Carta als Reis

Encara no feia ni dos mesos de la mort del dictador i els veïns de Santa Coloma bullien de ganes de sortir al carrer a mostrar les seves reivindicacions. En una ciutat tan plena de mancances, d'arguments no els en faltaven. Per evitar-se problemes amb les autoritats, van decidir demanar permís per organitzar una cavalcada de Reis, i van convertir en carta a Ses Majestats totes les reivindicacions, que van prendre forma de pancarta per a l'ocasió. Els veïns reclamaven tot allò que creien que feia falta per millorar les condicions de vida d'una ciutat que havia crescut a cop de pla parcial i sense cap mena de previsió per a les necessitats més bàsiques dels veïns. Les peticions urbanístiques compartien espai amb les exigències polítiques de més llibertat i democràcia. Amb els veïns cada cop més organitzats, les reivindicacions es volien fer sentir ben alt i clar.

La cavalcada va sortir el matí del 6 de gener del 1976 des de quatre punts diferents de la ciutat i va convergir a Can Zam, la joia de la corona de les reivindicacions de tots els veïns, que anhelaven tenir un gran pulmó verd en aquella cada cop més congestionada ciutat. Des del Fondo, la comitiva anava encapçalada pel carro i el cavall del ferroveller del barri, un gitano a qui el rector de la parròquia, Jaume Sayrach, havia ajudat a comprar l'animal per poder-se guanyar la vida, tal com el mateix Sayrach recorda.

La revista Grama del gener d'aquell any recollia en les seves planes l'ambient festiu de la mobilització, que es va convertir en la primera concentració massiva als terrenys del futur parc per reclamar Can Zam per al poble, com es llegia en algunes de les pancartes que es van deixar veure aquell dia. El volum de gent congregat va anar creixent al llarg del matí sota l'atenta mirada de les forces policials, que finalment va decidir carregar quan els manifestants es dirigien ja cap al centre de la ciutat. Una càrrega que els testimonis d'aquella manifestació recorden com a “breu però eficaç”.

Va ser la primera d'un seguit de mobilitzacions per aconseguir fer de Can Zam un parc verd i frondós. La reivindicació s'ha anat repetint al llarg de quatre dècades. Els col·lectius que mantenen viva la lluita des del primer dia tenen dubtes de si veuran el parc acabat. Van aconseguir arrencar l'espai de les urpes de l'especulació immobiliària, però el somiat parc central, digne de convertir-se en element identificatiu de la ciutat, encara el veuen lluny. Aquest any, la cavalcada primigènia derivarà en una comparsa de carnestoltes, en què la plataforma té previst tornar a reclamar el tan desitjat Can Zam per al poble.