Infraestructures

Una interconnexió que presenta dades excepcionals

La infraestructura que s'inaugurarà demà permetrà duplicar l'intercanvi d'electricitat entre els dos estats

Les obres es van aca­bar el desem­bre del 2014, entrarà en ser­vei el juny del 2015, però la inter­con­nexió elèctrica s'inau­gu­rarà demà en presència dels màxims res­pon­sa­bles dels estats francès i espa­nyol. A banda de les con­veniències dels calen­da­ris polítics, la presència de Mari­ano Rajoy i Manuel Valls aquest diven­dres a l'Albera recalca la importància d'una infra­es­truc­tura faraònica, en la qual totes les xifres són excep­ci­o­nals. L'objec­tiu prin­ci­pal d'aquest tram de 64,5 quilòmetres de línia de molt alta tensió és con­nec­tar les xar­xes fran­cesa i espa­nyola d'elec­tri­ci­tat i per­me­tre un inter­canvi d'ener­gia en els dos sen­tits, en funció de les neces­si­tats de cada moment: en només cinc mil·lise­gons la inter­con­nexió per­metrà inver­tir el sen­tit dels 2.000 MW que trans­porta aquesta línia. Quan entri en fun­ci­o­na­ment es dupli­carà la capa­ci­tat d'inter­canvi entre els dos estats (pas­sarà de 1.400 MW a 2.800 MW). D'inter­con­ne­xi­ons entre xar­xes de països dife­rents n'exis­tei­xen mol­tes, però el que fa que aquesta sigui excep­ci­o­nal, és que és única en molts aspec­tes: és la més potent que s'hagi fet mai al món i la més llarga (entre Baixàs, al Ros­selló, i Santa Llo­gaia, a l'Alt Empordà). Les xar­xes dels dos estats fun­ci­o­nen en cor­rent alter­na­tiu, però el trans­port de l'elec­tri­ci­tat en els 64,5 qui­lo­me­tres de la inter­con­nexió soter­rada es fa en cor­rent con­tinu; per per­me­tre la con­versió de cor­rent alter­na­tiu a con­tinu i vice­versa, a cada punta de la inter­con­nexió hi ha una estació de con­versió; són les més potents que s'hagin fet en cap altra inter­con­nexió. Cada estació té més de 5.400 mòduls de potència que s'encar­re­guen de la con­versió en cada moment.

El pro­jecte glo­bal haurà neces­si­tat eines i estruc­tu­res cre­a­des a mida: en pri­mer lloc, la cons­ti­tució d'una soci­e­tat només per a aquesta obra, Inelfe, una soci­e­tat inter­na­ci­o­nal cons­tituïda a parts iguals per Red Eléctrica de España (REE) i Réseau de Trans­port d'Élec­tri­cité (RTE). Els 250 quilòmetres de cable (que for­men qua­tre cables prin­ci­pals), tenen unes carac­terísti­ques úniques que per­me­ten trans­por­tar 2.000 MW de cor­rent con­tinu a 320 kV i supo­sen un altre rècord mun­dial, men­tre que dues tune­la­do­res s'han hagut de con­ce­bre espe­ci­fi­ca­ment per per­fo­rar l'Albera.

El pres­su­post també és astronòmic: uns 700 mili­ons d'euros, amb part del finançament d'Europa, ja que és pre­ci­sa­ment Europa la que demana que les xar­xes dels estats esti­guin cada vegada més inter­con­nec­ta­des. Però, tot i l'excep­ci­o­na­li­tat de les dades d'aquesta inter­con­nexió, Europa ja ha avi­sat els dos estats que no n'hi ha prou i que cal pre­veure més inter­con­ne­xi­ons entre els estats francès i espa­nyol.

Per difon­dre l'excep­ci­o­na­li­tat de l'obra rea­lit­zada, Inelfe ha fet una pel·lícula que es pro­po­sarà als muni­ci­pis pels quals trans­corre la inter­con­nexió elèctrica. També s'ha fet una visita vir­tual del túnel de l'Albera, que es podrà veure pròxima­ment a la xarxa.

LA XIFRA

5
mil·lisegons.
És el temps que necessita la interconnexió per invertir el sentit dels 2.000 MW que porta la MAT.

La MAT és una “inversió imprudent” i un “disbarat”

Nou experts que van redactar informes contraris a la línia van anar ahir a declarar davant del Tribunal Suprem
Van al·legar raons de caràcter econòmic, de salut pública i mediambientals
N.Astorch/ACN

Una “connexió internacional il·legal”, una “inversió imprudent” i un “disbarat”. Aquests van ser alguns dels qualificatius que van utilitzar alguns dels nou tècnics que ahir van anar a declarar en contra de la MAT davant del Tribunal Suprem. La sala tercera del contenciós administratiu del Tribunal Suprem va citar a declarar aquests experts després de ser admès a tràmit el recurs que Iaeden, en nom de la plataforma No a la MAT, Alarmat i la CUP van presentar contra l'acord del Consell de Ministres del 2 d'agost del 2013, en què es declarava d'utilitat pública i s'aprovava el projecte d'execució de la línia elèctrica en el tram entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema.

Entre els que van declarar ahir, hi havia el doctor i president d'Eurosolar, Pep Puig; la professora d'economia de la UdG Anna Garriga; l'economista Josep C. Vergés; l'enginyer tècnic en topografia Enric Barneda; el metge expert en camps electromagnètics José Luis Bardasano, i el doctor de la UB i professor de sociologia Joaquim Sempere. Josep C. Vergès va criticar l'acte d'inauguració institucional de la línia adduint que es tracta d'una “connexió internacional il·legal”, per a la qual “encara no s'ha aprovat cap pla d'impacte ambiental”. “És un disbarat que malauradament ja està pràcticament tot construït, però els jutges, si no els d'aquí els d'Europa, tombaran tot el projecte i deixaran en evidència no només els polítics de Madrid, sinó també els de Catalunya”, va exposar Vergés.

L'enginyer industrial Pep Puig va defensar davant el Suprem un informe que es basa en la “no necessitat d'aquesta infraestructura al territori”. “És una infraestructura que serveix per a altres finalitats, com ara l'intercanvi d'electricitat entre les grans companyies elèctriques europees, inclosos els oligopolis espanyols, però ni és necessària per al TAV ni per a l'alimentació de les comarques de Girona”, va dir. Segons Puig és una “inversió imprudent” perquè “posa tanques al desenvolupament del futur sistema elèctric a Catalunya i a Europa”, que es fonamentarà en energies renovables.

El catedràtic de la Universitat d'Alcalá de Henares José Luis Bardasano va assegurar que les línies d'alta tensió són perjudicials per a la salut de les persones perquè els camps electromagnètics són cancerígens. “El que hem dit clarament és que cal soterrar-les, desviar les línies i tenir en compte els avenços tecnològics per jutjar la seva viabilitat”, va ressaltar.

Tot i lamentar el retard amb què l'alt tribunal els ha citat a declarar, l'advocat dels recurrents, Benet Salellas, va valorar positivament l'oportunitat que es va donar ahir als tècnics per explicar els seus arguments en contra de la MAT. “Sembla que el Suprem vol entrar en el fons del debat”, va manifestar Salellas. Cadascun dels experts va disposar d'una mitja hora per exposar les seves raons i per respondre a les preguntes de les parts.

LA FRASE

Els impactes mediambientals no han estat avaluats. Tant de bo el jutge ens escolti i faci justícia
Marta Picó
geòloga i membre de la Copa


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia