrevista a Catalunya Ràdio que l'informe que determinava que a l'agent que va quedar en coma pels fets del 4-F li va caure un test al cap “ni existeix ni va existir” i, per tant, que aquesta versió “no existeix documentalment”.
El responsable de seguretat ha opinat que l'aleshores alcalde de Barcelona, Joan Clos, va respondre de manera “inapropiada” quan va donar per fet que hi havia un informe en què constava la hipòtesi del cop de test al cap.
“En aquell moment es van dir, de manera precipitada, coses que no tocaven”, ha dit. “No només això, sinó que sembla que aquest comentari va generar un gran embolic a nivell intern pel que va dir l'alcalde poques hores després”, ha afegit.
Delort ha explicat que el departament de serveis jurídics de l'Ajuntament “ho està revisant tot” i “llegint de dalt a baix què succeïa i què es va dir i què no es va dir”.
També ha assenyalat que desconeix si el testimoni que els encausats pel cas 4-F i l'advocat Jaume Asens afirmen tenir, però que no apareix al documental Ciutat Morta, “existeix o no existeix”. En qualsevol cas, ha dit que no entén “que un any i mig després de la gravació aquesta persona no hagi comparegut o ningú hagi facilitat la seva existència de manera formal”. Al seu parer, és “imprescindible i urgent” que aquest testimoni aparegui i doni la seva versió.
El directiu municipal assenyalat que l'advocat Jaume Asens “ja pot córrer” cap a la Fiscalia si té constància d'un testimoni clau en el cas des de fa 18 mesos. “I si no és així, qui ha de córrer és la Fiscalia perquè el citi com a testimoni”, ha sentenciat.
D'altra banda, ha negat que la Guàrdia Urbana tingui “cap problema de violència policial” i ha admès que, com “tots els cossos policials”, té “punts de corporativisme”, tot i que “no vol dir que siguin una colla de sàtrapes que s'ho tapen tot”. A més, ha subratllat que dels més de 200 cossos policials a Catalunya, només els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona tenen eines per combatre el “corporativisme negatiu” amb una unitat d'afers interns “que el que fa és anar passant el cotó”.
