Consideracions a peu de carrer

Ja fa uns quants anys que l'Ajun­ta­ment de Girona, pre­ve­ient que els moltíssims vehi­cles que arri­ben a la ciu­tat durant les Fires mira­ran d'apar­car allí on sigui, i com sigui, col·loca unes tan­ques al vol­tant d'algu­nes pla­ces i al llarg d'aque­lles vora­vies que, per la seva amplada, podrien temp­tar els con­duc­tors poc escru­po­lo­sos. Però ahir, tot i ser dis­sabte i havent-se ence­tat ja les Fires, el trànsit pels car­rers de Girona va ser, almenys durant la llarga estona que el cro­nista va estar fis­ca­lit­zant el movi­ment auto­mo­bilístic, força menys dens que el que ens toca supor­tar la resta de la set­mana labo­ral. Fins i tot em va sor­pren­dre la faci­li­tat amb què els pocs cot­xes que sem­blava que venien de fora ana­ven tro­bant apar­ca­ment a la via pública, i a llocs que no eren zona blava. La nos­tra ciu­tat, espe­ci­al­ment l'Eixam­ple i la part més moderna –l'ano­me­nada de la Devesa-Güell–, pateix una autèntica satu­ració de vehi­cles. El gira­tori del final de la ronda Fer­ran Puig, on con­flu­ei­xen aquesta via i els car­rers Güell, Joa­quim Vay­reda i Figue­rola, sovint es con­ver­teix en un estàtic con­glo­me­rat de vehi­cles, i ja es poden ima­gi­nar les cues que es for­men a par­tir dels seus obs­truïts acces­sos. I una cosa sem­blant suc­ce­eix al gira­tori del Rellotge de la Devesa, i també a l'entrada a Girona venint de Pedret. M'estic refe­rint a situ­a­ci­ons que es donen qual­se­vol dia de l'any –sense que hi cal­guin esde­ve­ni­ments atrac­tius, que en tenim uns quants, la majo­ria bons–, només amb l'anar i venir del parc auto­mo­bilístic autòcton.

Altra­ment, les auto­ri­tats muni­ci­pals han deter­mi­nat que, men­tre durin les Fires i Fes­tes de Sant Narcís, no es podrà apar­car a la riba del Ter, en aquell tram entre l'Audi­tori-Palau de Con­gres­sos i la bar­rera que el tanca més o menys a l'altura del pont de via­nants de Fon­ta­jau, on els dimarts i els dis­sab­tes se cele­bra, lle­vat de l'època esti­val, el tra­di­ci­o­nal mer­cat de tota la vida (en teo­ria, després d'aital bar­rera no es pot apar­car, perquè el sus­dit tram es de direcció única, per enten­dre'ns, cap al pont de la Barca: això vol dir que els nom­bro­sos cot­xes que s'hi solen veure, han hagut d'efec­tuar un gir anti­re­gla­men­tari des del pont en qüestió cap a la bar­rera ja esmen­tada). Qui això signa manté que aquell vial de dar­rere la Devesa hau­ria de ser­vir com a vari­ant per des­con­ges­ti­o­nar una mica el trànsit din­tre la ciu­tat, atès que comu­nica els gira­to­ris de l'antiga plaça de toros i d'entrada i sor­tida de Girona des de o cap al Pont Major, Montjuïc i Sant Daniel. A propòsit d'aquesta idea, quan la senyora Anna Pagans encara no era alcal­dessa, em va dir que això no podia ser, perquè abans d'ins­tal·lar-hi la bar­rera, alguns bojos del volant hi feien cur­ses noc­tur­nes, i, si la reti­ra­ven, hi tor­naríem a ser. Bé, i aquells des­ni­vells com­mi­na­to­ris que hi ha a tants vials de Girona, no se n'hi podrien col·locar un parell o tres, per des­co­rat­jar els cor­re­dors?

Penso que deu ser molt difícil, atesa la relació ciu­tadà/vehi­cle que afecta la nos­tra ciu­tat, orga­nit­zar el trànsit i, sobre­tot, el seu modus apar­candi d'una manera sen­zi­lla, ama­ble i que satis­faci tot­hom. I més ara, amb l'enre­nou de les obres del TAV, que han obli­gat, no només a supri­mir un con­si­de­ra­ble nom­bre d'espais on dei­xar el cotxe, sinó també a reor­de­nar la direcció de tants i tants car­rers. Veu­rem què passa quan les Fires asso­lei­xin el clímax i ens arri­bin visi­tants de tot arreu, cosa que es pro­duirà, si res no ho impe­deix, avui mateix, tal vegada, i ben segur que diu­menge vinent, que, com és prou sabut, aplega la seva fes­ti­vi­tat i la de Tots Sants. Per als giro­nins que dei­xa­rem l'auto a casa, hi haurà prou auto­bu­sos urbans, aquests dies?