La Diputació farà de crossa política i local del govern
La presidenta Mercè Conesa (CDC) compromet el seu govern amb “el full de ruta pactat per a les eleccions del 27-S”
El govern de CDC-ERC continuarà finançant els serveis locals que no pugui assumir la Generalitat
El nou govern de CDC i ERC a la Diputació de Barcelona es posarà al servei polític i financer de la Generalitat en cas que la llista de Mas i Junqueras governi el país a partir del 27-S. Ho van explicitar ahir la nova presidenta i el nou vicepresident primer de l'ens supramunicipal, l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa (CDC) i l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras (ERC), respectivament, en l'acte de constitució del ple.
En el discurs de presa de possessió del càrrec, Conesa va explicitar que el govern de la Diputació “fa seu el full de ruta pactat per les eleccions del 27 de setembre i el compromís d'avançar en les estructures d'estat”, un compromís que sempre s'ha interpretat com la posada a disposició de la Generalitat del servei tributari de la Diputació per bastir una futura agència tributària catalana, si bé avui ja sabem que a la Diputació de Tarragona CDC governarà amb el PSC i a la de Lleida ho farà amb minoria i haurà de buscar suports, o d'ERC o bé del PSC. De fet, el PSC també votava ahir la presidència de Conesa a Barcelona en un gest que obre la porta a pactes futurs.
Finançar ajuntaments
Guiteras reblava que posar “la institució al servei de la Generalitat” és la posició lògica i recorda que també hauria de ser així encara que l'objectiu polític del govern català no fos la independència. A més de l'acompanyament polític d'un futur govern de CDC i ERC a la Generalitat, en paraules de Conesa, la Diputació continuarà finançant “programes complementaris de suport a necessitats dels ajuntaments” on no arribi el govern català, com per exemple plans d'urgència social, el combat contra la pobresa energètica, la discapacitat o la infància en risc. El nou govern bipartit manté que la prioritat continuarà sent donar suport als ajuntaments en finançament, formació, assistència tècnica i tecnologia, com sempre ha fet, i Conesa recorda que en el passat mandat ja s'ha doblat la inversió als municipis fins arribar als 1.000 milions, una xifra que creu que caldrà incrementar en la mesura del possible aquests quatre anys vinents. “Estarem servint a la raó de ser de la Diputació: els ajuntaments i la seva gent.”
En aquest sentit, Guiteras va voler recordar que els reptes municipals han canviat molt en els darrers quinze anys i que avui els ajuntaments han d'afrontar serveis que ni tan sols contempla la llei com la teleassistència a la gent gran, les llars d'infants, les xarxes culturals i esportives, la creació d'ocupació o la diversificació econòmica local. La transparència en la gestió dels recursos és un altre compromís del govern.
Conesa va anunciar l'impuls del portal de la transparència, les normes d'accés a la informació pública, el codi de conducta d'alts càrrecs i el registre de grups d'interès. Ara bé, la nova presidenta va advertir a tots els càrrecs electes que aquest objectiu requereix un “compromís personal”, perquè les lleis no ho poden regular tot.
Guiteras, alcalde d'un municipi en fallida per un elevat deute municipal heretat, es va comprometre a fer un esforç de comunicació a la ciutadania sobre el paper de suport i coixí dels ajuntaments que fa la Diputació i va citar la frase “si la Diputació no existís, l'hauríem d'inventar”.
LES FRASES
Avís del PSC, Entesa, el PP i C's i crítica única de la CUP
El PSC, Entesa, el PP i C's, que van fer una defensa de la funció de l'ens supramunicipal com a prestador de serveis, van advertir Conesa que no acceptaran que la Diputació faci de crossa política del govern de la Generalitat.
Tenint en compte que el PSC va votar la presidència de Conesa pel seu “tarannà i sensibilitat per les polítiques socials”, la portaveu socialista, Pilar Díaz, va ser la més moderada en advertir al govern que no supedités la prestació de serveis municipals als interessos de la Generalitat. Més explícit va ser el portaveu d'Entesa, Arnau Funes, que va advertir que la Diputació “no és un departament de la Generalitat sinó un ens al servei dels municipis mentre no arribin les vegueries”. Amb tot, Funes no va defugir que l'ens haurà de trobar “el seu espai” en ple procés de canvi a Catalunya.
Més contundents es van mostrar els portaveus del PP i Ciutadans. L'exalcalde popular de Badalona, Xavier Garcia Albiol, va defensar la resposta donada per la Diputació a les necessitats de les persones i els ajuntaments en quatre difícils anys de crisi i va reconèixer a Conesa el seu “tarannà municipalista”, però es va mostrar preocupat per l'objectiu de “fer de la Diputació un instrument del procés independentista de Catalunya”. El PP s'hi oposarà, com Ciutadans, el portaveu dels quals, Miguel Ángel Ibáñez, va afirmar que “si utilitzen els recursos per a finalitats identitàries, ens tindran en contra”. La CUP va criticar la permanència de les diputacions com a instruments d'imposició de l'Estat sobre Catalunya i les va considerar “les institucions més opaques” del país.
