Deute a la baixa als municipis

Uns pocs a l’alça

Segons les dades del Minis­teri d’Hisenda, Reus és la ciu­tat que va encapçalar la llista de muni­ci­pis que van aug­men­tar més el deute durant l’any pas­sat. La capi­tal del Baix Camp és la que va expe­ri­men­tar un crei­xe­ment més gran en números abso­luts, amb un estalvi de tres mili­ons d’euros pen­dents de tor­nar als bancs, i que supo­sen un glo­bal de 224 mili­ons d’euros. Tar­ra­gona, per la seva banda, sí que va reduir el deute en més de 10 mili­ons i va tan­car el 2016 amb 166 mili­ons.

Mont-roig del Camp, Llo­renç del Penedès i l’Espluga de Fran­colí també se situen entre els ajun­ta­ments que van incre­men­tar més el deute. El muni­cipi cos­ta­ner del Baix Camp va incre­men­tar els diners que deu als bancs en gai­rebé mig milió d’euros, ja que va pas­sar de 10,4 mili­ons d’endeu­ta­ment a 10,9. Llo­renç i l’Espluga el seguei­xen de prop, amb un aug­ment que voreja els 400.000 euros en tots dos casos.

Sense deu­tes

Tot i que és un cas atípic, en el total de la demar­cació també hi ha dos muni­ci­pis que l’any pas­sat van deci­dir pas­sar de no tenir cap compte pen­dent amb els bancs, a con­traure nous crèdits: es tracta de Flix (que el 31 de desem­bre del 2016 devia 254.000 euros) i el Milà, que ara té un deute de sols 2.000 euros.

D’altra banda, ja són 43 els muni­ci­pis del Camp de Tar­ra­gona i les Ter­res de l’Ebre que poden dir que, el 31 de desem­bre, no tenien cap deute pen­dent en els bancs. Per tant, un 23% del total de muni­ci­pis de la demar­cació no estan endeu­tats.

Entre aquests, n’hi ha dis­set que l’any pas­sat van acon­se­guir amor­tit­zar tots els crèdits que tenien pen­dents: Benis­sa­net, Bràfim, Capa­fonts, Capçanes, Cor­bera d’Ebre, la Figuera, Gar­cia, Mas­llo­renç, el Molar, la Palma d’Ebre, el Pont d’Armen­tera, Salomó, Pon­tils, Vall­fo­gona de Riu­corb, Ves­pe­lla de Gaià, la Vile­lla Baixa i Vilalba dels Arcs.

Mal­grat tot, aquesta llista de muni­ci­pis que es finan­cen sense haver de recórrer als bancs con­ti­nua ocu­pada bàsica­ment per muni­ci­pis d’escassa població, i que es veuen molt con­di­ci­o­nats per les res­tric­ci­ons a l’endeu­ta­ment muni­ci­pal esta­bler­tes pel govern de l’Estat. Tot i així, muni­ci­pis com Salomó, Mas­llo­renç així com també Ves­pe­lla de Gaià van fer un esforç d’amor­tit­zació impor­tant i van tor­nar préstecs que supera­ven els 100.000 euros de feia un any i que en el cas del muni­cipi de Mas­llo­renç, en tenia que puja­ven fins a un total de 178.000 euros.

Per habi­tant

Si es posa l’endeu­ta­ment total dels muni­ci­pis en relació amb el seu nom­bre d’habi­tants, el muni­cipi que en tin­dria una pro­porció més alta seria l’Amet­lla de Mar. Aquest muni­cipi del Baix Ebre té un deute de 2.366 euros per per­sona empa­dro­nada. Hi segueix de ben a prop Cunit, amb un deute per habi­tant de 2.346 euros, i tanca el podi Crei­xell, amb un endeu­ta­ment que arriba encara fins a 2.310 euros per per­sona de mit­jana. Durant els últims anys totes tres pobla­ci­ons han estat vin­cu­la­des amb casos de mala gestió muni­ci­pal i, fins i tot, alguns amb casos de pre­sumpta cor­rupció.

Reus també situa l’endeu­ta­ment per damunt dels 2.000 euros per habi­tant, amb una xifra total de 2.165 euros. El Ven­drell, amb un endeu­ta­ment de 1.874 euros per habi­tant, i Beni­fa­llet, amb un deute per habi­tant de 1.768 euros, en com­ple­ten la llista. L’altra cara de la moneda és Vila-seca, on el deute per habi­tant és d’un euro després que l’Ajun­ta­ment reduís l’endeu­ta­ment de gai­rebé cinc mili­ons, a prin­cipi d’any, a sols 27.000 euros.