municipal
infraestructures
Llensa vol mantenir el “formatget” de Santa Cristina
L'exalcalde defensa la viabilitat econòmica del seu gran projecte i reclama fer un ajuntament a l'espai del vell
L'exalcalde de Santa Cristina d'Aro Josep Llensa (CiU), actualment a l'oposició, defensa la viabilitat econòmica que, al seu moment, tenia el seu macroprojecte de la plaça Catalunya, que va impulsar el 1985 amb un cost de 500 milions de pessetes de l'època i que va quedar inacabat. Llensa, que considera innecessari enderrocar el tercer edifici que falta acabar dels tres edificis, el conegut com el “formatget”, explica que, en el seu darrer mandat com a alcalde, va encarregar un estudi per acabar-lo. “La proposta era ubicar-hi la policia local i fer-hi una sala d'exposició”, destaca Llensa, que considera un error enderrocar-lo per fer-hi un nou edifici.
Nou ajuntament
La proposta que impulsa l'alcalde, Xavier Sala (ERC), preveu enderrocar el “formatget” per fer un ambiciós projecte que comportarà remodelar l'edifici on actualment hi ha l'ajuntament i connectar-lo amb l'edifici nou que es construirà. Una operació que s'ha previst amb un cost d'1,8 milions d'euros i de la qual en breu s'encarregarà el projecte.
Segons Llensa, la millor opció és fer el nou edifici al solar on hi ha l'ajuntament antic, que es va deixar per problemes d'aluminosi.
Josep Llensa també critica l'alcalde perquè quan era regidor d'Urbanisme, en un acord PSC-ERC, es va encarregar i pagar un projecte per fer un nou ajuntament a la plaça Catalunya que hauria costat 6,3 milions d'euros.
LA FRASE
LA XIFRA
“No era un projecte faraònic”
El controvertit projecte de l'equipament sociocultural, que es va començar a fer el 1986, era viable. Segons Llensa, el projecte constava de tres edificis, dos de grans, per a equipaments municipals, coneguts com l'“assecador de pernils” –perquè van estar uns anys inacabats–, i el “formatget”, que havia de ser un teatre, que pagava l'Ajuntament. Un quart edifici, una gran sala de festes per a 1.200 persones, que, de fet, comportava el gruix del cost de les obres, segons Llensa, “el pagava íntegrament un privat i al cap de 50 anys retornava a l'Ajuntament”.