municipal
Santa Cristina vol posar el punt final al “formatget”
L'equip de govern vol invertir 1,8 milions d'euros en la reordenació de l'actual ajuntament
S'enderrocarà un dels tres edificis per fer-ne un de nou i més funcional
L'equip de govern de Santa Cristina d'Aro impulsa un ambiciós projecte en el qual es preveu enderrocar el tercer edifici, avui encara inacabat, conegut popularment com el “formatget”, de la plaça Catalunya, per fer-hi la nova ampliació de l'ajuntament. L'alcalde, Xavier Sala (ERC), explica que es disposa d'una partida pressupostària d'1,8 milions d'euros i que, en breu, s'encarregarà el projecte, que s'executarà per fases.
Sala explica que, des que les oficines de l'ajuntament es van haver de traslladar el 2004, en aquell moment amb caràcter provisional, als antics i inacabats edificis del macroprojecte sociocultural, les necessitats del municipi s'han anat incrementant. La casa de la vila original es va haver de deixar en detectar-s'hi aluminosi. A la fi, no va ser un trasllat provisional sinó definitiu.
Nou edifici
A més, i segons Sala, hi ha un altre element determinant: “El projecte original no estava concebut per situar-hi oficines, i encara menys un ajuntament, cosa que provoca uns greus problemes d'espai.” Segons l'alcalde, el que es vol fer ara és, per un costat, construir un nou edifici, enderrocant l'inacabat vestigi del projecte original, que es va conèixer popularment com el “formatget”; reordenar els que actualment estan operatius i connectar-los entre tots amb uns passos elevats. Tot plegat per buscar la màxima funcionalitat a uns edificis que ara no la tenen i, per altra banda, mirar de tancar la carpeta d'aquest projecte faraònic. “Els tècnics ens han aconsellat l'enderroc, perquè el cost de l'obra és practicament el mateix que rehabilitar-lo, amb l'handicap que ja no és funcional.”
La necessitat d'espai és evident. Ara fa poques setmanes es va signar un conveni entre la Generalitat, la Fundació Vimar i l'Ajuntament perquè aquesta entitat, que ocupa un local del complex, disposi d'uns espais més adequats i, d'aquesta manera, l'Ajuntament poder recuperar-ne.
Punt final
Amb aquesta proposta es vol tancar definitivament el macroprojecte, iniciat el 1985 pel llavors alcalde Josep Llensa, en el qual es preveien tres edificis; un projecte faraònic que, en aquella època, tenia un pressupost de 500 milions de pessetes i que va quedar molts anys inacabat. Les columnes, a la vista, i la manca de parets van fer que els veïns del poble passessin a anomenar-lo l'“assecador de pernils”. Les obres van començar el 1986 i, un any després, quan només s'havia fet l'estructura de formigó, Enric Rosselló, que havia estat regidor d'Urbanisme amb Llensa, va entrar a l'alcaldia i va aturar les obres. Quan Josep Llensa va recuperar l'alcaldia, a principis de la dècada dels 90, va començar a tancar part de l'edifici amb vidre i alumini amb l'objectiu de cobrir les principals necessitats que té la població pel que fa a donar emplaçament a la llar de jubilats, la biblioteca, el dispensari mèdic i altres serveis. En aquesta primera fase es van invertir vint milions, cinc dels quals estaven subvencionats pel pla d'obres i serveis.
Posteriorment, amb la creació de l'espai Riudaura, en època de l'alcalde Ricard Herrero (PSC), es va donar sortida a la creació d'un petit auditori, adaptat a les necessitats del municipi i es va abandonar la idea prevista en el projecte original.
LES FRASES
Nou espai per a la Fundació Vimar
L'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro necessita més espais i reordenar-los. Precisament, el 2 de novembre l'Ajuntament i i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC) van signar l'acord per al lloguer, amb opció de compra, del local de 240 metres quadrats que la Fundació Vimar destinarà al centre de dia que des de fa un parell d'anys gestiona. Una opció necessària, segons Sala, però que, alhora, dotava la fundació, que ocupava uns espais en el complex, de millors instal·lacions. El vicepresident de l'entitat, Jordi Sistach, destacava que la capacitat assistencial del servei, d'una vintena d'usuaris de proximitat, es mantindria, però que se n'incrementarà la “qualitat”, ja que l'emplaçament actual –en un primer pis– era “menys funcional”, destacava l'alcalde, Xavier Sala. Vimar ja gestiona altres llars residència a Sant Antoni de Calonge i Palafrugell, una altra residència amb centre de dia a Sant Feliu i té molt encarrilat el projecte d'un nou equipament entre els carrers Roma i París de Platja d'Aro.
Teatre, casino i cinema per a un projecte inconclús
Originàriament els edificis havien de ser un gran complex, qualificat de faraònic, que a l'època, el 1985, tenia un cost de 500 milions de pessetes
J. Trillas
El projecte de la plaça Catalunya va ser aprovat l'any 1985 quan Josep Llensa, aleshores alcalde de CiU, avui a l'oposició, volia impulsar un gran projecte en un espai de 20.000 metres quadrats.
El projecte era realment ambiciós: un museu, una sala d'exposicions, un casal per a jubilats i per al jovent, el dispensari mèdic, les seus de la Creu Roja i de la policia local, els estudis de la ràdio municipal, diverses sales d'exposicions i de conferències, un cinema teatre i una sala d'espectacles amb capacitat per a 1.200 persones. La realització d'aquest macroprojecte va provocar dubtes fins i tot en les files convergents, ja que el seu cost, aleshores d'uns 500 milions de pessetes, semblava difícilment assumible per un municipi que tenia, en aquella època, un pressupost de 123 milions.
Es van invertir uns 80 milions en la construcció de l'estructura de formigó, però el projecte va quedar aturat amb el canvi de govern. A principis de la dècada dels 90, i tornant ser Llensa alcalde, les obres es van reactivar. Finalment, el 2004, amb Ricard Herrero (PSC) al capdavant, es va optar per traslladar-hi l'ajuntament.
