comarques
Descarten la fusió del Vallès Oriental i l'Occidental
SATURACiÓ
Els presidents dels consells comarcals s'oposen a la idea de Fem Vallès per falta de consens i perquè seria un excés d'administracions
Aproven un pacte estratègic per col·laborar en temes comuns i serveis i actuar com a ‘lobby'
“Seria un despropòsit començar el debat dient als ciutadans, en relació al tema del Vallès, que no tenim prou administracions i que en volem fer una de nova.” Així s'expressava el president del Consell Comarcal i alcalde de Castellar, el socialista Ignasi Giménez, en la compareixença després d'un consell d'alcaldes del Vallès Occidental en què es va aprovar un acord estratègic entre els dos consells comarcals del Vallès per col·laborar i cooperar en temes comuns i la prestació de serveis, però també per “exercir de lobby de pressió” davant d'altres administracions. Un acord que dimecres que ve s'ha d'aprovar en el consell d'alcaldes del Vallès Oriental convocat a Mollet, tot i que el president del Consell Comarcal i alcalde de Vallromanes, David Ricart (ERC), també deixava clar ahir, en una compareixença conjunta, que el territori vol posar l'esforç “en el que fem i no en el com ens organitzem”.
“Descartem d'entrada la fusió perquè no existeix un consens bàsic entre els municipis i les ciutats”, va afegir Giménez, per constituir un nou organisme, la idea de l'“àrea Vallès” que va posar sobre la taula l'entitat Fem Vallès –formada per les patronals Cecot, Consell Intersectorial d'Empresaris (CIESC) i Unió Empresarial Intersectorial-Cercle d'Empresaris (UEI) i l'associació Via Vallès– a principis del 2015 . Fins i tot va portar la proposta en comissió al Parlament, però Giménez reblava que tenia la percepció que es vol “aixecar la casa per la teulada” en un moment en què “tothom té pressa” i recordava que la nova vegueria del Penedès s'ha creat després de dotze anys teixint complicitats al territori.
La proposta de Fem Vallès, que no tenia el suport d'altres organitzacions empresarials com Pimec, no es veia amb mals ulls en la seva essència de reivindicar un contrapès polític i econòmic per tenir competències en matèries com ara infraestructures, transport, promoció econòmica i formació professional per a un territori que representa el 4,4% de la superfície de Catalunya, suma un 17,3% de la població catalana i aporta prop del 17% del PIB català i, com recordava ahir Giménez mateix, “és el pol industrial més important del sud d'Europa”. Però molts alcaldes no comparteixen la idea de crear una nova estructura administrativa presidida per un consell general format per la suma dels dos consells comarcals que s'afegiria a la d'ajuntaments, consells comarcals, consorcis, diputacions, vegueries. l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) –municipis vallesans en formen part–, Generalitat i govern espanyol.
Per aquest motiu aposten per aprofundir en la col·laboració entre territoris en àmbits concrets, fent polítiques conjuntes per millorar la prestació de serveis.
LA FRASE
LA DATA
Economia, transport i mobilitat
Amb la idea de buscar una posició conjunta i començar a liderar polítiques comunes, els dos consells comarcals van proposar a la Diputació de Barcelona que fes una diagnosi de la situació de les dues comarques que servís de fotografia per iniciar el debat. Ahir es va presentar l'estudi Les oportunitats de desenvolupar polítiques conjuntes al territori dels Vallesos, elaborat per l'Institut Cerdà, que proposa aquest acord estratègic que ha d'acabar prioritzant les actuacions de cooperació, sobretot en dos àmbits: la promoció econòmica i el del transport i mobilitat. Recomana desenvolupar polítiques conjuntes per a empreses, fer una planificació sectorial de la formació, potenciar els plans locals i nous jaciments d'ocupació o professionalitzar i valorar l'oferta turística. També proposa trobar mecanismes que generin consens en les infraestructures i que permetin fer valer la seva veu davant d'altres administracions, a més d'elaborar un pla de mobilitat, optimitzar la gestió de busos interurbans, potenciar el transport públic i col·laborar amb l'AMB. La gestió dels residus, dels espais naturals i de l'habitatge són altres punts sobre els quals l'estudi insta a treballar.
