Allargant fils que no hi són

Tenen tantíssims avantatges que se'ns han ficat a la butxaca en un tres i no res. Malgrat les innovacions constants, però, els mòbils continuen amb un problema per resoldre: la bateria ens obliga, tant sí com no, a endollar-los al corrent un cop al dia. La necessitat de no perdre de vista el carregador, però, podria quedar enrere si progressen els sistemes de càrrega sense fil, que algunes companyies ja comencen a implementar. Són sistemes que funcionen per inducció, amb una carcassa especial adaptada al mòbil i una base de càrrega endollada a la xarxa elèctrica. Quan es col·loca el mòbil sobre la base, aquesta genera un camp magnètic que indueix un corrent elèctric en la carcassa. Així doncs, sense necessitat d'utilitzar cap cable, la bateria es carrega, però normalment a un ritme més lent que amb el mètode tradicional.

La tecnologia actual necessita que el terminal estigui en un lloc molt concreta per transmetre amb prou eficiència l'energia, però els investigadors treballen en fórmules per optimitzar aquest sistema i permetre, per exemple, la càrrega del dispositiu mentre el tenim al calaix, damunt la taula o, millor encara, a la butxaca o la bossa.

En aquest sentit, una de les innovacions que més hi podrien contribuir és la que han desenvolupat un equip de físics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Han creat un sistema que permet la transferència d'energia elèctrica de manera eficient entre dos circuits separats gràcies a una corona de metamaterials que concentra el camp magnètic. Segons expliquen en un article a la revista Advanced Materials, el seu sistema ja és fins a 35 vegades més eficient que els mètodes actuals, fet que permet no haver d'acostar tant els aparells a les bases de càrrega. El sistema, encara en fase experimental, no només permet la càrrega a distàncies més grans que les actuals, sinó que també en millora la velocitat. La clau de volta és l'ús de metamaterials –compostos dissenyats específicament per obtenir aconseguir una resposta específica a les ones electromagnètiques– que combinen capes de materials ferromagnètics, com ara els imants, i de materials conductors, com ara el coure. Els metamaterials envolten els circuits emissor i receptor i permeten transferir l'energia entre ells, a una distància i amb una eficiència sense precedents.

“Encara hi ha molt marge de millora, ja que la teoria ens indica que l'eficiència es pot augmentar força més si s'optimitzen les condicions i es perfecciona el disseny de l'experiment”, explica Àlvar Sánchez, investigador Icrea del grup d'electromagnetisme del departament de física de la UAB i director de la recerca. Aquesta millora seria aplicable també a l'acoblament ressonant, una nova tecnologia en què treballa el sector i que podria estar llesta d'aquí a pocs anys.

Un altre avantatge d'aquesta troballa és que els materials necessaris per construir els metamaterials són molt assequibles, mentre que els primers experiments en aquesta direcció requerien materials superconductors, inabastables per a un ús quotidià en mòbils. “En canvi, en el cas de les ones electromagnètiques de baixa freqüència, les que utilitzem per transferir energia d'un circuit a l'altre, només calen conductors i imants convencionals”, explica Carles Navau un altre dels investigadors. El dispositiu ha estat patentat per la UAB i ja hi ha empreses de diversos països interessades a aplicar la tecnologia.