Salut

La xarxa agreuja els casos de trastorns alimentaris

El 71% dels pacients amb anorèxia admeten que els continguts nocius d'internet van contribuir a desenvolupar la malaltia

El 59% de les primeres cerques són sobre informació no saludable

Es comença bus­cant un remei per apri­mar-se, però es pot aca­bar lle­gint sobre die­tes exprés, trucs per vomi­tar i mane­res d'auto­le­si­o­nar-se o d'enga­nyar els pares. Els con­tin­guts no salu­da­bles rela­ci­o­nats amb els hàbits ali­men­ta­ris són cada cop més comuns a la xarxa i exer­cei­xen una influència nega­tiva sobre els malalts, segons con­clou un estudi ela­bo­rat per la Taula de Diàleg per a la Pre­venció dels Tras­torns de la Con­ducta Ali­mentària (TCA).

Única­ment en la pri­mera cerca, ja són més de la mei­tat dels malalts els que bus­quen infor­mació nociva. El pro­blema, però, és que tot sovint aquest mate­rial per­ju­di­cial arriba per les xar­xes soci­als, sense ni tan sols bus­car-lo. “Això s'ha d'aca­bar imme­di­a­ta­ment. S'han de pren­dre mesu­res”, recla­mava ahir, entre des­es­pe­rada i resig­nada, una de les 28.000 joves vícti­mes de tras­torns ali­men­ta­ris que hi ha a Cata­lu­nya.

L'estudi del coor­di­na­dor de la uni­tat de TCA de l'hos­pi­tal Sant Joan de Déu, Edu­ard Ser­rano, indica que el 85% dels afec­tats recor­ren a la xarxa per bus­car infor­mació amb motiu d'un tras­torn ali­men­tari. I, de mit­jana, la pri­mera recerca es fa als 15 anys. El pro­blema és que, quan es comença a bus­car infor­mació, en el 59% dels casos ja es fa amb uns ter­mes que diri­gei­xen els usu­a­ris a con­tin­guts per­ju­di­ci­als per a la salut, com ara “com em puc apri­mar en poc temps” o “com puc vomi­tar” (vegeu gràfic). L'estudi es va fer a par­tir d'una enquesta clínica amb 300 paci­ents en trac­ta­ment per TCA, amb un 92% de presència feme­nina, i un 80% dels quals tenien entre 12 i 21 anys, d'acord amb els paràmetres d'afec­tació d'aques­tes pato­lo­gies.

L'enquesta també ana­litza la per­cepció dels paci­ents sobre la infor­mació que tro­ben a inter­net: el 71,3% reco­nei­xen que con­tri­bu­eix nega­ti­va­ment a la seva malal­tia, i només un 11,2% opi­nen que té una influència posi­tiva. El 17,5% res­tant cre­uen que és neu­tra. En la majo­ria dels casos, el 87%, aquest ús d'inter­net es fa d'ama­gat de la família.

L'edat sí que importa

Els inves­ti­ga­dors han vist una relació directa entre l'edat del malalt i el tipus d'infor­mació que cerca. Els menors d'edat, entre 8 i 18 anys, bus­quen de manera sig­ni­fi­ca­tiva més con­sells per apri­mar-se a inter­net i menys infor­mació sobre cen­tres de trac­ta­ment. També són molt més pro­clius a visi­tar els webs que defen­sen l'anorèxia i la bulímia: ho fan
el 13% dels enques­tats,
el doble que en la franja entre els 19 i els 35 anys. Per sobre d'aquesta edat, l'impacte acon­se­guit per aquesta mena de mis­sat­ges és nul, i les cer­ques se cen­tren més en infor­mació sobre trac­ta­ments.

Aquest estudi es pre­sen­tarà de manera com­pleta demà, en el marc del sim­posi Anorèxia i inter­net, que orga­nitza la Taula de Diàleg per a la Pre­venció dels TCA. En aquesta jor­nada, que tindrà lloc al Cen­tre d'Estu­dis Jurídics, diver­sos col·lec­tius que poden ser agents actius en la reso­lució d'aquest pro­blema, ja sigui des del punt de vista legal, sani­tari, tec­nològic o edu­ca­tiu, pre­sen­ta­ran les seves pro­pos­tes. En aquesta jor­nada es tre­ba­llarà també en la publi­cació d'una guia de pre­venció i nave­gació segura i es deba­tran solu­ci­ons legals que cal­dria empren­dre.

Els tras­torns ali­men­ta­ris són la ter­cera malal­tia crònica entre la població feme­nina ado­les­cent de les soci­e­tats desen­vo­lu­pa­des. Afecta el 5% de les noies i n'està aug­men­tant la incidència entre la població adulta.

Els adolescents van a la xarxa a buscar suport i acaben caient en un pou
Eduard Serrano
Coordinador unitat TCA a l'hospital Sant Joan de Déu
Entre els 11 i els 16 anys, el 13% dels joves accedeixen a continguts que inciten als TCA
Marta Voltas
gerent de l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia
Farem servir les poques eines que tenim actualment per afavorir un canvi legislatiu
Alfons Conesa
director de l'Agència Catalana del Consum

Omplir un buit legal que França sí que té ben cobert

Tot i l'evident perjudici que causen, prendre mesures contra els webs en què s'incita a desenvolupar aquests trastorns no és fàcil. “A França, aquesta mena de continguts es consideren inducció al suïcidi i estan prohibits, però aquí hi ha un buit legal que fa molt complicat actuar-hi en contra”, recorda Alfons Conesa, director de l'Agència Catalana del Consum. Tot i això, un equip del Col·legi d'Advocats de Barcelona, que forma part de la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels TCA, està preparant una proposta perquè el Congrés legisli sobre la prohibició de les pàgines a internet que inciten a l'anorèxia i la bulímia. Que hi hagués una normativa comuna a la UE també hi podria ajudar, però probablement no combatria la possibilitat que aquestes conductes es fomentessin, de manera més o menys evident, des de perfils personals a les xarxes socials.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia