L'amo del poble nudista del Fonoll en compra un altre

Emili Vives i la seva família, pro­pi­e­ta­ris del poble nudista del Fonoll (Conca de Bar­berà), han deci­dit empren­dre una nova aven­tura. Fa un parell de mesos van adqui­rir un segon poble des­ha­bi­tat, Conill. Com fa 20 anys amb el Fonoll, la com­pra ha estat “una casu­a­li­tat”. “Me'l van venir a ofe­rir. Ens fa il·lusió tirar-ne enda­vant la recons­trucció. Així que he per­mu­tat dos locals que teníem al barri de Sants de Bar­ce­lona pel poble. En l'aspecte econòmic, el pro­mo­tor hi ha sor­tit gua­nyant...”, explica Vives amb un som­riure. Des­carta fer de Conill un altre poble de turisme natu­rista, Tot i que és un lloc apar­tat i que a ell no li agra­den les pro­hi­bi­ci­ons. “Tot­hom ha de tenir lli­ber­tat de por­tar roba o no”, diu. Aquest cop, la idea és dedi­car-lo a residències per a artis­tes i arte­sans plàstics.

Conill és una peda­nia de Tàrrega, situ­ada a cinc quilòmetres de la ciu­tat. S'hi arriba per una pista sense asfal­tar i s'hi alcen cinc cases pai­rals. Com la del Fonoll, la història de Conill ja té un miler d'anys. La seva existència s'esmenta en docu­men­tació reli­gi­osa del segle XI. L'últim veí en va mar­xar defi­ni­ti­va­ment el 1980. Les cinc cases, refor­ma­des el segle XVIII, estan força enru­na­des. La com­pra abasta tot el poble, venut en lot per un pro­mo­tor immo­bi­li­ari. Excepte una casa per la qual Vives encara nego­cia amb la mes­tressa. Conill és un poble com­pacte, enlai­rat en un turo­net de 350 metres al peu d'un tor­rent. La vista arriba al Piri­neu, recor­rent la plana de Ponent.

La nova pro­pi­e­tat també inclou una zona d'hort i un gran solar al vol­tant del nucli. “És sòl urba­nit­za­ble i hi cabrien unes 60 cases, però el pro­jecte no és espe­cu­la­tiu, sinó de vida”, diu Vives. Durant 12 anys, va pos­seir una gale­ria d'art a Sants i aspira fer de Conill “un lloc on tin­guin tran­quil·litat i temps per crear”. La intenció és recons­truir les cinc cases per fer-hi petits apar­ta­ments. La mag­ni­tud de la recons­trucció no espanta Vives: “Cal­dran diners, cal­culo que l'equi­va­lent a uns 300 mili­ons de pes­se­tes. Però el Fonoll és un poble molt més gran i aquí ens ho hem fet tot: des de les por­tes fins als car­rers. Estic ani­mat.” Ara mateix, el Fonoll bull d'acti­vi­tat. Hi viuen una dot­zena de volun­ta­ris, arri­bats a través dels webs que ofe­rei­xen estada a canvi de peti­tes fei­nes arreu del món. Al poble natu­rista con­quenc s'encar­re­guen de cui­nar, repa­rar maquinària, nete­jar... “Acu­llo gent amb habi­li­tats. El com­promís és tre­ba­llar dues hores i mitja diàries. I si en fan més, els dono un tiquet de 6 euros per al res­tau­rant. És bo per a les dues parts”, asse­gura. I hi afe­geix: “I de pas­sada, demos­tra que es pot viure, modes­ta­ment, sense haver de tre­ba­llar 12 hores com fa molta gent a Bar­ce­lona.” Volun­ta­ris que a les 6 de la tarda, cada dia, tenen temps per anar un parell d'hores d'excursió per des­co­brir els bonics vol­tants del Fonoll.

La recons­trucció de Conill estarà aca­bada d'aquí a qua­tre o cinc anys, cal­cula Vives. “Ara són temps com­pli­cats econòmica­ment per a tot­hom... Esta­ria fet més aviat si acon­seguís ven­dre més pro­pi­e­tats a Bar­ce­lona”, explica. Alhora, rebutja pos­si­bles socis: “No crec en els inver­sors externs.” De fet, ja ha començat a fer repa­ra­ci­ons menors en part d'una de les cases de Conill. La intenció és que hi vagi a viure un volun­tari i evi­tar d'aquesta manera “actes de van­da­lisme”. Però les obres de res­tau­ració no començaran “fins a tenir tots els per­mi­sos”, asse­gura. De mal­de­caps i bata­lles judi­ci­als, Vives en sap un piló.

Des que el 1995 va com­prar 135 hectàrees al Fonoll, l'enfron­ta­ment amb l'Ajun­ta­ment de Pas­sa­nant i Bell­tall no ha ces­sat. “És la Inqui­sició. Vull pen­sar que és a causa del nudisme. A més, hem tin­gut molt mala sort d'haver tro­bar un alcalde i el secre­tari”, afirma. Al Fonoll hi havia unes quan­tes cases en ruïnes i una petita església romànica. Vives va ela­bo­rar un pla urbanístic, que l'Ajun­ta­ment va apro­var el 2001 i la comissió ter­ri­to­rial d'Urba­nisme, dos anys després. Però mai es va arri­bar a publi­car al DOGC. “Es van pre­sen­tar i em van requi­sar tota la maquinària i el mate­rial, fins i tot els tubs i les tapes de les cla­ve­gue­res...”. Ara, per aquest mate­rial “robat”, la Dipu­tació de Tar­ra­gona li reclama 41.300 euros en con­cepte de dipòsit i l'amenaça d'embar­gar-li els béns si no paga. Hi recor­rerà en con­tra. Hi està acos­tu­mat: “Fins i tot em van arri­bar a con­dem­nar a vuit mesos de presó per deso­bediència a l'auto­ri­tat.” L'Ajun­ta­ment de Pas­sa­nant i Bell­tall sem­pre l'ha acu­sat d'haver fet les obres sense per­mi­sos. “Vaig dema­nar-los tots, però va pas­sar més enllà del ter­mini legal i no van res­pon­dre. Hi tinc tot el dret per silenci admi­nis­tra­tiu”, al·lega. El 2010, la fis­ca­lia de medi ambi­ent de Tar­ra­gona el va denun­ciar per haver fet les obres “en sòl rústic i sense per­mi­sos” i va sol·lici­tar l'ender­roc de les cons­truc­ci­ons. “Ho van arxi­var”, asse­gura. Ara, Vives con­fia que a Conill tindrà “més sort”. Amb la lògica prudència, perquè no ha rebut encara cap pro­jecte ni noti­fi­cació de la com­pra, l'alcal­dessa, Rosa Maria Perelló, afirma: “Si la intenció és pre­ser­var el que hi ha i aquest és el pro­jecte, ho hem de veure bé, sem­pre que se cenyeixi a la nor­ma­tiva.”

Mal­grat totes les bata­lles, vint anys després Vives con­si­dera que l'aven­tura de Fonoll val la pena, i això també l'ha ani­mat a com­prar Conill. “Recons­truir un poble és molt maco. Hi he dis­fru­tat i patit, però m'enter­ra­ran al Fonoll. De fet, als meus pares els vaig enter­rar aquí, mal­grat l'opo­sició de l'Ajun­ta­ment, que m'ha dema­nat de desen­ter­rar-los... És un espai de lli­ber­tat i hi sóc
feliç.”