La UdG suspèn l'examen de les comarques
Alcaldes de la demarcació lamenten el centralisme de la universitat i reclamen que tingui més presència al territori
-
Alumnes a l'entrada de l'Escola Universitària de Turisme de Sant Feliu de Guíxols, al 1998. MANEL LLADÓ. -
Presentació del conveni de col·laboració entre la UdG i l'Ajuntament de les Preses per crear el Centre d'Empreses, al 2004. R. E. -
Inauguració de l'efímer centre de formació Joaquim Xirau de Figueres, participat per la UdG, al 2001. JOSEP PUIGBERT. -
Santi Vila, alcalde de Figueres. -
Josep Trias, alcalde de Blanes. -
Pere Albó, alcalde de Sant Feliu de Guíxols. -
Xavier Crespo, alcalde de Lloret de Mar. -
Lluís Sacrest, alcalde d'Olot. -
Teresa Jordà, alcaldessa de Ripoll.
Durant el mandat del rector Josep Maria Nadal (1992-2002) es va establir l'Escola Universitària de Turisme a Sant Feliu de Guíxols i es va negociar amb Olot la possibilitat de crear-hi una facultat de belles arts. Era una època en què es veia bé la distribució dels estudis a la demarcació. Coincidint amb el mandat del rector Joan Batlle (2002-2005), es va rectificar aquella orientació, argumentant que calia crear sinergies entre les facultats, objectiu que s'aconseguiria amb més facilitat centralitzant-les a Girona. Els estudis de turisme es van traslladar al campus del Barri Vell gironí, i la idea de facultat de belles arts d'Olot no va prosperar. Per contra, des de la UdG es van potenciar càtedres amb seu fora de la ciutat de Girona i una xarxa de vivers d'empresa. En els últims quatre anys, la rectora, Anna Maria Geli, ha mantingut aquesta política.
Olot
En punts significatius de les comarques gironines es considera que aquesta concentració és una equivocació. L'alcalde d'Olot, Lluís Sacrest (PSC) és ben contundent: «És la universitat més centralista de Catalunya. No exerceix el paper que hauria de tenir sobre el territori. Entenem que una facultat, ara, no és viable, però sí que es podrien portar uns estudis aquí.» Arran de la millora de les comunicacions entre la Garrotxa i Osona, Olot ha establert contactes amb la Universitat de Vic. És simptomàtic de la situació el fet que Sacrest aviat serà membre del consell rector d'aquesta universitat. «La Universitat de Vic té ganes d'obrir-se, cosa que no passa amb la UdG», conclou.
Figueres
A la capital alt-empordanesa encara tenen molt fresc a la memòria que van oferir-se a acollir la facultat de Ciències de la Salut, que finalment va anar a Girona. També recorden que van tenir un centre formatiu cogestionat amb la UdG que va tenir una vida efímera. «Pel que fa a la implantació de la UdG al territori, hi ha molt camp per córrer», diu amb prudència l'alcalde, Santi Vila (CiU). Les relacions entre Figueres i la UdG podrien entrar en una etapa més fructífera: d'aquí a pocs dies les dues parts presentaran una bateria d'accions formatives. Projectes de futur al marge, per Vila, «el territori s'hauria de sentir seva la UdG, i això avui no passa».
Ripoll, Blanes i Lloret
A Ripoll, la UdG els queda molt lluny. «Ens agradaria que fes coses aquí, però pràcticament no hi fa res», manifesta l'alcaldessa, Teresa Jordà (ERC). Si bé la ciutat aporta estudiants a les facultats gironines, quan s'organitzen activitats amb alguna universitat sol ser amb la de Vic, bàsicament per una qüestió de proximitat.
L'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU), considera que caldria una relació més estreta amb la UdG, però admet que si no és així és per culpa de totes dues parts i no només de la universitat.
Xavier Crespo (CiU), alcalde de Lloret, agraeix que la Universitat de Girona hi organitzi activitats, però creu que és insuficient: «Hauríem de viure més la universitat, per exemple, amb estudis d'esport o turisme, i no com passa actualment.»
Els candidats no pensen canviar la política
R. ESTÉBANSi hi ha una cosa en què coincideixen els dos candidats de les eleccions al rectorat de la UdG del dia 17 de novembre és, precisament, en la qüestió de la presència de la universitat a les comarques gironines. Tant Anna Maria Geli com Manel Poch descarten la possibilitat de descentralitzar les facultats, i anuncien que, si són elegits rectora o rector, insistiran en l'estratègia dels últims anys d'obrir càtedres i ampliar la xarxa de vivers d'empresa. Aquests dos formats són, ara per ara, les úniques plataformes de la UdG fora de Girona i rodalia, al marge de cursos concrets i col·laboracions específiques en matèria de recerca i difusió. La UdG té actualment vint càtedres, de les quals quatre no tenen la seu als campus de Girona. Són les d'ecosistemes litorals mediterranis, situada a Torroella de Montgrí; d'esports i educació física, a Banyoles; d'estudis marítims, a Palamós i Martí Casals de medicina i salut en l'àmbit rural, a Sant Feliu de Guíxols. Totes es gestionen conjuntament amb l'ajuntament respectiu. Quant als vivers d'empresa, la UdG hi participa a través d'un consorci en què també estan representades institucions locals. Són el Centre d'Empreses de les Preses, la Incubadora del Pla de l'Estany, la Vila Icària de Sant Joan de les Abadesses i els vivers de Celrà, Sant Feliu de Guíxols i del Consorci Ripollès Desenvolupament.
Satisfacció en algunes ciutats
R. EHi ha ajuntaments de les comarques gironines que sí que estan satisfets amb el grau d'implicació de la UdG amb els seus municipis, encara que, en general, es tradueixi en activitats més aviat modestes. És el cas de Palafrugell, on es poden seguir cursos que atorguen crèdits de lliure elecció. «És una experiència satisfactòria i estem molt contents de la nostra relació amb la UdG», resumeix l'alcalde, Lluís Medir (Entesa).
Per la seva banda, a Palamós tenen una càtedra (la d'estudis marítims) i uns convenis perquè els estudiants facin pràctiques al municipi, prou motius per a l'alcaldessa, Maria Teresa Ferrés (PSC), per fer una valoració positiva de la relació que es manté amb la UdG.
A Banyoles, tot i no pertànyer a l'àrea metropolitana de Girona, tenen els campus de la UdG molt a la vora. A més, des de fa uns anys, una càtedra (la d'esports) té la seu a la ciutat de l'Estany, i se n'hi acaba de crear una altra (la d'enginyeria de l'aigua) de vinculada estretament amb la ciutat, perquè hi està implicada l'empresa Espa. Per això, l'alcalde, Miquel Noguer (CiU), aprova la política de la UdG en aquest sentit.
Sant Feliu, l'exemple
R. EPere Albó, alcalde de Sant Feliu de Guíxols (PSC), veu bé la creació recent, amb la UdG, de la càtedra de medicina i salut al municipi, perquè pot ser la base de futures col·laboracions. El present, però, encara no és satisfactori, segons el seu parer. La polèmica per la retirada dels estudis de turisme el 2005 està latent. «Es va obrir una ferida gran, i en queda la cicatriu», descriu de manera gràfica. Albó lamenta que la UdG tingui una política centralista, «de la qual Sant Feliu va sortir especialment perjudicat», i reclama una visió més oberta. Mentrestant, l'Ajuntament ha iniciat una col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB).