La casa del comte

Des del segle XIX, Llavaneres va ser un dels indrets preferits de la burgesia catalana per passar-hi l'estiu. Gràcies a aquesta presència, avui encara s'hi poden veure nombroses cases senyorials, i Can Caralt n'és un dels exemples més destacats. Tot i que l'edifici era originalment una gran masia de tres cossos del segle XVIII i va ser propietat de la família Cassany, que la va construir el 1774, en la segona meitat del segle XIX l'empresari tèxtil Josep de Caralt i Argila, provinent de la ciutat de Mataró, va comprar la finca amb la casa. L'immoble es va transformar aleshores en una gran mansió: s'hi van afegir les dues galeries de la banda esquerra i s'hi van aixecar una segona planta i les golfes. Amb poc temps, els Caralt es van convertir en els terratinents més importants de Llavaneres i, comprant terres als pagesos, van adquirir gairebé el cinquanta per cent del municipi. Prop de la casa s'hi van construir quadres, magatzems, cellers, els habitatges per als treballadors o la torre del rellotge. Durant molts anys, a banda de ser la residència estival dels comtes de Caralt, un títol que se'ls va atorgar el 1916, la finca es va convertir en una important colònia agrícola i ramadera en què van arribar a treballar prop d'un centenar de persones. S'hi produïa molta llet, amb la qual s'elaboraven iogurts, oli, vi i productes de l'horta, que es portaven a vendre a Barcelona amb un camió propi, el primer que va circular pels carrers del petit poble maresmenc.

Un dels trets singulars de la casa són els esgrafiats de les façanes, que donen testimoni de la nissaga comtal que hi va viure fins a finals dels anys setanta del segle passat, i també les motllures que hi havia a les antigues habitacions i que encara es mantenen malgrat els nous usos culturals de les estances. L'arxiver municipal, Lluís Albertí, reconeix a partir de les fotografies que s'han conservat de l'època més esplendorosa –durant els anys 20 i 30– que, si bé Can Caralt era una casa senyorial ben arreglada i equipada, “en cap cas ni era ostentosa ni luxosa”. L'any 1997 l'Ajuntament la va comprar per 635.570 euros, però els que la van visitar per primer cop recorden que no es van trobar amb la grandesa del Can Caralt originari, ja que la casa es trobava en molt mal estat. De fet, estava abandonada i embargada pels bancs des de feia anys.

Cinc anys després van començar les obres de reforma i de rehabilitació, uns treballs que va cofinançar l'Institut Català del Sòl i el mateix Ajuntament, amb un cost de 770.493 euros. Però no van ser les últimes, perquè el 2014 es van haver d'executar tot un seguit d'actuacions complementàries a l'edifici i al seu entorn. Per la Diada del 2004 se'n va fer la inauguració oficial i es va convertir en la nova seu del Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, de la pinacoteca local i de l'Escola Municipal de Música, que ocupa actualment la segona planta. La masoveria, a més, es va cedir a l'associació La Dona per la Dona i les antigues cavallerisses i els amplis jardins que hi havia davant mateix de la casa són ara l'institut de secundària.

Fundat el 1982, el Museu de Llavaneres va néixer amb l'esperit de crear una entitat que recollís, classifiqués, estudiés i exposés objectes i documents relacionats amb la història local. A més de col·leccions etnogràfiques, una de les més interessants és la de ràdios, sobre l'evolució d'aquests aparells, a més de càmeres i material fotogràfic. Més endavant es va crear una pinacoteca amb obres de pintors de renom, com els Masriera, Tolosa o Vancells, que residien o estaven vinculats al poble i que s'ha anat completant amb obres d'altres autors.