MIQUEL CALM
ALCALDE DE LA VALL D'EN BAS (CIU)
«Ens semblava que amb Bracons no hi guanyaríem gran cosa»
L'alcalde repassa en aquesta entrevista què ha significat l'obertura del túnel i quin impacte ha tingut, i també reflexiona sobre la futura variant que ha d'acabar l'eix Vic-Olot
Arribar i moldre. Miquel Calm es va presentar per CiU l'any 1999 sense experiència en el món de la política i va guanyar. Des d'aleshores, ha estat l'alcalde i ha governat amb majoria absoluta. És l'alcalde del túnel de Bracons, ara de la variant de les Preses i, en els primers anys, va haver de calmar els ànims polítics, molt encrespats per la divisió interna de la federació, una divisió que es va traslladar a alguns sectors de la societat de la vall.
–El túnel de Bracons ja està obert. Com veu ara amb perspectiva els anys previs de polèmiques i de feina?
–«Inicialment ens semblava que amb Bracons no hi guanyaríem gran cosa i que ens perjudicava moltíssim el territori. Hi vam treballar i vam aconseguir millorar-hi moltes coses i, ara, podem dir que ha representat i representa moltíssim.»
–En què?
–«Tot i que al principi l'afluència de visitants no era gaire important, ara sí i ho noten els comerços, el turisme rural, els restaurants i, fins i tot, el sector industrial, perquè li és més fàcil i barat transportar mercaderies fins a Barcelona.»
–Una especulació que no s'ha acomplert?
–«La reducció del temps del trajecte entre la Vall d'en Bas i Vic o Barcelona. Els només deu minuts que es guanyaven segons alguns han quedat totalment difuminats. Entre la vall i Vic, hi ha vint minuts, i una hora fins a l'entrada de Barcelona. I això és tenir aquestes dues ciutats molt a prop.»
–Una que s'ha acomplert?
–«La relació amb Vic i Osona en general. Els de Vic, dèiem que eren els de l'altra banda i ara tots som de la mateixa banda. Hi ha una bona sintonia. En canvi, Osona no la té tan bona amb Manresa, amb la qual està connectada a través de l'eix del Bages.»
–El recordo a sobre un tractor protestant i convidant a actes de Salvem les Valls. Vostè és ben rebut entre els sectors crítics amb l'eix Vic-Olot. Com s'ho ha fet?
–«Hem fet una feina que es veu poc de cara enfora. Hem parlat amb tothom, hem donat la cara, hem parlat clar i hem intentat fer anar tothom al mateix carro. I, tot i els moments delicats que hem passat, aquesta actitud ens ha permès evitar una fractura social a la Vall d'en Bas i enfrontaments.»
–Ara que veu Bracons fet, què pensa de l'obra en si?
–«Estem relativament satisfets de com ha quedat i això és gràcies a tothom, també dels que s'hi oposaven. Amb les millores que vam reclamar, l'obra s'ha ajustat al màxim i l'impacte ha estat el mínim.»
–La Generalitat els va oferir alguna contrapartida?
–«No hi ha cap pacte. La Generalitat només ha dit que serà respectuosa amb el territori. És conscient de l'agressió al territori i vol ajudar a millorar-lo.»
–Com?
–«Per exemple concedint recursos i buscant-ne en altres administracions per contribuir a fer realitat la millora de la xarxa de carreteres de la Parcel·lària i sobretot del carril bici que hi volem fer.»
–I, ara, la variant de les Preses o de la Vall d'en Bas per acabar l'eix de Bracons fins a Olot. Una altra guerra?
–«No, perquè els dos ajuntaments hem fet una feina molt ben feta encarregant als respectius tècnics la variant que cadascú defensa però millorada i amb mínims acceptats per les dues parts. Tant la del túnel per Marboleny que defensem com la subterrània per la plana de la vall. Estem d'acord que la que esculli la Generalitat s'haurà d'ajustar a la proposta de mínims pactada.»
–La veurem aviat?
–«Penso que no, i més si es té en compte el difícil moment econòmic de les administracions. Primer es farà la d'Olot i tot seguit la de les Preses.»
–S'atreveix a fer una travessa?
–«Ara és un empat. Entre altres coses perquè ara ve un període d'eleccions al país i no se sap si hi haurà canvis a la Generalitat. Per això és important tenir un document de mínims.»
–Vostès van revisar el pla general quan les màquines van començar a foradar Bracons. Per què?
–«Per aconseguir, com així ha estat, que fos una de les millors eines de protecció del territori. Hem preservat la plana agrícola, anem pel camí de ser un futur parc agrícola, hem limitat el creixement als nuclis existent, hem potenciat els usos artesanals, etc. Hem marcat un full de ruta per al futur que difícilment es podrà canviar, i més tenint en compte el consens que hi va haver.»
–El seu municipi té dues grans obres en marxa?
–«Sí. La residència per a la gent gran, amb quinze places de centre de dia i 48 d'estada. Ara fem una primera fase d'1,6 milions i crec que la podrem obrir l'abril de 2010. I l'alberg familiar a l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, situada on passa el camí ral que ara es recupera i el de Sant Jaume. Tindrà 80 places i ha de ser un element clau per obtenir la marca Turisme de Família.»
–I algunes a punt?
–«Sí. El museu del camp a Can Trona. Amb una primera fase d'un milió amb ajuts del Feder i de Cultura de Madrid, serà un reconeixement a la pagesia, un monument a la història dels pagesos i, a més, servirà per consolidar el sector turístic, que estem consolidant.»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
