Mas de l'Arany, història cambrilenca que es fa malbé a trossos
La masia del segle XVIII, catalogada com a bé d'interès local, fa anys que està abandonada
Hi resideixen, ocasionalment, persones sense recursos
Història que cau a trossos. Història abandonada. El mas de l'Arany, una masia del segle XVIII situada a la urbanització Cambrils Mediterrània (a tocar de la riera de Riudecanyes), fa anys que està deixat. Anys enrere, entre els vuitanta i els noranta, havia estat un restaurant que havia funcionat força bé, però un cop el negoci es va tancar va ser el refugi d'ocupes, primer, i d'immigrants sense recursos, posteriorment. Actualment, encara n'hi romanen alguns. “Remenen la brossa però no causen problemes”, apunta Carmen Sánchez, una veïna que estiueja a la zona, a tocar del mas. Altres, però, consideren “perillós” que s'hi visqui per la “inseguretat” que comporta el mal estat de la finca, segons Pilar Obré.
La manca de cura i de manteniment a l'edifici són ara evidents, malgrat que “fa dos o tres estius, van desbrossar tot el pati”, tal com expliquen altres veïns. Des dels balcons del carrer Calafat, a prop de l'edificació, es pot veure com part de la teulada de la part central de la masia ha cedit. De fet, la comunitat s'ha acostumat a conviure amb l'inhòspit edifici sense que se sàpiga què passarà en el futur. “Diuen que la propietat està embargada, però poca cosa més”, apunta un altre veí, Óscar García. Accedir a l'interior no és complicat. La tanca està trencada i no hi ha cap tipus de vigilància ni de control.
Com a exemple del seu passat, el mas de l'Arany està lligat a la cultura popular de la vila i, fins i tot, ha acabat donant lloc a més d'una frase feta entre els cambrilencs.
LA FRASE
LA XIFRA
Un espai històric i singular
La importància arquitectònica de la masia va fer que fos catalogada com a bé d'interès local, ara fa una dècada. Ara bé, el pas del temps i la deixadesa han provocat molts desperfectes en un dels elements més destacats del conjunt: una torre de defensa que encara s'aguanta dreta però està malmesa.
El problema, segons indiquen fonts municipals, és que, tractant-se d'una propietat privada, no es té gaire marge de maniobra. No obstant això, l'Ajuntament ha fet requeriments al titular i ha netejat l'espai periòdicament.
Un altre dels tresors de la finca és el centenari lledoner a tocar de la torre de defensa. El 2012, el consistori va planificar una acció de millora a tota la zona de la riera de Riudecanyes que contemplava la cessió obligatòria i gratuïta del bé catalogat, quelcom que, per ara, no s'ha pogut fer realitat.
