Vallès Oriental

El govern declara les catifes del Corpus de la Garriga, element festiu tradicional d’interès nacional

Es destaca l’alt nivell estètic i artístic de les catifes elaborades per uns 7.000 voluntaris

El Govern de la Generalitat ha declarat les catifes de flors de la festa de Corpus de la Garriga com a element festiu tradicional d’interès nacional. L’executiu català destaca la qualitat artística i estètica de les catifes i el fet que estan elaborades per uns 7.000 voluntaris.

Les catifes de la festa de Corpus de la Garriga són element festiu d’interès nacional. Així ho ha declarat el govern català que posa en valor la qualitat estètica i artística de les creacions que cada any pel diumenge de Corpus preparen uns 7.000 voluntaris des de primera hora del matí. També es ressalta les tècniques que es fan servir per crear-les.

El Govern, que recorda que les catifes florals són l’element central de la festa, també destaca l’arrelament de la festa al poble i la capacitat d’atracció de visitants d’arreu que la diada de Corpus de la Garriga té.

La festa de Corpus a la Garriga està organitzada per l’Ajuntament, la parròquia de Sant Esteve i l’Associació Cultural Corpus la Garriga que va néixer l’any 2006 i està formada per representants de la parròquia, d’entitats, d’escoles i dels veïns dels carrers participants.

GAIREBÉ 200 ANYS D’HISTÒRIA

En un comunicat, el Govern recorda que “la primera referència escrita que es té del Corpus de la Garriga és de 1816, quan el bisbe Pau Sitjar, de visita pastoral, en va presidir la processó”. També que “la manera d’ornamentar i omplir de colors els carrers de la Garriga pel pas de la processó de Corpus ha anat variant amb el temps. En les darreres dècades, les catifes han guanyat tot el protagonisme, convertint la població, durant un dia, en una mostra d’art floral efímer. La data de les primeres catifes no és clara. La Hoja Diocesana Parroquia de San Esteban Protomártir de la Garriga de 1940 esmenta que aquell any se’n van fer cinc al carrer Cardedeu. Una altra versió, no contrastada documentalment, diu que el 1928 l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall va fer-ne una davant casa seva, a la plaça de Santa Isabel. Des de 1940 fins a l’actualitat s’han realitzat de forma continuada. Amb anterioritat, estan documentades enramades als carrers, balcons engalanats, altars i flors i ginesta escampada per terra”.

La notícia completa a El 9 Nou


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

OLOT

Un camió vessa la càrrega a l’avinguda Sant Jordi

OLOT
PALAMÓS

El jutge exculpa en part l’agent que instava a investigar la multa a un edil

PALAMÓS

Figueres lliura els premis de les Creus de maig 2024

FIGUERES

Entitats socials denuncien que Barcelona no deixa empadronar persones vulnerables als seus locals

Barcelona
judicial

Una tercera sentència tomba la superilla de Consell de Cent executada per Colau

Barcelona

La Universitat de Vic – UCC investeix l’artista i poeta Perejaume doctor honoris

VIC
societat

Els firaires es queixen que la Copa Amèrica els impedeix ser a la festa major de la Barceloneta

BARCELONA
societat

Recuperen dos gossos amb signes de desnutrició i ferides

platja d’aro
Societat

Mor als 56 anys l’activista veïnal barceloní, Pere Nieto