“Mornau pot ser un pol de promoció ”

Només sabem que la venda ha quedat deserta. Tinc entès que des que l'Incasòl la va posar en venda van sortir dos compradors i tant amb l'un com amb l'altre la venda no s'ha fet. Sembla que el primer no complia els requisits; pel que fa al segon, no en sé els motius.

Per mi, encantat de la vida que la venda hagi quedat deserta perquè significa que la finca continuarà sent propietat pública. Des que l'Incasòl va comprat la Torre Mornau, per bé o per mal és propietat pública i ens fa una especial il·lusió que aquest equipament pugui ser un equipament emblemàtic dins el parc natural, de promoció del nostre poble i del territori. Hauria de poder ser un pol de promoció econòmica dels municipis afectats i del seu entorn.

La part més important d'hectàrees de la finca no és en territori de Pau, però sí que hi són els edificis i és la connexió més directa, perquè el poble més proper a la finca és Pau. La finca és una de les coses emblemàtiques que tenim. Havia estat quarter militar, cavalleria militar, la gent del poble hi havia fet la mili... És un lloc singular del municipi i ens agradaria que continués sent de propietat pública i que s'hi pogués fer alguna cosa.

D'entrada caldrà veure què vol fer l'Incasòl i si vol seguir amb la venda. És complicat adequar la finca, perquè l'Ajuntament sol poca cosa pot fer-hi; potser es podria fer a través d'un consorci amb els municipis afectats, la Generalitat i, per què no, amb alguna col·laboració privada. Tot està per fer.

El seu argument és que ara mateix no se'n treu cap rendibilitat, però també s'ha vist, ara que la venda ha quedat deserta, que l'ús que en poden fer els compradors també és força limitat; només s'hi podria fer alguna activitat agrícola. Per tant, potser és el bon moment per plantejar-ne un ús públic de promoció econòmica.

Crec que enguany la qualitat a l'Empordà serà prou bona. Encara és difícil de dir-ho exactament, però sabem ja que la quantitat haurà baixat molt. Bàsicament això és per la sequera que hem conegut, per la pedregada que va patir alguna zona de la comarca i, en menor grau, per la incidència que hi pugui haver tingut alguna malaltia; també en algun sector de l'Alt Empordà, per les conseqüències de l'incendi d'aquest estiu. Tenim la sort que el vi de la DO Empordà es ven tot, però que es vengui tot no vol dir que es vengui al preu que hauria de ser. En aquests moments es cobreixen costos i no gaire més. A l'Empordà s'han fet progressos de qualitat i per ara els preus no s'han disparat, s'han estancat. Hi ha el context econòmic general que explica el fet que el consumidor es fixa cada cop més en els preus.