El procés i l'adéu a la Red de Juderías, al ‘New York Times'

L'abandonament de l'associació Red de Juderías de España-Caminos de Sefarad per part dels cinc municipis catalans que hi pertanyien –Girona, Besalú, Castelló d'Empúries, Tortosa i Barcelona– ha tingut ressò internacional i, a més, lligat amb el procés independentista. El New York Times va publicar dimarts un reportatge en què s'explica la decisió dels municipis catalans, i l'emmarquen en el context de la sortida de Catalunya de l'Estat espanyol: “Mentre els catalans estan encara sospesant si surten o no d'Espanya, les ciutats catalanes amb història jueva ja s'han decidit”, escriu en l'inici del seu article el periodista del rotatiu nord-americà Raphael Minder, per passar a explicar que els catalans faran la seva pròpia xarxa.

L'article detalla la puntualització de l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, sobre la vinculació entre la sortida de la xarxa espanyola i la sortida de l'Estat: “No es tracta [la sortida de la Red de Juderías] de promoure o recuperar la nostra identitat catalana, perquè això ja ho tenim, sinó la inversió que fem en aquesta xarxa, ja que no ens dóna els resultats que voldríem.”

El New York Times remarca, però, que els partits independentistes “tenen majoria al Parlament regional” i que han establert un full de ruta de divuit mesos per crear les estructures d'estat “malgrat la ferotge oposició del govern en funcions a Madrid”.

Per la seva banda, la directora-gerent de la Red de Juderías, Marta Puig, assegura: “El trencament és un altre exemple de com les institucions catalanes volen fer el seu propi camí.”

Més enllà de les interpretacions de la vinculació amb el procés sobiranista –que, de fet, van compartir els únics partits del ple de Girona que s'hi van oposar durant la sessió del 6 de juny, en què es va aprovar donar-se de baixa de la xarxa, C's i el PP–, l'article explica els motius de la sortida, segons l'alcaldessa, i que són els que ja va traslladar a aquest diari el 31 de maig: treballar per potenciar l'estudi i coneixement del patrimoni jueu de la ciutat, i no només com un atractiu turístic. El periodista fa notar que la sortida dels municipis catalans representa que l'ens perdrà una cinquena part dels seus membres –amb els catalans són 23; Sevilla hi era, però va abandonar l'ens al desembre– i que els obligarà, als espanyols, a triar una
nova presidència i secretaria general, que actualment estava en mans catalanes.

En el ple en què es va debatre la sortida, Madrenas va dir que no es tractava d'una sortida “traumàtica”, i no va descartar continuar col·laborant amb la Red en determinats àmbits. Va assegurar, però, que l'ambient dins la Red era “no de mala sintonia, sinó pitjor”.