Sis municipis han de tornar diners de l'any 2010 a l'Estat
Són els únics del país que han de pagar, i no pas cobrar, amb imports que van dels 62 euros als 11.700
La transferència no soluciona els problemes amb proveïdors als pobles amb més deute
La liquidació dels impostos de l'Estat espanyol per a l'exercici del 2010 suposarà que la major part dels 947 municipis catalans rebin diners. Una situació, però, que no es produeix de manera universal. Sis pobles tenen un saldo negatiu, és a dir, que han de pagar a l'Estat. Són municipis de les comarques de Barcelona i Lleida, els imports dels quals és variable. Així, qui menys diners haurà de retornar és Farrera (62,65 euros), mentre que el que en deu més és Tiurana (11.712,85 euros). Els altres pobles que han de pagar són Talamanca (750,81), la Baronia de Rialb (3.278,18), Sant Jaume de Frontanyà (67,49 euros) i Sant Esteve de la Sarga (1.246,48).
Cal tenir en compte que la meitat dels diners que reben els consistoris han de servir per pagar factures pendents a proveïdors. Aquesta situació que, si bé suposa un baló d'oxigen, no resol la situació en molts casos. A tall d'exemple, Badalona deu 30 milions en factures i ara en cobrarà 7,2, la qual cosa significa que 3,6 milions han de ser per als proveïdors però que en continuaran faltant 27. El mateix succeeix amb altres poblacions, com ara Vilanova i la Geltrú (té 26 milions pendents i només en rebrà 1,6)i Sabadell (24,6 de deute a proveïdors i 5,9 que arribaran a través de la liquidació de l'Estat).
En canvi, la situació és inversa a pobles que no cal que reservin els diners per a proveïdors. Girona, que deu 0,24 milions, en rebrà 2,4, i Barcelona, que està al dia, cobrarà 119 milions No obstant això, les xifres són enganyoses: els consistoris encara tenen deutes amb Hisenda pels saldos negatius del 2008 i el 2009, amb sumes que arriben als 300 milions pel que fa a Barcelona.
Un sistema de finançament qüestionat
Les dues principals entitats municipalistes catalanes mantenen les seves reserves sobre el sistema de finançament del món local. Pel president de l'Associació de Municipis de Catalunya (ACM), Miquel Buch, el resultat de la liquidació suposarà un respir per a les arques de molts consistoris, però, amb tot, critica la poca fiabilitat i concreció que té el sistema . “Cada any hem d'estar pendents del resultat de les liquidacions, quan el més desitjable seria trobar un model molt més estable que ens garantís uns ingressos més o menys fixos”, comenta. La fórmula que planteja per resoldre-ho és que les corporacions tinguin una participació reglada i tancada en una cistella d'impostos. Aquesta reivindicació l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, l'ha materialitzat insistentment en l'IVA sobre l'activitat turística.
Pel que fa a l'obligació que estableix el govern estatal que el 50% d'aquesta liquidació amb els ajuntaments es destini a pagar proveïdors, el president de l'ACM afirma que no troba malament la proposta, però hi introdueix un matís clau: “Què passarà amb aquelles corporacions que estan al dia dels seus pagaments?”. En aquest sentit, el president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC,) Manuel Bustos, sosté que les liquidacions positives no són una altra cosa que el resultat d'uns avançaments molt escassos el 2010. El tema de fons continua sent la inexistència d'un model estable de finançament.“Amb aquest sistema de participació estem exposats a càlculs aproximats”, hi afegeix.