La superació té nom de dona

Té trenta anys i tres cri­a­tu­res al seu càrrec. Quan va néixer la ter­cera, ara fa deu mesos, la Pamela tre­ba­llava en un forn de pa al barri de la Mina, a tocar de casa seva, i cobrava cent euros a la set­mana en negre. Va estar tre­ba­llant fins al dia del part i hi va tor­nar una set­mana després. “Neces­si­tava els diners per poder com­prar bol­quers i donar de men­jar als meus fills”, explica. El seu marit fa set anys que és a la presó. “No en sor­tirà fins al 2020”, con­fessa amb els ulls tris­tos. Des de ben jove ha mirat de tro­bar fei­nes per tirar enda­vant la família. Havia tin­gut un con­tracte fix, però, asse­gura, cada cop és més difícil tro­bar feina. Per això, per ella és ja una victòria que l'hagin selec­ci­o­nat per al pla d'ocu­pació de l'Ajun­ta­ment de Sant Adrià de Besòs per a dones amb fills a càrrec i sense suport fami­liar. Es tracta d'un pro­jecte pio­ner adreçat a un dels col·lec­tius amb més difi­cul­tats per tro­bar feina i poder-la com­pa­ti­bi­lit­zar amb la cura dels fills. Per això, el pla ha inclòs la con­trac­tació d'una cui­da­dora que es fa càrrec dels fills que encara no tenen edat d'anar a l'escola de les set dones par­ti­ci­pants. La cui­da­dora té el suport del per­so­nal del cen­tre obert muni­ci­pal i cuida els nadons men­tre les mares tre­ba­llen.

El pro­jecte està finançat per l'Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona i té un pres­su­post de 90.000 euros i una durada de sis mesos. El pla va arren­car ara fa un mes. En aquest temps, les par­ti­ci­pants han estat fent fei­nes de man­te­ni­ment de la via pública. El pro­jecte també inclou for­mació. Les dones faran un curs de con­trol d'acces­sos que les qua­li­fi­carà per donar suport en tas­ques d'atenció al públic tant en espais muni­ci­pals com en cen­tres esco­lars públics i després posa­ran en pràctica els seus conei­xe­ments en edi­fi­cis muni­ci­pals.

A més de garan­tir un ingres­sos durant els sis mesos que dura el pro­jecte, la regi­dora de Pro­moció Econòmica de l'Ajun­ta­ment de Sant Adrià, Filo Cañete, inci­deix en la importància que té per millo­rar les seves pos­si­bi­li­tats de tro­bar feina. “Volem que tin­guin clar que els ajuts de l'admi­nis­tració o les fei­nes precàries no són l'única opció que els queda”, explica Cañete. Per això es tre­ba­llen aspec­tes rela­ci­o­nats amb l'auto­no­mia per­so­nal i l'auto­es­tima.

Per la seva experiència vital, totes saben què vol dir superar-se i tirar enda­vant. Ho fan per elles matei­xes i també pels seus fills, però no ho han tin­gut fàcil. “Tre­ba­llava d'encar­re­gada en un res­tau­rant i quan em vaig que­dar emba­ras­sada em van dir que no tenia el per­fil ade­quat per a la feina i em van aco­mi­a­dar”, relata la Saray.

Tot i la pro­mesa de tor­nar-la a aga­far després del part, mai més va saber res d'aque­lla feina, i ara feia dos anys que era a l'atur, amb dues filles a càrrec. “Quan fas entre­vis­tes de feina i dius que tens fills petits és molt difícil que t'aga­fin”, es lamenta. Apa­ra­do­rista de pro­fessió, la Saray passa calor amb les seves com­pa­nyes men­tre des­brossa un solar a tocar de l'estació de Sant Adrià. Reco­nei­xen que les altes tem­pe­ra­tu­res d'aquests dies posen a prova la seva resistència, però s'ho pre­nen amb bon humor.

“A mi m'ha des­a­pa­re­gut la cel·luli­tis”, fa broma la Pamela, amb l'escom­bra a la mà. Entre elles miren de fer pinya i pas­sar al millor pos­si­ble les esto­nes més dures. Pen­sar que després de la jor­nada es retro­ba­ran amb els seus fills les ajuda.