Els municipis petits volen tenir més competències

Els ajuntaments lleidatans demanen al govern que sigui “flexible” a l'hora d'elaborar les pròximes lleis de règim local i que el nombre d'habitants no sigui l'únic criteri per establir les competències dels consistoris o les fonts de finançament a les quals poden aspirar. Aquesta és una de les reclamacions que més consens van generar ahir entre la vuitantena de càrrecs electes, la majoria alcaldes i alcaldesses, que van participar en la setena i última jornada del procés de debat GovernsLocals.cat, que ha de servir per definir la futura legislació local de Catalunya, que es va fer al monestir de les Avellanes d'Os de Balaguer.

La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, que va presidir la jornada, va recollir la demanda i va afirmar que “segurament hi haurà d'haver certa flexibilitat i que hi hagi altres elements que juguin a l'hora de decidir si un ajuntament pot exercir determinades competències”, de manera que “s'escolti el territori i es reculli la pluralitat del món rural”. Va posar com a exemple d'altres paràmetres a tenir en compte la capacitat econòmica de cada ajuntament o el tipus de municipi i de població que té.

Borràs va explicar que a les comarques de Lleida, “a diferència d'altres llocs”, se'ls ha demanat que les coses “no vinguin tan fixades pels números”. Per exemple, els 20.000 habitants marquen el límit de quan un ajuntament és competent en polítiques socials i aquest és un criteri únic que molts alcaldes lleidatans rebutgen. En les diferents sessions territorials s'ha demanat que “es tingui en compte la pluralitat del país, de municipis molt grans i alhora de municipis molt petits en població però amb molta extensió territorial i que també cal dotar-los d'eines per donar resposta a les seves necessitats”.