Administracions

Territori

La comarca de vuit municipis retorna el consens al Lluçanès

L’última proposta preveu que la comarca es creï amb almenys les vuit poblacions del sí i que hi hagi una clàusula d’adhesió per a les del no

Convenç la majoria d’alcaldes, que demanen al Parlament que ho desencalli

El Lluçanès ha recu­pe­rat el con­sens amb l’última pro­posta que els redac­tors de la llei de cre­ació de la comarca han fet arri­bar als alcal­des. L’aposta pas­sa­ria –com ja va avançar aquest diari– perquè la comarca es creï amb els vuit muni­ci­pis que van votar sí al Lluçanès el 2015 i que es pugui ampliar fins a tretze a través d’una clàusula que per­meti l’entrada voluntària dels cinc que van votar no. Segons va con­fir­mar ahir el pre­si­dent del Con­sorci del Lluçanès, Isaac Peraire, els can­vis sug­ge­rits han con­vençut la “majo­ria” dels tretze alcal­des i “sem­bla que podria encai­xar tot­hom”. Els alcal­des recla­men “cele­ri­tat” al Par­la­ment perquè des­en­ca­lli d’una vegada “el reco­nei­xe­ment ofi­cial de la comarca”.

Els tretze alcal­des del Lluçanès es van reu­nir dimarts al ves­pre per valo­rar la pro­posta de la ponència redac­tora. I segons va asse­gu­rar Isaac Peraire, “tot i que és just dir que hi ha opi­ni­ons diver­ses que pro­po­sen altres fórmu­les, la majo­ritària que va sor­tir és l’ultima pro­posta, que pre­veu que hi hagi una clàusula d’adhesió” per als muni­ci­pis del no. És a dir, al con­trari del que s’havia pro­po­sat ini­ci­al­ment, que era que aquests cinc muni­ci­pis –Santa Maria de Merlès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bar­to­meu del Grau, Sant Boi de Lluçanès i Sant Feliu Sas­serra– entres­sin a for­mar part de la comarca però amb l’opció de sor­tir-ne a poste­ri­ori. Això no va gene­rar el con­sens espe­rat al Lluçanès i diver­sos alcal­des es van mos­trar molt crítics amb la pro­posta. En canvi, el nou model sí que tin­dria el suport dels bat­lles, tot i que segu­ra­ment no la una­ni­mi­tat. Els equi­li­bris no han estat fàcils i Isaac Peraire, per exem­ple, expli­cava: “Com a alcalde de Prats no m’agrada, però assu­mim la nova pro­posta com la de con­sens perquè és la majo­ritària.” A més, Peraire defen­sava ahir que no renun­cien a ser una comarca de tretze perquè con­si­dera que hi ha temps per “convèncer” la ciu­ta­da­nia dels cinc muni­ci­pis que en la con­sulta del 2015 van girar l’esquena a la comarca.

En la reunió de dimarts també es va par­lar de la pos­si­bi­li­tat que el Lluçanès sigui una comu­ni­tat de muni­ci­pis, una prova pilot que Gover­nació ha posat sobre la taula. Segons Isaac Peraire, el que ente­nen els alcal­des és que aquesta opció “pot ser un ins­tru­ment de tran­sició fins a la cons­ti­tució del con­sell comar­cal”, que no es podria fer efec­tiva fins pas­sa­des les elec­ci­ons muni­ci­pals del 2019.

Peraire va aler­tar també que, tot i el con­sens al ter­ri­tori, el canvi del text depèn dels par­la­men­ta­ris. I, en aquest sen­tit, els va inter­pel·lar perquè no demo­rin més el debat al Par­la­ment de la comarca del Lluçanès, quan ha pas­sat mig any des que es va entrar la pro­posta de llei i dos anys de la con­sulta popu­lar del 2015.

LES FRASES

El Lluçanès necessita el reconeixement oficial de la comarca. No és cap desig sentimental ni cap somni humit
Demanem als grups parlamentaris que no demorin més el debat de la comarca del Lluçanès
Isaac Peraire
president del consorci del lluçanès i alcalde de prats

El consorci atén 15.254 persones

Isaac Peraire va fer aquestes declaracions sobre el futur de la comarca en la roda de premsa convocada per fer balanç de la feina feta pel Consorci del Lluçanès durant el 2016. El president va explicar que “per cada euro invertit en retornen gairebé quatre” al territori. I va considerar: “És una bona notícia que ens sembla que justifica el treball conjunt que estem fent els tretze municipis del Lluçanès.” En total, durant l’any passat el consorci va prestar 52 serveis i va impulsar 48 programes que van beneficiar 15.254 persones. En concret, s’estan potenciant projectes amb relació a l’atenció a la gent gran, el centre de serveis –a través del qual es fan compres compartides per exemple de pèl·let–, el desenvolupament rural –amb els boscos de pastura o amb la posada en marxa del primer escorxador de proximitat–. També s’han impulsat treballs relacionats amb l’educació; en aquest sentit, el projecte estel·lar ha estat la preparació de l’escola de música, l’emprenedoria o l’ocupació, on el consorci ha impulsat un servei itinerant. Pel que fa als residus, una de les novetats ha estat la recollida de plàstics agrícoles i treballar en la creació d’una deixalleria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia