“Hem de procurar no duplicar”

Que han estat força intensos, sobretot a causa de la situació econòmica. Hem hagut de treballar internament per ajustar les despeses a la realitat dels ingressos sense que això afectés la prestació de serveis. També hem fet un esforç important per posar al dia als pagaments a proveïdors i complir amb la llei de morositat, i hem treballat per aconseguir finançar obres noves i projectes o acabar-ne a través d'ajudes.

No és dolenta. Hem tancat l'any 2011 amb un romanent de tresoreria positiu que ens ha permès augmentar algunes partides pressupostàries d'enguany. El nostre endeutament tampoc no supera el 75% del pressupost. Això no evita, però, que es produeixin tensions de tresoreria per la falta de liquiditat, tot i que actualment estem reduint a 50 dies el pagament de les factures als proveïdors.

Els serveis bàsics sí, ara bé, les inversions només es poden tirar endavant si s'aconsegueix el finançament, en gran part provinent de la Diputació o de la Generalitat, i en aquests moments és complicat d'aconseguir.

La depuradora nova del nucli de Molló és una obra que està executant l'ACA, de la qual, segons fonts de l'agència, resten pendents alguns detalls per tal de donar-la per finalitzada i posar-la en funcionament. Ara bé, és cert que fa temps que en l'Ajuntament no tenim constància que s'hi faci cap tipus de treball per acabar-la.

Estem finalitzant la rehabilitació de la segona planta de l'edifici de la Casa de la Vila. El sota sostre d'abans, ara serà la biblioteca, sala de lectura i telecentre d'internet, el nou arxiu municipal i un parell de despatxos per les entitats. Aquestes obres han costat poc més de 180.000 euros i finançats en un 90% pel PUOSC. L'equipament funcionarà ininterrompudament i sense costos de personal, ja que ho farà amb un sistema d'intel·ligència digital.

Per aquest any preveiem remodelar les zones de contenidors de Molló i Espinavell, per integrar-les paisatgísticament, senyalitzar el nucli de Molló, arranjar la sala polivalent d'Espinavell i la instal·lació de baranes de protecció a carreteres i vials de Favars, Fabert i Espinavell.

Des de l'any 1976, hi ha una mancomunitat de municipis. Per mi, les comarques no deixen de ser mancomunitats de municipis que també gestionen una sèrie de serveis. Així doncs, el que importa és que es presti aquest servei independentment del nom de l'ens que el realitzi. El que hem de procurar és no duplicar serveis.

És veritat que la situació de crisi econòmica del país ha fet agreujar el panorama d'aquests motor econòmic de la Vall de Camprodon, el Ripollès i el Pirineu gironí. Pel que sé, la Generalitat manté converses amb la propietat de l'estació per cercar una solució.

Crec que un projecte com aquest beneficiaria a la Vall, a la comarca, i en definitiva al Pirineu, amb la millora d'infraestructures i pel fet d'ésser una bona injecció de capital per les empreses de serveis.

Les més importants són en telecomunicacions. La manca de cobertura de telefonia mòbil o d'internet de banda ampla o els problemes amb la senyal de TDT són prioritaris ara mateix.