Administracions

Administracions

Roques sense jurisdicció clara

S’estén la pràctica de capbussar-se al mar des de roques i penya-segats, i no tots els municipis ho tenen regulat per ordenança

La prohibició, a Blanes i Lloret, és més normativa que efectiva i socorristes i policies locals no donen l’abast amb quilòmetres de litoral

Els canals de You­tube, Ins­ta­gram i altres xar­xes soci­als, com­bi­nats amb les minicàmeres espor­ti­ves incen­ti­ven la moda de llançar-se a l’aigua tot immor­ta­lit­zant i com­par­tint l’experiència. Les dades de sinis­tra­li­tat, per ara, són bai­xes. Ínfi­mes fins i tot si es com­pa­ren amb els estralls del bal­co­ning. Però les úniques res­tric­ci­ons depe­nen de les orde­nan­ces de cada muni­cipi. I a la Costa Brava no tots ho tenen regu­lat.

Bla­nes con­tem­pla, per exem­ple, la pro­hi­bició explícita de “llançar-se des de les roques”, espe­ci­al­ment on està “pro­hi­bit per senya­lit­zació de l’Ajun­ta­ment”. Són freqüents els salts des de prop de sa Palo­mera, on està pro­hi­bit. En aquesta roca, a finals de juliol, va morir un turista en caure, de manera acci­den­tal, des de dalt del pro­mon­tori. A Llo­ret de Mar, l’arti­cle 69 de l’orde­nança de civisme de Llo­ret de Mar deli­mita les tem­po­ra­des de bany a les plat­ges Gran, Fenals, Canye­lles, sa Boa­de­lla i Santa Cris­tina i deixa a res­pon­sa­bi­li­tat de l’usu­ari com­por­ta­ments com ara refres­car-se “fora de les zones aba­li­sa­des pel bany o senya­lit­za­des com a tals per mitjà de ban­de­res”.

Fonts de l’Ajun­ta­ment de Llo­ret de Mar expli­quen que és freqüent que els joves es tirin a l’aigua des del Salt dels Bur­ros, un indret pro­per a la platja Gran. Hi ha pla­fons infor­ma­tius amb pic­to­gra­mes adver­tint del risc d’eslla­vis­sa­des, de roca llis­cant i de roques poc pro­fun­des en dife­rents llocs. I a Santa Cris­tina d’Aro també hi ha car­tells de pro­hi­bició, per exem­ple, a la cala de Canyet, a la urba­nit­zació Rosa­mar, però sense socor­rista i amb difi­cul­tat d’un con­trol efec­tiu per part de la poli­cia local. A Tossa, els vigi­lants de la platja, informa el con­sis­tori, estan pen­dents del tram que inclou es Codo­lar, la platja Gran i la Mar Menuda. Adme­ten, però, que el lito­ral és extens, i que, de vega­des, quan reben una alerta i arri­ben al lloc dels salts, “sobre­tot si són joves, ja no hi ha ningú”.

Setge pri­vat a una tra­dició

A l’Alt i el Baix Empordà, a banda dels car­tells de Santa Cris­tina, la situ­ació es repe­teix. Els socor­ris­tes tre­uen el xiu­let si obser­ven con­duc­tes peri­llo­ses a les roques més pròximes a les plat­ges. Enguany, hi ha hagut pocs ferits: un de lleu a Cale­lla, amb un tall, i un de més greu a les roques de ponent de la platja de Sant Pol, a Sant Feliu, un noi que va aca­bar amb un esquinç cer­vi­cal.

En aquesta dar­rera població, dècades enrere, hi havia ritu­als iniciàtics que avui entu­si­as­ma­rien els joves armats amb un pal per a auto­fo­tos: el “valga’m sant Feliu!”, que con­sis­tia a recrear el recor­re­gut que, segons la tra­dició cris­ti­ana, el màrtir va com­ple­tar amb una roda de molí lli­gada al coll, bus­se­jant sota el For­tim a través de la cova que anava des la cala del sant (Calas­sanç) al Nàutic Vell, i avui invi­a­ble perquè els fona­ments d’aquest edi­fici van tapar la sor­tida de ponent. O el salt des de les roques de “sang” i “fetge”, amb noms ben tro­bats per aler­tar del risc.

Ara, aques­tes roques roma­nen a la zona de con­cessió als apar­ta­ments del Club del Mar i, per bé que el pas i el bany són lliu­res, el vigi­lant pri­vat admet que pro­hi­beix el salt des de les roques perquè, anys enrere, un ado­les­cent hi va pren­dre mal. La comu­ni­tat té por que, en cas d’acci­dent, els recla­min la res­pon­sa­bi­li­tat civil.

Més al nord, al parc natu­ral del Montgrí, abun­den els racons i des de l’ens que regula l’espai tenen notícies, fins i tot, de salts amb embar­ca­ci­ons de llo­guer con­cer­ta­des que recu­llen la gent un cop a l’aigua. No s’han plan­te­jat pro­hi­bir-ho, perquè hau­rien de posar dese­nes de rètols i, després, con­tro­lar. Sí que volen posar límits i aco­tar les zones i períodes de nidi­fi­cació d’aus en con­sens amb els esca­la­dors. Però aquest ja és un altre tema.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia