Societat

El viatge de la seva vida

Una família anoienca fa un any que recorre el continent americà en autocaravana

Volien compartir més temps junts mentre veien món

Fa un any que la Carola, el Pau i els seus fills Neus, Marta i Enric van dei­xar la seva rutina a Sant Martí de Tous per empren­dre un viatge en auto­ca­ra­vana pel con­ti­nent ame­ricà. Van començar a l'Argen­tina i ara es tro­ben a l'etapa final del viatge, als Estats Units. D'aquí a uns quinze dies tor­na­ran a casa amb una mot­xi­lla plena d'experiències.

Fa qua­tre anys tota la família se'n va anar amb l'auto­ca­ra­vana a la Bre­ta­nya. A la tor­nada, la Carola recorda: “ens vam pre­gun­tar: «i perquè no ho fem més llarg, això?»” I així van començar a pen­sar en aquest viatge i en com encai­xar el tren­ca­clos­ques logístic que supo­sava. En síntesi, “la nos­tra idea era rega­lar-nos un any a tots cinc. Conèixer, fer quel­com dife­rent, estar junts, sor­tir de la nos­tra bom­bo­lla…”.

Fer-ho en auto­ca­ra­vana és el que ha fet pos­si­ble el viatge: “És una qüestió de pres­su­post. Quan vas amb la casa a sobre no has de pagar hotel i hi pots cui­nar a dins.” I la idea d'anar amb la casa a sobre els va por­tar al nom de “Família Car­gol”. Això, i que “en prin­cipi érem lents”. Tot i així, molts viat­gers els han dit que recórrer el con­ti­nent en un any és anar força ràpid.

I com s'orga­nitza un any de parèntesi? A banda d'estal­viar durant tres anys, en Pau té un negoci fami­liar i s'ha pogut orga­nit­zar per estar un any sense ser-hi física­ment. La Carola va dei­xar la feina i a la tor­nada n'haurà de bus­car una altra. L'escola dels nens va veure amb bons ulls el pro­jecte i els va donar unes pau­tes d'alguns objec­tius cur­ri­cu­lars que havien d'asso­lir per poder, després, seguir el curs. Fins i tot, seguint el seu viatge a través de les xar­xes soci­als, a l'escola han apro­fi­tat per adqui­rir conei­xe­ments sobre història i geo­gra­fia del con­ti­nent.

Un any, doncs, car­re­gat d'anècdo­tes, com quan en ple ral·li Dakar a Bolívia se'ls va pun­xar una roda en una pista i no van poder can­viar-la sols. Els cot­xes d'assistència del ral·li pas­sa­ven de llarg i, final­ment, un equip de madri­lenys els va assis­tir i els va reco­ma­nar girar cua. La Carola recorda amb humor que “aquell dia ens havíem lle­vat patriòtics i portàvem les samar­re­tes de l'este­lada”. A Colòmbia, una mos­se­gada de gos a la Marta –la filla mit­jana– va reque­rir una ope­ració i una set­mana d'hos­pi­ta­lit­zació. La presència de l'auto­ca­ra­vana al pàrquing de l'hos­pi­tal va gene­rar expec­tació i la família no va tenir incon­ve­ni­ent a ense­nyar-la als curi­o­sos. Amb el seu viatge també han tren­cat tòpics de països com Colòmbia o Mèxic, on “la gent parla d'inse­gu­re­tat i nosal­tres no l'hem vis­cut”.

El viatge de la seva vida, tot i ocu­par un any “se'ns ha fet curt”, però la mare Car­gol no dubta a dir: “n'estem molt satis­fets, de tot ple­gat.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.