Antenes per a la història
L'equip de govern de Pals instal·larà les úniques estructures de les antenes de Radio Liberty com a símbol del seu passat
Fan més de 14 metres i se situaran prop d'on hi havia l'emissora, en una rotonda
Les úniques restes que queden de les superestructures, o trams de les torres, que subjectaven les antenes de la desapareguda emissora de propaganda Radio Liberty de Pals es tornaran a enlairar. Aquesta vegada, però, com a recordatori d'un passat que va anar lligat durant dècades a la història del municipi i, molt especialment, al seu paisatge. La idea del govern de Pals, de Junts per Pals-AM i el PDeCAT, és situar-les al costat de la platja, a la rotonda situada al costat de la Torre Mora, al camí que donaria accés a les antigues instal·lacions de l'emissora.
Peces de museu
Les restes que es conserven són del tram B, les que estaven situades a l'entrada de l'emissora, amb una altura d'uns 145 metres. No eren les més altes, perquè aquestes corresponien al grup D, amb 165 metres d'altura. Eren el suport de les anomenades “cortines radiadores i cortines reflectores”; la reflectora era per no radiar en direcció al nucli de Pals, i radiar el doble en direcció a Moscou.
Aquest és un projecte que, segons explica l'alcaldessa, Sílvia Monar (Junts per Pals-AM), vol convertir el que ara són trossos de ferralla guardats en un element que recordi aquesta emissora, que va començar la seva història el 23 de març del 1959. Aquests trams que queden són segurament els únics vestigis. Monar no vol deixar de tenir unes paraules d'agraïment per al llavors alcalde, Josep Comas Ametller, que va ser qui, segons explica, va tenir la idea de preservar una petita part d'aquesta història i va decidir quedar-se aquests trams; de fet, aquestes grans estructures no eren les antenes, sinó els seus suports. Però, en tot cas, i amb els seus colors blancs i vermells, van ser durant dècades la imatge i, a la vegada, el gran impacte visual i paisatgístic a la platja de Pals.
Treball tècnic
“Aquest mandat vàrem decidir recuperar-les, pensant que en fer-ho estaríem recuperant una mica una part de la nostra història”, explica Monar. Les restes de les estructures són a dins del camp de futbol i, amb els anys, es van anar cobrint de vegetació; ara s'han desbrossat i tornen a ser visibles, en espera de la seva restauració i col·locació.
L'experiència de la gran esfera del Fòrum de les Cultures de Calonge fa que es plantegi un projecte que ha de garantir primer la seguretat, pel que fa a la subjecció, i també ser curosos amb les tasques de manteniment.
LES FRASES
La caiguda d'un gegant símbol de la guerra freda
La primera emissió, amb el nom de Radio Liberation del Comitè per l'Alliberació del Poble Rus (AMComlib), va tenir lloc el 23 de març del 1959 a les tres i cinc del matí. El més espectacular de les instal·lacions van ser sens dubte les torres metàl·liques que contenien les antenes i que tenien una altura d'entre 25 i 40 metres. La potència de l'emissora era espectacular, perquè era de 1.350 quilowatts en total. Si bé sempre va ser coneguda popularment com a Radio Liberty, l'emissora va tenir altres noms: Radio Free Europe i, finalment, Oficina Internacional de Radiodifusió / Veu d'Amèrica (IBB / VOA International Broadcasting Bureau / Voice of America).
Ara fa onze anys que les antenes van anar a terra, però, de fet, n'hauria de fer dotze. La voladura es va endarrerir perquè el 2005 el llavors conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Salvador Milà, volia preservar una antena –dos pals de l'antiga emissora de propaganda nord-americana– per situar-hi un captador de gas de carboni (CO2). Aquest projecte va quedar pel camí quan finalment la Generalitat i l'Estat van acordar posar fi a un debat que l'única cosa que va fer és endarrerir el procés tot un any. Finalment, el 22 de març del 2006, més de 700 tones de ferralla es van ensorrar a Pals durant la voladura controlada de les estructures Aquesta ja havia deixat d'emetre el 25 de maig del 2001, silenciant 42 anys de propaganda.
