Societat

“No se'ls ha de deixar sols i el suport familiar és vital”

Un expert clínic afirma que els psicòlegs han de proveir d'informació i de suport els afectats d'una tragèdia

Recomana que, si es pot, les famílies vagin al lloc dels fets per començar el procés de dol

Més d'una sei­xan­tena de pro­fes­si­o­nals for­men part del dis­po­si­tiu de suport, que es va acti­var abans-d'ahir a Cata­lu­nya, per aten­dre les famílies de les vícti­mes de l'acci­dent aeri als Alps fran­ce­sos.

Però, què fan els psicòlegs en aquest fets tràgics?

“La nos­tra tasca va vin­cu­lada a l'acci­dent i al tipus de població: si hi ha super­vi­vents... En el cen­tre de recepció d'afec­tats, hem de pro­veir-los d'infor­mació sobre el succés i de suport emo­ci­o­nal”, afirma Andrés Cuar­tero, psicòleg clínic i coor­di­na­dor del Ser­vei d'Atenció Psi­cològica a les emergències de Cata­lu­nya (SEM). Cuar­tero mani­festa però, que està demos­trat que el que neces­sita l'afec­tat, i després agra­eix més, és rebre el suport de la xarxa fami­liar i d'amis­tats. “No se'ls ha de dei­xar sols i el suport fami­liar és molt impor­tant. Sem­bla sen­zill i una obvi­e­tat, però a vol­tes costa el rea­gru­pa­ment i que es faci en llocs càlids menys hos­tils”, afe­geix.

I el dolor, s'ha de dei­xar expres­sar?

“Sí s'ha d'expres­sar: han de cri­dar, plo­rar i donar un cop de puny a la taula o a la cadira”, explica el psicòleg, tot i que alerta: “Si s'expressa de forma repe­tida s'ha d'inten­tar recon­duir, tant perquè no afecti la per­sona, com perquè no pro­vo­qui un efecte con­tagi a la resta.” Amb tot, asse­gura que la majo­ria de per­so­nes que es tro­ben en un ter­ra­bas­tall així es man­te­nen “con­tin­gu­des” i es fan res­pon­sa­bles de les ges­ti­ons que cal fer.

Cuar­tero insis­teix que els afec­tats d'un fet en què han per­dut de sobte o de forma vio­lenta un ésser esti­mat “no són invàlids ni malalts” i els experts que estan al seu cos­tat “han d'estar vigi­lants, de forma activa i pre­ven­tiva, però no de forma intru­siva”.

Com expli­quem aques­tes morts als nens?

L'expert clínic deta­lla que sem­pre pre­gun­ten a les famílies si hi ha menors a les cases, on són i qui els expli­carà la pèrdua de l'avi o la mare. “Refor­cem els recur­sos de les pròpies per­so­nes”, declara Cuar­tero, i si en alguns casos, la mino­ria, no veuen cor­recte el que es pretén fer, se'ls acon­se­lla. És fona­men­tal que la per­sona que comu­ni­qui la mort d'un fami­liar sigui una figura al més pro­pera pos­si­ble al menor. No se li ha de men­tir mai, tot i que no cal expli­car-li detalls, i cal vigi­lar el seu com­por­ta­ment. “És un cop fort a la vida que s'ha de pas­sar, no una malal­tia”, repe­teix el psicòleg.

Els afec­tats han d'anar al lloc de l'acci­dent?

Per l'expert, és reco­ma­na­ble. “Quan hem per­dut una per­sona, volem estar al més a prop pos­si­ble d'ella, asse­gu­rar-nos que hem fet tot el pos­si­ble. Això ens porta a afron­tar la rea­li­tat, i a començar el procés de dol.” A més, els afec­tats es tro­ben amb altres famílies, i entre elles es crea un sen­ti­ment de grup i d'alleu­ja­ment, clou. Pre­ci­sa­ment, una vin­tena de mem­bres de la Creu Roja i del cen­tre d'Urgències Soci­als de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona s'han des­plaçat a França per aten­dre fami­li­ars de vícti­mes.

LA FRASE

Han d'expressar el dolor: cridar, plorar, donar un cop... Però s'ha de reconduir si és de forma repetida
Andrés Cuartero
Coordinador del Servei d'Atenció Psicològica al SEM catalunya


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia