Perú, aniversaris i vins amb premi

Tan sols 10 minuts després d'haver obert la inscripció per al IX Premi Vila Viniteca de Tast per parelles, totes les places van quedar cobertes i el web es va col·lapsar. Tant és l'èxit de la iniciativa de Quim Vila i Siscu Martí, propietaris de la distribuïdora de vins més gran de l'Estat, amb un catàleg de més de 8.500 referències, que s'hi apunten amants del vi d'arreu del món a la recerca dels 20.000 euros del premi gros, els 7.000 del segon o els 3.000 del bronze.

El concurs, que es fa un any a Madrid i l'altre a Barcelona, és com l'avantsala d'Alimentària, ja que se celebra el diumenge 24 a la Llotja de Mar. Les 130 parelles participants hauran d'encertar l'origen, l'anyada, les varietats del raïm, l'elaborador i la marca de set vins en la fase classificatòria i set més en la gran final, a la qual només arriben deu parelles. La cosa és tan seriosa que els vins són un secret fins i tot per al jurat i ara els concursants no podran ni anar al bany mentre duri la prova, “L'any passat hi va haver una queixa i hem endurit la normativa”, diu Quim Vila, que no té cap patrocinador i l'única intenció del qual és promocionar la cultura del vi. També ho fa establint sinergies amb l'art. A partir d'ara, el concurs tindrà cartell anunciador.

Perico Pastor (amant refinat del vi) en firma el primer. Ha dibuixat amb tinta xinesa una parella amb la copa als llavis. “Tastar vi és la segona cosa divertida que es pot fer amb una altra persona.” La primera cosa no trigarà a arribar, atesa la sensual posició dels protagonistes. “Recordo el Perico quan vivia al Raval i es passejava amb una granota de pintor”, deia Quim Vila del seu amic, i client, que ja va firmar fa 24 anys el catàleg de vins de Vila Viniteca. “Tot el que sé de vins és gràcies a tu”, li responia l'artista davant d'un deliciós gaufre de full amb bolets i botifarra negra firmat per Jordi Vilà al restaurant Louis 1856, als baixos de la fàbrica Moritz.

Vilà, que ha tancat l'Alkimia i el reobrirà al juny a sobre del Louis 1856, fa una meravellosa i elaborada proposta que necessita temps per ser assaborida. Cuina clàssica revisitada en un espai distès, que inclou plats com ara la galantina de pollastre escudellat, l'ànec canetó cuit a la cassola en peça sencera i l'omelette surprise, un festival de merenga i mango, enemic total de l'operació biquini. Bon producte, bon servei i porcellana de Llemotges per uns 60 euros.

I si parlem de propostes, atenció a l'hotel Mandarin, que acaba de completar la seva oferta estel·lar (Carme Ruscalleda i Àngel León) amb Gaston Acurio, el cuiner peruà més popular del món, que ja té un restaurant amb la cadena a Miami. Fins a l'octubre, el xef de Astrid y Gastón (Lima) ofereix a les terrasses Mimosa i Terrat plats com el tiradito nikkei (tonyina, soja i rocoto), la causa limeña (patata morada, cranc, alvocat i huancaína) o el tiradito clàssic (amb pesca del dia, xili groc i ceba) maridats amb còctels com el pisco sour o el chilcano.

També hi haurà novetats en la carta del Freixa Tradició que incorporarà alguns dels plats servits en el dinar del seu 30 aniversari. No hi faltaven els ous amb crema de coliflor i caviar, producte fetitxe en una casa que va obrir Josep Maria Freixa el 1986 com El Racó d'en Freixa per fer una cuina clàssica amb influència francesa. Si el seu pare li va inocular el gust per la cuina, ell també el va saber transmetre al seu fill, Ramon, que de seguida va tenir clar que viuria entre cassoles. “Hi ha qui rep la cultura del futbol i jo vaig rebre la culinària. Ja de petit em recordo pelant pebrots, farcint calamarsets...”.

Durant un temps van compartir fogons, però el gust per l'avantguarda del fill els distanciava, i el pare va optar per deixar-li l'espai i marxar a obrir un local a Argentona. “Va ser un gran acte de generositat”, diu el Freixa jove, que va revalidar l'estrella Michelin aconseguida el 1988 i amb el temps va volar a Madrid. Llavors el pare hi va tornar i el restaurant es va dir Freixa Tradició. El millor moment de les tres dècades? En Josep Maria, que cada dia neda a la piscina, no ho dubta: “Qualsevol. Llevar-te i sentir-te viu és magnífic.”