Administracions

lleida

Molt canal i poc asfalt a les terres de Lleida

Un any més el Segarra Garrigues acapara la major part de les inversions previstes pel govern a Ponent

Amb 151 milions, el canal ocupa el 64% dels diners destinats pel govern a les comarques del pla de Lleida

Al Pirineu s'inverteixen 41 milions i les obres més destacades són l'aeroport de la Seu i els nous regadius de Tremp

Les comarques de Ponent rebran el 12,6% (223,1 milions d'euros) del total de les inversions al territori català per part de la Generalitat. L'Alt Pirineu i l'Aran rebran el 2,2% (41,3 milions d'euros), segons la proposta de pressupostos que ha presentat el govern per a la seva tramitació parlamentària.

El canal Segarra-Garrigues és, un any més, la partida més destacada, i amb diferència, a les comarques de Ponent. L'empresa pública constructora del canal Regsega compta el 2011 amb partides per valor de 151.211.816 euros. El 64% dels diners que la Generalitat pensa invertir al llarg del 2011 a les comarques de Ponent van destinats a aquesta obra hidràulica, la qual s'està construint amb un esforç inversor compartit entre l'Estat i la Generalitat. El 2014 és l'any en què es vol donar per enllestida l'obra.

L'aeroport d'Alguaire, el qual començarà a acollir vols fora de l'espai Schengen aquest hivern si es compleixen els contractes assumits ja amb un primer operador britànic, tindrà una partida de poc més d'un milió d'euros per fer l'ampliació dels espais de la terminal demanats per l'operador. Aquestes obres han d'estar enllestides a mitjans de desembre i la intenció del govern és tramitar-les ràpidament un cop s'aprovi la partida pressupostària. A l'aeroport de la Seu d'Urgell, en plena construcció, la Generalitat hi destina més diners que a Alguaire aquest 2011: dos milions d'euros en edificacions i compra de terrenys.

Quant a grans vies de comunicació, no tenen cap partida i per tant queden per al futur el desdoblament de la C-53 entre Tàrrega i Alfarràs i el de la C-13 entre Lleida i Balaguer, així com els trams de doble via de la línia ferroviària de la Pobla entre Lleida i Balaguer. Tampoc no es destina cap a partida al tram de la Variant Sud de Lleida que ha de creuar l'Horta i que encara no té el traçat definit.

La inversió de la Generalitat al Segrià, inclòs Lleida capital, cau un 36% respecte l'any passat i només suposa el 4,1% del total que el govern es gastarà en inversions reals en aquesta comarca. Seran 76,3 milions d'euros. Sense la part del Segarra-Garrigues que toca al Segrià (34 milions), la caiguda seria espectacular. Lleida, a més centralitza partides que són per a tota la província, com en conservació o senyalització de carreteres.

La ciutat de Lleida

La inversió més gruixuda és la construcció de l'IES Escola la Mitjana, amb un cost de 5 milions d'euros. Segueixen per darrera els 4 milions per la residència per a discapacitats físics de Balàfia i la despesa en equipaments dels hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria amb poc més de 3 milions. En el cas de l'Arnau destaca el nou TAC i l'accelerador lineal, mentre que al Santa Maria, l'acabament de la reforma de l'ala est. La Generalitat també gastarà prop de 3 milions en expropiacions i completar la variant sud, entre Magraners i Alcoletge. L'ampliació dels jutjats del Canyeret també és de les importants amb 1,5 milions.

Com a “inversions” anecdòtiques, destaquen els 911 euros que es gastaran en unes cortines venecianes per als Serveis Territorials de Ports i Transport i 502 euros més per unes cortines iguals a la seu del departament de Territori i Sostenibilitat a Lleida.

No hi ha inversions per a la restauració del campanar de la Seu Vella i més actuacions per al monument més emblemàtic de Lleida, així com la primera despesa per començar el gran polígon de Torreblanca, vora la N-240, per citar-ne dues. A més de l'IES Cappont, molt reclamat per pares i veïns del barri i amb mocions aprovades pel Parlament perquè s'acceleri la seva execució.

Ros es queixa per l'institut

En aquest sentit, l'alcalde Àngel Ros va afirmar ahir que en un context de crisi i de contenció de l'endeutament i el dèficit entenia les retalles en inversions, però lamentava que la prioritat no hagués estat per fer aquest institut de Cappont. Ros, però, espera que en el tràmit parlamentari s'hi pugui incloure-. Ros també lamentava que la conversió de l'antiga escola de magisteri en seu central i unificada de la Generalitat tampoc tingués consignació. L'alcalde ressaltava que les diferències són en les prioritats i que actualment “cal posar per davant l'educació i la salut i no és el que ens en trobat”.

Fora de Lleida capital, al Segrià només destaca el poc més d'un milió que es gastarà en la construcció del CAP d'Alpicat.

Pla de Lleida

A Balaguer, la Generalitat contempla partides per a la construcció del nou edifici judicial i per a l'ampliació i reforma del CAP amb serveis d'urgències i hospital lleuger. També s'autoritzen els primers pagaments per a la construcció de la connexió nord-oest de la variant de Balaguer amb la carretera d'Àger. Actualment per anar de Lleida al Pirineu per Àger cal passar pel centre de Balaguer i enfilar la carretera del Sant Crist. A la Noguera, es contempla també una partida de 10 milions d'euros per a la variant d'Artesa de Segre que connectarà, a més, la C-26 amb la C-14.

Mollerussa tindrà diners per a les obres del CEIP Pompeu Fabra i Cervera per a l'ampliació del CAP i diverses rehabilitacions del centre històric. A Tàrrega, com ja va anunciar el govern, desapareixen del pressupost del 2011 les obres de construcció de la presó

Pirineu

A les comarques del Pirineu, es preveu un milió d'euros per a la modernització i implantació de nous regadius a la conca de Tremp, una partida de 2,5 milions per al CEIP Àngel Serafí Casanovas de Sort i una altra de prop de dos milions per a l'escola de primària Els Raiers de la Pobla de Segur. L'hospital de Tremp tindrà uns 700.000 euros per a obres de millora, i la variant d'Esterri d'Àneu compta el 2011 amb una partida de 660.000 euros. Com a curiositat, al Pallars Sobirà es destinaran tres mil euros per a la redacció d'un inventari del patrimoni industrial de la comarca. A la Val d'Aran, la principal despesa de la Generalitat el 2011 serà el condicionament de la C-28. A la comarca de l'Alta Ribagorça és on menys diners invertirà la Generalitat aquest 2011: només 46.952 euros, en obres a l'escola de Barruera.

(Informació elaborada per David Marín, Eva Pomares i Joan Tort.)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona