Societat

Societat

Després de les cendres

El bombardeig feixista del gener del 1938 a Barcelona va matar 42 persones a la plaça de Sant Felip Neri, la majoria infants

Ara, en aquest indret recòndit del Gòtic, hi ha una escola i els nens hi juguen a l'hora pati i a la tarda

A l'església encara són visibles els impactes de la metralla i la història atreu l'atenció dels turistes

Una famíliadel carrer dels Banys Nous va sobreviure perquè la bomba que va caure a casa seva no va explotar

La plaça de Sant Felip Neri és un racó ine­lu­di­ble de Bar­ce­lona. Situ­ada ben a prop de la cate­dral, esdevé un petit oasi enmig d'un barri tan bulliciós com el Gòtic. L'espai s'obre tímida­ment a la desem­bo­ca­dura d'un retorçat car­reró, el de Montjuïc del Bisbe, des del qual ja es pot sen­tir la remor que sovint inunda la plaça, fruit d'allò que la fa tan espe­cial. Són els riu­res i crits dels nens de l'escola Sant Felip Neri, que fan ser­vir l'espai per jugar a l'hora del pati i en aca­bar les clas­ses. Ells omplen de vida un indret que, en plena Guerra Civil, va ser un esce­nari de mort.

Fa tot just 78 anys que els avi­ons fei­xis­tes ita­li­ans van bom­bar­de­jar la plaça de Sant Felip Neri. A les nou del matí del 30 de gener del 1938
hi van caure les dues pri­me­res bom­bes. L'una, al cen­tre de la plaça; l'altra, sobre l'església que du el mateix nom, al soter­rani de la qual s'havien ama­gat dese­nes de nens refu­gi­ats. Dues hores després, quan el lloc era ple de per­so­nes que hi havien anat
a auxi­liar els ferits, va arri­bar el segon bom­bar­deig. En l'atac van morir 42 per­so­nes, la majo­ria infants, i a la façana de l'església encara són visi­bles els forats cau­sats per l'impacte de la metra­lla. Unes cica­trius que, jun­ta­ment amb dues peti­tes pla­ques, man­te­nen viva la memòria de la barbàrie i dei­xen sense
parau­les més d'un visi­tant.

No és estrany, doncs, que aquest recòndit indret des­perti cada cop més l'interès dels turis­tes. Qual­se­vol tarda s'hi poden veure alguns visi­tants obser­vant la façana de l'església i fent-se fotos a la font situ­ada al cen­tre de la plaça, a recer de tres majes­tu­o­ses tipu­a­nes. Aquest racó ha esde­vin­gut també una parada obli­gatòria en les visi­tes turísti­ques guia­des, una rea­li­tat a la qual s'han adap­tat els nens de l'escola Sant Felip Neri. Ho demos­tren unes nenes que juguen a tocar i parar i que, per fer-se més difícils d'atra­par, cor­ren amb total natu­ra­li­tat entre­mig d'un grup de japo­ne­sos que s'han atu­rat per escol­tar el seu guia.

L'escena es pro­du­eix a la tarda, quan les clas­ses han aca­bat i els infants omplen l'espai, que també com­par­tei­xen amb l'hotel Neri. N'hi ha que cor­ren i d'altres esca­len el rei­xat del Museu del Calçat, tan­cat des del novem­bre perquè no podia assu­mir l'aug­ment del llo­guer que dema­nava la pro­pietària de l'edi­fici, la Con­gre­gació de l'Ora­tori de Sant Felip Neri. “Els nens estan com a casa; a l'estiu no hi ha manera de mar­xar”, comenta una mare. Cer­ta­ment, la plaça no recu­pera la calma fins que comença a caure la nit. Lla­vors, la tènue il·lumi­nació dels fanals s'apo­dera de l'espai i queda, ara sí, a mercè dels visi­tants. És el cas del Martí i la Berta, que són a la plaça amb una amiga ita­li­ana, la Sara. “És un lloc dife­rent, així no li ense­nyem allò típic”, diuen.

Men­tre ells xer­ren, un senyor se'ls apropa i pro­met expli­car-los una història interes­sant. No els defrauda. L'Enric Novell té 70 anys i, tot i que ara viu a Que­ralbs, és fill del barri Gòtic. Quan es van pro­duir els bom­bar­de­jos a Bar­ce­lona, la seva família vivia al número 12 del car­rer dels Banys Nous, a prop de la plaça. Ell, que encara no havia nas­cut, explica que una bomba va caure a casa seva, va fora­dar les bigues de fusta i va que­dar allot­jada als bai­xos, on els avis tenien una botiga d'anti­gui­tats. Per sort, no va explo­tar. “Va que­dar coberta de runa i la pri­mera cosa que van veure va ser la màquina de cosir de la meva mare, que hi era a sobre, i l'espo­leta”, diu. El pare de l'Enric era falan­gista de la quinta columna i la bomba la va des­mun­tar ell. “La mare era repu­bli­cana i el matri­moni va aca­bar com el rosari de l'aurora”, pros­se­gueix. L'Enric sol bai­xar un cop al mes al barri on va créixer i recorda també la història d'un veí que va sobre­viure al bom­bar­deig quan era un nen. “Ell era a la plaça, amb els seus pares, i deia que quan va caure la bomba va notar com les fulles s'aixe­ca­ven a poc a poc de terra i una mica d'escal­for; lla­vors va mirar els pares amb cara de sor­presa, va girar la vista i quan va tor­nar a mirar-los ja no hi eren”, relata. Aquell nen, mal­grat tot, no es va fer ni una ras­cada. L'Enric ho té clar: “Tots dos estem vius de casu­a­li­tat.”

Curiositats
Un dels aspectes que destaquen alguns dels guies que acompanyen grups de turistes a la plaça de Sant Felip Neri és el fet que aquest racó –que s'erigeix on hi havia el cementiri jueu de Montjuïc del Bisbe– ha format part dels escenaris d'algunes pel·lícules. “Hi ha escenes d'‘El perfum' que s'han gravat aquí”, explicava un guia fa uns dies. La plaça també apareix a ‘Vicky Cristina Barcelona'.
42
persones
van morir en el bombardeig de Sant Felip Neri, la majoria de les quals eren nens orfes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia