L'Estat i l'Ajuntament rubricaran la cessió del Banc d'Espanya la setmana entrant
A canvi, la subdelegació es quedarà la biblioteca de Lletres, de superfície similar, per ampliar les oficines
Una delegació de l'empresa pública Segipsa (Societat Estatal de Gestió Immobiliària de Patrimoni) viatjarà divendres vinent a Tarragona, segons avançava aquesta setmana el diputat socialista Francesc Vallès, per «rematar» amb l'Ajuntament els detalls de l'operació, que ja està pactada. «És una realitat bastant ferma: ja hi ha sobre la taula un document de cessió molt treballat, i només falta rubricar-lo», confirma el regidor d'Urbanisme, Xavier Tarrés. L'acord culminarà més d'un any de negociacions, malgrat que el Banc d'Espanya estava tancat i en desús des del 2003, en fa sis: «Quan vam arribar al govern municipal, el 2007, tot el que hi havia era una carta de l'Ajuntament demanant aquest gran edifici», lamenta ara Tarrés, que destaca la implicació de la subdelegada en la negociació. «S'han començat converses gairebé des de zero, i Pallarès hi ha fet una gran tasca, perquè ho ha assumit gairebé com una cosa pròpia», diu.
Fonts de la subdelegació, en canvi, es resistien aquesta setmana a confirmar l'entesa total: «Som conscients que l'edifici és molt cèntric i important per a la ciutat de Tarragona, i mirarem d'arribar-hi a un acord», es limitaven a dir. I recordaven: «S'han de negociar encara un seguit de coses, com ara què passarà en el lapse en què el complex de Lletres vagi a terra.» Per això mateix no sabien si l'ocupació es faria de manera immediata, o es deixaria per quan s'aixequi el nou edifici, ja que l'actual biblioteca de Lletres ha d'anar a terra en un termini màxim de cinc anys, segons l'Ajuntament. Les mateixes fonts recordaven que l'acord havia de rebre el vistiplau a Madrid del Ministeri d'Administracions Públiques, que ara sembla ja confirmat.
Beneficis mutus
El conveni en teoria serà bo per a ambdues administracions.
Així, d' un cantó, Tarrés recorda que les converses neixen «d'una realitat molt contundent: la gran demanda de metres quadrats que necessita l'Estat per ampliar les seves oficines». La subdelegació ho admet, i ho atribueix a la «voluntat de donar un millor servei al ciutadà», sense especificar a què les vol destinar exactament. «Quan s'hi volien fer al Banc d'Espanya, es va dir que hi podien anar oficines d'estrangeria, però tot allò ara és no res, i encara no hi ha res confirmat», expliquen.
De l'altre cantó, l'Ajuntament rep un edifici «bàsic, central a la ciutat», admet Tarrés, que ja fa temps que l'anhelava. D'entrada, tal com va avançar la setmana passada l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, la intenció és destinar-ne la planta baixa a un centre d'informació i orientació turística que disposi de la tecnologia més avançada. Al pis superior, hi proposa instal·lar l'hemeroteca municipal, si bé Tarrés admet que «hi havia diverses possibilitats estudiades, sempre relacionades amb la cultura i el patrimoni». Abans de decidir-ho, però, l'Ajuntament vol veure «en quin estat està l'edifici». Amb això, una cosa sí que la té clara, i és que tornarà a obrir per a l'ús públic el petit jardí que hi ha a la part posterior de l'immoble.
L'estructura, en bones condicions
Tot i que l'Ajuntament diu que vol comprovar de primera mà en quin estat es troba l'antic edifici del Banc d'Espanya –que ocupa 2.772 metres quadrats–, perquè dubta del manteniment que s'hi ha fet, fonts de la subdelegació asseguren que «l'edifici està bé estructuralment». A més, tot i que admeten que aquests anys no s'hi ha realitzat cap rehabilitació general, sí que «s'hi han anat fent petites intervencions per arreglar coses petites que es malmetien, per evitar la degradació».
El projecte que mai es va executar
L'octubre del 2005, un parell d'anys després que tanqués portes el Banc d'Espanya, el llavors subdelegat Joan Maria Abelló –amb l'oposició frontal de l'alcalde Joan Miquel Nadal, que ja el volia recuperar per a usos municipals– anunciava que l'immoble, un edifici neoclàssic del 1929, es convertiria en una gran oficina de l'Estat d'atenció al ciutadà i que acolliria l'arxiu central de la Subdelegació i les dependències d'Agricultura, Indústria i Energia i Treball i Assumptes Socials. També es plantejava que hi hagués una oficina d'estrangeria. El projecte, que es valorava en 4 milions d'euros, es va arribar a redactar sencer, i fins i tot es va col·locar un cartell a l'exterior de l'edifici, que encara avui hi és, per anunciar l'inici de les obres.
Unes obres que, tanmateix, no van començar mai. El març del 2006, una moció de CiU prosperava al Senat i reclamava que l'edifici fos destinat a usos culturals. Uns mesos més tard, l'octubre d'aquell any, el mateix ministre d'Economia obria una porta a la possible «venda» a l'Ajuntament de Tarragona si els feien una oferta «atractiva», tot i que alhora destinava una partida de gairebé 1,7 milions en els pressupostos del 2007 per a la rehabilitació de l'edifici. El canvi de parer definitiu arribaria amb el canvi de color a l'Ajuntament, ja que uns dies després que entrés el nou equip de govern, Abelló es mostrava obert a negociar-li'n la cessió. Des de llavors tot ha estat més fàcil.
