L'Arboç, catedral de la coca enramada del Penedès

La coca enra­mada és, de fet, una vari­e­tat autòctona de coca amb recapte, en què s'afe­gei­xen ingre­di­ents com ara les mon­ge­tes, els espi­nacs, la ceba i el pebrot ver­mell. La massa s'ela­bora amb una base de farina, lle­vat, aigua, sal i oli. Les ver­du­res de la cober­tura varien segons la població i el fle­quer i, sovint, s'acom­pa­nya de llon­ga­nissa o aren­gada. Se sol con­su­mir en qual­se­vol àpat del dia i, sobre­tot, durant la festa de Sant Antoni Abad, el dia 17 de gener. Aquesta és la des­cripció que recull la Gas­tro­teca de la Gene­ra­li­tat d'una de les deli­ca­de­ses autòcto­nes del Penedès i, encara, molt des­co­ne­guda.

Aquest cap de set­mana –diven­dres i dis­sabte– l'Arboç s'ha con­ver­tit en la cate­dral de la coca enra­mada, amb la cele­bració de la ter­cera fira dedi­cada a aquest recepta d'ori­gen medi­e­val. Hi han par­ti­ci­pat res­tau­rants i forns de l'Arboç mateix i d'altres pobla­ci­ons de la roda­lia, com Roda de Berà, Santa Mar­ga­rida i els Mon­jos, que hi han pre­sen­tat les seves pròpies ver­si­ons de coca enra­mada, com la de sobras­sada amb for­matge brie o les coques dol­ces amb xoco­lata o sucre. Els assis­tents han pogut mari­dar les coques amb vins i caves de la zona. Com a acte cen­tral, ahir l'Arboç va ela­bo­rar la coca enra­mada més llarga i solidària de la història gràcies a les apor­ta­ci­ons de 6 euros de molts ciu­ta­dans que, després, se'n van endur una porció a casa.