LA CRÒNICA
Tradició i modernitat de la Santa Creu
“M'exalta el nou i m'enamora el vell.” Un sonet de J.V Foix amb dos elements, el nou i el vell, la modernitat i la tradició, aparentment contraposats són un bon un punt de partida per explicar el significat de les Fires i Festes de la Santa Creu. El valor de la modernitat des de la importància de la tradició.
L'any 1419 el rei Alfons el Magnànim va decretar, a més de les fires habituals, una altra que havia de començar vuit dies abans de la festivitat de la Santa Creu, el dia 3 de maig. Així va néixer la Fira de la Santa Creu, que aplegava els empordanesos a trobar-se a Figueres, amb tot tipus de bestiar i mercaderies. La fira de bestiar es feia on ara hi ha la placeta baixa de la Rambla, i la de mercaderies, a la plaça de l'Ajuntament i als carrers dels voltants. Els mateixos espais on en els darrers 55 anys són testimoni de les Fires de l'1 de maig.
Des de la primera Fira del Dibuix i la Pintura, l'any 1961, a la Rambla; passant per les fires naixents en anys posteriors, Col·leccionisme, Brocanter, Artesania, Mercat, Alimentació... fins la més nova que s'estrena aquest any, la Fira Foto Art. I fora de l'1 de maig, la Fira del Llibre Vell, que arriba a la 35a edició, el dia de la Santa Creu, com un referent arreu del país. Juntament amb les fires, les activitats festives quan al 1819 van començar a néixer les Fires i Festes de la Santa Creu.
És evident que aquestes han evolucionat molt al llarg dels seus gairebé 200 anys. Algunes activitats que es fan actualment: desfilada de gegants, capgrossos, atraccions de fires... les hem viscut sempre, però no sempre igual, perquè senzillament la tradició no està renyida amb la modernitat.
De la mateixa manera, que activitats que un dia foren noves: l'Embarraca't (26 anys) i la Rua infantil (20 anys) han consolidat el seu espai dins el programa i són un referent per a diverses generacions.
No existeix la modernitat sense una bona tradició. Les Fires són una tradició que donen el significat històric a la festa major figuerenca, amb el valor de la modernitat que no és altra que la seva capacitat d'adaptar-se als canvis de la societat.