Societat

Prostitució

L'estat de la qüestió a Reus

Radiografia de la prostitució

Meretrius que exerceixen a Reus reclamen drets laborals

L'atenció a les professionals va més enllà de la salut sexual i mira de garantir les necessitats bàsiques

T ot i que la llei de carreteres tipifica com una infracció greu la presència de prostitutes i clients a les carreteres, per la qual cosa es poden sancionar conductors i meretrius amb multes de fins a 30.000 euros, l'arribada del bon temps i la calor ha fet que rotondes i cunetes de vies interurbanes tornin a ser l'escenari de trobades i contactes sexuals. De fet, un trajecte de Reus a Cambrils per la TV-3141 així ho evidencia. L'altre focus de problemes a la ciutat, en especial per les queixes dels veïns, és a la carretera de Salou. He tingut la sort de no haver de ser mai a la carretera”, explica l'Angelina (nom fictici, és d'esperar), que va arribar de l'est d'Europa a la ciutat anys enrere. “Primer vaig ser a Madrid una temporada, però per aquí hi tinc família.” Ara treballa pel seu compte a la ciutat, en hotels i a domicili, després d'haver exercit en diversos clubs nocturns de la demarcació. “Vaig haver d'aguantar moltes coses però vaig poder estalviar prou per posar-me pel meu compte”, expressa satisfeta. “En un mes em puc treure entre 7.000 i 8.000 euros”, exposa. Ara bé, “no són diners fàcils”, matisa. “Podria haver fet qualsevol altra cosa, però si he acabat fent això és perquè guanyo molt”, exposa. L'Angelina va per lliure, però assegura que troba necessari “que ens agrupem per ser més fortes” per fer-se sentir. L'Angelina també és rotunda a l'hora de valorar la situació del seu col·lectiu. “És clar que estic a favor de la legalització de la nostra feina”, declara. El problema, segons ella, “és la societat”. “Són uns hipòcrites. Els que més carreguen contra nosaltres són els que després et vénen a veure”, critica.

En aquesta mateixa línia, la Lucía (el nom amb el qual demana ser esmentada) considera que el seu col·lectiu laboral ha de tenir els mateixos drets i deures que qualsevol altre. “No és pas per nosaltres, en molts casos, que estiguem en aquesta mala situació. El que passa és que als clubs i als proxenetes tot això ja els està bé”, denuncia. “Coses que abans feies per 100 euros ara les fas per la meitat, però tot i així se segueix guanyant molt”, revela. I on són, els límits? “Jo no em deixo fer qualsevol cosa. Sempre demano al client què és el que vol, abans de començar”, subratlla. Això sí, res ha estat senzill. “M'he sentit i em sento molt sola”, lamenta.

La unió fa la força

L'Asociación de Profesionales del Sexo (Aprosex) va recollir anys enrere aquesta demanda i l'ha convertida en la seva missió. Si bé té la base a Barcelona, l'entitat assessora i guia les professionals del sexe d'arreu per tal que puguin exercir la seva feina “amb total llibertat”, segons exposa PaulaVip. “Encara ara ens hem de justificar pel que fem, no hi ha cap altra professió que s'hagi d'ocultar”, diu. Així, i per normalitzar la seva situació, Aprosex promou accions formatives per a les seves integrants. I la seva posició és rotunda. “Sí, som putes i no ens n'amaguem”, assenyala PaulaVip. “Algunes de nosaltres som autònomes, però d'altres volen poder treballar per a una empresa”, matisa. “Això demanem. Que les companyes que treballin en pisos i clubs puguin estar donades d'alta”, continua. El problema, segons sembla, és “la doble moral”. “Se'ns persegueix a nosaltres i se'ns criminalitza, però potser s'hauria de posar l'accent en els empresaris del sexe” que no sempre actuen d'acord amb la legalitat.

Les pràctiques sexuals de risc

“Les possibles pràctiques de risc poden derivar en infeccions de transmissió sexual que, si no es tracten inicialment i de forma adequada, poden derivar en problemes de salut molt greus”, adverteix en aquest sentit la coordinadora del Servei d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (Assir) del Baix Camp, Susana Abajo. L'entitat, però, no registra el nombre de prostitutes que s'hi acosten pel simple fet que “no és imprescindible manifestar-se en aquest aspecte. La nostra feina se centra a procurar una atenció integral a les dones que ens consulten amb independència de la feina que facin”, detalla la coordinadora del servei. També la Creu Roja s'implica en la problemàtica. Per exemple, el tècnic Marc Ruiz i un company viatgen en una unitat mòbil que recorre tota la demarcació (amb límit a l'Ametlla de Mar) per tal de donar assistència a les prostitutes que ho necessitin.

L'últim recurs
“L'últim recurs és la sanció”, asseguren des de la Guàrdia Urbana de Reus. “D'entrada el que es fa és mirar de reconduir-les als serveis socials i a llocs on se'ls puguin donar solucions”, expliquen.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Salut invertirà 45 milions en l’ampliació de l’Hospital del Vendrell

El Vendrell

27 platges gironines, guardonades amb Bandera Blava

girona
SOCIETAT

Un cotxe detectarà a partir de demà les infraccions al carril bus

BARCELONA
societat

Els acampats a la UB amenacen d’allargar la protesta durant el 12-M

Barcelona
MEDI AMBIENT

16,8 milions per al ressegellat de l’abocador de Can Planas de Cerdanyola

cerdanyola

Troben un duc electrocutat en una línia elèctrica entre Palamós i Calonge

palamós / calonge

Estudiants d’FP ideen la campanya publicitària de les festes dels barris

L'Hospitalet de Llobregat
Societat

La seu definitiva de la Barnahus de l’Alt Pirineu i Aran es farà a la Seu d’Urgell

Seu d’Urgell
Medi Ambient

Prova pilot al Port Olímpic per fomentar la biodiversitat del fons marí

Barcelona