9 de cada 10 famílies amb fills ateses per Creu Roja no poden garantir la qualitat i la quantitat d'aliments necessàries

L'accés físic, social i econòmic als aliments suficients, innocus i nutritius es coneix com a seguretat alimentària, un fenomen que només és a l'abast d'un 10% de les famílies amb fills i risc d'exclusió que atén la Creu Roja. L'entitat, en el 8è estudi de l'Observatori de la Vulnerabilitat, ha detectat que en 9 de cada 10 famílies amb fills que atén no es pot menjar el què es necessita i en la qualitat desitjable.

En un 22% dels casos, la inseguretat és severa i tant adults com infants arriben a passar gana, i en més d'un 9% de les famílies enquestades, els nens han passat tot un dia sense menjar. A més, 6 de cada 10 famílies necessiten millorar els àpats per acostar-se a la dieta la mediterrània.

El nou informe de vulnerabilitat de la Creu Roja, titulat L'accés de la infància a l'alimentació saludable, ha estat elaborat a partir d'enquestes a 1.001 famílies que sumen 2.338 fills menors d'edat, totes elles usuàries de programes socials d'ajuda de l'entitat humanitària, de les quals 480 (48%) sobreviuen gràcies a aliments donats per ONG, família o amics.

El president de Creu Roja de Catalunya, Josep Marquès, ha qualificat “d'estremidor” el resultat de l'estudi, encara que ha ressaltat que els indicadors només es refereixen a una població en situació molt vulnerable, que són els que atén la seva organització.

Del total de famílies que tenen dificultat per accedir a aliments saludables, un 29,5% pateixen inseguretat alimentària lleu (quan els ajustos pressupostaris afecten a la qualitat de la dieta), un 40,7% moderada (quan afecta qualitat i quantitat d'aliments dels adults) i un 21,7%, severa (quan afecta també els nens).

Més de la meitat de les famílies enquestades tenen uns ingressos d'entre 300 i 500 euros mensuals, un 12% no té cap ingrés i un 16% confessa que no poden donar un esmorzar als seus fills.

Marquès ha destacat durant la presentació de l'estudi que el govern ha fet “un esforç” en les beques menjador aquest any i ha homogeneïtzat les formes d'accessos “de manera que s'han reduït les necessitats”, encara que un 50,8% dels nens d'aquestes famílies realitzen el seu principal àpat diari al col·legi.

Malgrat això, Marquès ha ressaltat que “encara no n'hi ha prou amb els recursos destinats a beques, s'han de destinar més”, perquè un 21% no reben beca i al 58% no els cobreix la totalitat del cost del menjador escolar.

Marquès ha apuntat que s'ha de pensar també en els alumnes de secundària perquè amb la seva compactació d'horari escolar “una part important van a dinar a casa i entren en la precarietat de tota la família”.

Marquès ha tornat a reclamar la necessitat d'una renda garantida de ciutadania que, “encara que no es pogués desplegar de forma universal, sí que es pogués fer de forma escalonada, començant per aquestes famílies”. “Aquesta renda ha de ser una realitat”, ha insistit el president de Creu Roja, que ha replicat als arguments del govern de CiU que és inviable econòmicament: “una qüestió són els ingressos, una altra són les prioritats”.

“Hi ha moltes famílies sense cap tipus d'ingrés i, amb més o menys recuperació econòmica, hem d'anar cap a la renda garantida de ciutadania, perquè quan passi la crisi, quedarà molta gent afectada”, ha recalcat Marquès.

L'estudi revela que un 32% de les famílies enquestades destinen menys de 200 euros a alimentació, quan l'Agència Catalana de Salut Pública recomana que sigui de 520 a 600 euros mensuals per a famílies amb dos adults i dos fills.

A més, l'estudi ha posat de manifest que un 9,3% dels enquestats tenen fills amb intoleràncies alimentàries i tenen necessitats dietètiques específiques.

Les famílies que no poden comprar tots els aliments que necessiten prioritzen el pagament de lloguers i hipoteques a l'adquisició de menjar per por de quedar-se al carrer, segons l'estudi.

Davant d'aquestes dades, la Creu Roja intensificarà i replantejarà els seus programes d'ajuda alimentària, que l'any passat ja va distribuir 232.892 ajudes alimentàries, dels quals 64.667 es van destinar als nens, a més de beques menjador i el repartiment de més de 5.000 targetes prepagament per poder comprar aliments a supermercats.