Acció de rebuig a Tarragona pel drama dels refugiats

Amb una tar­geta ver­me­lla a les mans, per sim­bo­lit­zar el rebuig a “la nefasta gestió que han fet la Unió Euro­pea i els líders mun­di­als del drama dels refu­gi­ats”, segons el coor­di­na­dor d'Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal de Tar­ra­gona, Marco Flo­res, unes dues-cen­tes per­so­nes es van con­cen­trar ahir a la ram­bla Nova de Tar­ra­gona. Una vin­tena d'enti­tats, par­tits polítics i sin­di­cats es van sumar a la mobi­lit­zació ciu­ta­dana impul­sada ini­ci­al­ment per Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal en rebuig a “la situ­ació dramàtica de milers de per­so­nes al Medi­ter­rani i a les fron­te­res ori­en­tals d'Europa [amb més de 30.000 per­so­nes mor­tes i mili­ons de des­plaçades] i per fer rea­li­tat els drets d'asil i d'aco­lli­ment”.

“Hem de plan­tar cara a com s'està abor­dant aquest tema des de les admi­nis­tra­ci­ons i par­tits”, segons Laura Aguadé i Pep Prats, mem­bres de la Coor­di­na­dora d'ONG de Tar­ra­gona, que van asse­nya­lar que per dime­cres que ve hi ha con­vo­cada una segona acció de pro­testa a la plaça de la Font. També nego­cien amb els grups muni­ci­pals de Tar­ra­gona una moció que garan­teixi la impli­cació de la ciu­tat.

Les enti­tats dema­nen que es des­ti­nin recur­sos “a les polítiques d'asil i aco­llida en les dife­rents for­mes que es poden fer”; “que des del muni­cipi hi hagi una impli­cació i un com­promís en la denúncia de les cau­ses d'aquesta crisi huma­nitària, i que es garan­teixi una política muni­ci­pal de coo­pe­ració”.

Deu muni­ci­pis

De moment, seran els deu muni­ci­pis amb més població de la demar­cació els que aco­lli­ran refu­gi­ats en una pri­mera fase. Són Tar­ra­gona, Reus, el Ven­drell, Valls, Tor­tosa, Amposta, Cala­fell, Salou, Vila-seca i Cam­brils. Així es va acor­dar en la cimera per a l'aco­lli­ment tem­po­ral de refu­gi­ats, que es va fer dilluns al Palau de la Gene­ra­li­tat, per tal de con­sen­suar una res­posta con­junta des de Cata­lu­nya a l'èxode de ciu­ta­dans, pro­ce­dents de Síria i d'altres països, que fugen de la guerra. A la reunió hi va assis­tir el pre­si­dent de la Dipu­tació, Josep Poblet. Aquesta ins­ti­tució ja ha començat a redac­tar el pro­to­col que per­metrà aco­llir refu­gi­ats. Amb tot, segons van expli­car ahir fonts del mateix ens, el nom­bre de les ciu­tats que podrien sumar-se a la ini­ci­a­tiva no està tan­cat: “Com a punt de par­tida s'han triat aquests deu muni­ci­pis més grans, però pot ser que n'hi hagi un de més petit que dis­posi de millors ser­veis i s'ofe­reixi a fer-ho”, i d'altres que final­ment cai­guin de la llista, o bé per falta de volun­tat o bé per falta de ser­veis.

L'Ajun­ta­ment de Tor­re­dem­barra, per exem­ple, va apro­var ahir adhe­rir-se a la cam­pa­nya del Fons Català de Coo­pe­ració. I l'alcalde del Ven­drell, Martí Car­ni­cer, va con­vo­car els grups muni­ci­pals a una reunió per acor­dar mesu­res de suport als refu­gi­ats. Josep Poblet pro­po­sarà en el ple de la Dipu­tació des­ti­nar 100.000 euros per ini­ciar l'aco­lli­ment de les famílies, i també pre­veu una par­tida extra­or­dinària en el pres­su­post del 2016.

D'altra banda, l'arque­bisbe, Jaume Pujol, s'ha diri­git per carta a tots els rec­tors de les parròquies i a les comu­ni­tats reli­gi­o­ses de l'arxidiòcesi “perquè mirin si poden aco­llir en algun pis una família de refu­gi­ats”.