Possibles vendes del comú

Segons la vox populi, la qual no sento gaire bé perquè, a més de ser llord (pròxim als noranta), sóc sord, el conservador govern municipal pensa vendre –al millor postor, se suposa– els serveis funeraris, de fa tants anys municipalitzats, i les Aigües de Reus, que a mi em sembla que sempre han estat del comú o sigui de l'Ajuntament. Aquestes dues vendes ens dirien clarament per quins camins podem circular en un futur immediatíssim. Tant el tema de l'obtenció d'aigües, sempre tan dramàtic, com el de la mort, són propicis al fet que es respiri la solidaritat entre homes, dones i criatures de la nostra benamada república municipal. Són vendes que trobaria més aviat aflictives.

Veient el panorama esglaonat, el país, l'espai europeu i el món sencer, un pensa que totes les il·lusions igualitàries s'han ensorrat. L'esberla més gran prové d'aquella idea popular tan arrelada, amb tant de poder de convicció com demostren no les seves banderes, sinó en les seves constants actuacions tots els habitants del planeta, una idea que, feta sentència, proclama que “el que és del comú no és de ningú”. Aquest aforisme nega una realitat com una catedral gòtica. Ben a l'inrevés del que expressa, el que és del comú és de tots, és de tothom i de cadascun del components del cens corresponent. Sostreure del comú, malbaratar o malversar els seus mitjans –no parlo, ara, de vendre– és, finalment, depredar una infinitat de persones entre les quals són principalment perjudicades les més febles, les del final de la corda. És desgastar el poder adquisitiu del diner que es guanya treballant, de vegades dolorosament. Si havíem quedat que l'esquerra econòmica –oblidem ara l'esquerra estrictament política i cultural– té com a objectiu primordial lluitar per la justícia social –mentre la dreta diversa deixa aquests valors per batallar imperiosament per l'eficàcia creadora de béns que, suposadament, ho solucionarien tot– no haurien de veure les majories en les esquerres el millor remei per intentar desfer-se d'una vegada de les misèries universals? Però les esquerres, els partits d'esquerra, han fracassat a tot el món. I a quin Déu hem d'acudir, des de l'agnosticisme, per pregar-li que aturi les privatitzacions i, posats a demanar, faci, per fi, que el patrimoni del món sigui pera tots i per a tothom?