Entre el negoci, l'oci i l'obligació

Enric Bagué, alcalde de Cassà de la Selva, es pre­gunta si a hores d'ara, conei­xent el que es coneix de la crisi i el seu impacte sobre les finan­ces muni­ci­pals, es plan­te­ja­ria fer una pis­cina coberta, però reco­neix que quan es va pro­po­sar el pro­jecte eren altres temps; la ciu­ta­da­nia ho dema­nava; les arques dels con­sis­to­ris ana­ven gras­ses, i pocs res­pon­sa­bles polítics es van plan­te­jar que dar­rere de l'edi­fici, nor­mal­ment sig­nat per des­pat­xos d'arqui­tec­tes amb un cert pres­tigi local, hi havia unes des­pe­ses de fun­ci­o­na­ment i man­te­ni­ment que exi­gien que la ins­tal·lació no entrés en fase de pèrdues, perquè, sinó, els pobles es veien atra­pats per una sag­nia que dete­ri­o­rava, per molts anys, la seva salut econòmica. En aquest aspecte, un dels pri­mers muni­ci­pis que va apos­tar per la pis­cina coberta va ser Anglès, on es va plan­te­jar l'any 1983, amb la intenció d'atraure usu­a­ris de Santa Coloma de Far­ners, la Cellera, Amer i Bon­matí. Desprès d'obrir, va gau­dir d'uns pri­mers temps espe­rançats però més tard va fer la viu-viu fins que, per sobre­viure, no va tro­bar altra sor­tida que cedir-ne la gestió a la Unió de Fede­ra­ci­ons Espor­ti­ves de Cata­lu­nya (UFEC). S'hi va sig­nar un con­tracte de 25 anys en què s'incloïa que la moder­nit­zació de les ins­tal·laci­ons tin­dria un valor supe­rior a 1.600.000 d'euros, quan­ti­tat que havia de cobrir un con­sis­tori que, a més, i en cas de pèrdues, havia d'equi­li­brar els pres­su­pos­tos posant-hi diferència.

Esteve Callís, regi­dor d'Hisenda de la vila, afirma que quan van intro­duir aquest va ser una qüestió que van revi­sar a fons, i que no només van des­co­brir detalls que no veien clars al con­tracte, com ara qui havia de pagar l'IVA, sinó que per atu­rar l'espi­ral de pèrdues (210.000 euros el 2010) van deci­dir que en farien la gestió directa i con­vi­da­rien els alcal­des veïns a man­co­mu­nar-ne l'ús i les des­pe­ses.

La UFEC, que a les comar­ques giro­ni­nes ges­ti­ona altres pis­ci­nes, com ara la de Salt, s'ha tro­bat amb una certa polèmica a la de Sant Hilari Sacalm, una ins­tal·lació que ha de recórrer a l'apor­tació del con­sis­tori per con­ti­nuar fun­ci­o­nant. Albert San­tau­gini, regi­dor d'Esports, sosté que, tot i que la gestió va a càrrec de l'empresa pri­vada, en ser “de titu­la­ri­tat pública, el dèficit l'assu­meix l'Ajun­ta­ment”, en un con­text “de crisi i pujada con­ti­nu­ada dels car­bu­rants que fa molt com­pli­cat cap­tar usu­a­ris dels pobles veïns”. Una situ­ació gens afa­la­ga­dora en què també té a veure, i molt, que Santa Coloma de Far­ners s'hagi dotat d'un equi­pa­ment aixe­cat a mit­ges entre el con­sis­tori –va des­ti­nar a l'obra 3.600.000 euros, un milió dels quals sub­ven­ci­o­nats per la Gene­ra­li­tat– i l'empresa Sport Assis­tance 2000, SL –que hi va apor­tar 3.350.000 euros més–, que, bate­jat amb el nom de Pis­cina de la Selva intenta cap­tar cli­ents d'un radi d'acció molt ampli, des d'Anglès fins a Vidre­res. Sport Assis­tance, res­pon­sa­ble també de la pis­cina de Torelló –fins a la qual, gràcies al túnel de Bra­cons, es des­pla­cen usu­a­ris de la Gar­rotxa–, té clar que el mer­cat de l'esport ofe­reix un gran poten­cial i, en aquest sen­tit, coin­ci­deix amb l'anàlisi del pro­fes­si­o­nal Cesc Martín, que a través de l'empresa Well­ness Empordà s'encar­rega de la pis­cina coberta de Tossa i la des­co­berta de Cassà. “Tant si és muni­ci­pal com si se'n fa una con­cessió admi­nis­tra­tiva, perquè un pro­jecte sigui bo i econòmica­ment via­ble cal que es faci un estudi previ perquè la ins­tal·lació s'ajusti a les neces­si­tats de la població i no es donin casos de sobre­di­men­si­o­na­ment, que gene­ren pèrdues”, explica Martín

Roses és un cas para­digmàtic. L'equi­pa­ment va ser pro­mo­gut per l'Ajun­ta­ment i ges­ti­o­nat per l'empresa pública Pro­moció i Desen­vo­lu­pa­ment de Roses, SL, pre­si­dida pel regi­dor d'Hisenda, Manel Esco­bar. Tot i que arros­sega el paga­ment del crèdit dema­nat per a la cons­trucció (180.000 euros anu­als), ha superat els 1.750 abo­nats, pràcti­ca­ment s'auto­fi­nança i s'ha con­ver­tit en una ins­tal·lació amb una ren­di­bi­li­tat social ele­vada.