Medi ambient

medi ambient

terratrèmol

Terra de sismes

La comarca registra 281 terratrèmols des d'agost fins a mitjan setembre, la majoria, de petita magnitud

Gairebé tots són de magnitud inferior a 2 i no són percebuts

L'activitat sísmica a les comarques gironines és superior que a la resta de comarques, a excepció de la zona pirinenca, per la confluència d'una cruïlla de dues falles

El terratrèmol de la Selva va tenir fins a 190 rèpliques

El registre de 281 terratrèmols des del 8 d'agost al 15 de setembre només a la comarca de la Selva, segons dades de la Xarxa Sísmica de Catalunya, gestionada per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), posa en relleu que la demarcació de Girona, i especialment aquesta comarca i la zona costanera, és terra de sismes. A excepció d'aquell terratrèmol de magnitud 3,6 que es va produir el 4 de setembre amb epicentre entre Santa Coloma de Farners i Riudarenes, i que va tenir fins a 190 rèpliques, la majoria de terratrèmols han estat imperceptibles per a la població perquè només se'n van produir 10 de magnitud superior a 1,5. I es considera que una tremolor es pot començar a percebre a partir d'una magnitud 2 o 2,2. De fet, si no es tingués en compte aquest augment en la detecció dels sismes de menys magnitud, l'ICGC havia comptabilitzat en un any, des del juny de l'any passat a l'actual, fins a 254 terratrèmols a la demarcació.

L'augment del nombre d'estacions sísmiques arreu del territori, que permeten baixar els graus de detecció dels terratrèmols, ha facilitat la detecció d'aquesta xifra a la Selva, que és una comarca, juntament amb les comarques pirinenques i la zona costanera, on es localitza principalment l'activitat sísmica de Catalunya.

Normalitat sísmica

Les magnituds registrades a la Selva formen part de la normalitat sísmica de la zona, segons assenyala el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, ja que se situa en una cruïlla de dos sistemes de falles: el de direcció nord-est/sud-oest, paral·lel a la costa, i el de direcció nord-oest/sud-est, que recorre des de l'Empordà fins a Osona.

Segons dades del mateix departament, Catalunya registra anualment una mitjana de 800 terratrèmols, la majoria dels quals no són percebuts per la població. Enguany, només se n'haurien percebut quatre a tot Catalunya, dels quals, dos, a la demarcació de Girona: el del recent 4 de setembre a la Selva de magnitud 3,6 a l'escala de Richter i el del 10 de juny al Pla de l'Estany de 3,5 graus Richter.

La innovació tecnològica en les estacions sísmiques permet que es pugui arribar a aquests graus de detecció de terratrèmols de molt baixes magnituds. Per aquest motiu, segons el cap de sismologia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Xavier Goula, no es pot dir que hagi augmentat el nombre de terratrèmols a la zona, sinó que, senzillament, els mitjans tècnics determinen que es puguin detectar aquells que abans no eren tan perceptibles. “Aquests darrers anys tenim més estacions sísmiques que permeten baixar els graus i detectar molt petits sismes”, afirma Goula. Segons el cap de sismologia d'aquest ens del govern català, la gent no s'ha de preocupar d'aquesta activitat sísmica, però sí “ser-ne conscient”, va afegir Goula.

LA DATA

04.09.16
Dia
del darrer terratrèmol important a la demarcació, a la Selva, de magnitud 3,6 a l'escala de Richter.

LES FRASES

La gent no s'ha de preocupar de l'activitat sísmica, però sí ser-ne conscient
Xavier Goula
cap de sismologia de l'institut cartogràfic i geològic de catalunya
La demarcació de Girona té una activitat superior a la resta pel fet d'estar a la cruïlla de dues falles

Des de cada dos mesos fins cada seixanta anys

U.C

Segons els experts, entre els terratrèmols de significació que són més recurrents a Catalunya hi ha els que tenen una magnitud de 3, que es produeixen cada dos mesos. Per contra, els de magnitud 4 tenen un període de recurrència de dos anys i mig, els de magnitud 5 es repeteixen amb una freqüència de 30 anys, mentre que els de 6 es calcula que tenen un període de retorn d'entre 500 i 1.000 anys. L'últim gran terratrèmol que va viure Catalunya està datat l'any 1427 i és precisament el del Ripollès i la Garrotxa. Els terratrèmols no es poden predir, però sí que es poden atacar des de la prevenció. Així, per exemple, hi ha la norma que regula la manera com les noves edificacions han de preveure el risc sísmic, una llei estatal que es va promulgar el 1974 i es va actualitzar l'any 2002, i que està actualment en fase de revisió.

El Servei Sismològic de Catalunya de l'ICGC informa de manera automàtica dels sismes que es produeixen a Catalunya i a les zones properes. Les dades en temps real es difonen a la població a través de canals propis i aplicacions de l'ICGC, com ara el Sismocat.

Àrea de sismicitat moderada

Catalunya, a la Mediterrània Occidental, és una àrea de sismicitat moderada, segons el Departament de Territori i Sostenibilitat, ja que està situada en una zona de col·lisió entre les plaques tectòniques d'Europa i Àfrica. Els sismes destructors en aquesta part del Mediterrani són poc freqüents i els més greus dels quals es té constància van ser els del 1427-1428 al Ripollès i la Garrotxa –l'únic conegut de 6,3–; el del 1923 a la Val d'Aran i el de 1927 al Montseny. El sisme més recent que ha provocat danys –lleugers i moderats en alguns edificis– va ser el del 21 de setembre del 2004 al Ripollès i va ser de magnitud 4.

Segons el Departament, aquesta recurrència aconsella monitoritzar constantment la sismicitat, avaluar el risc i disposar dels plans d'actuació adequats. L'ICGC disposa de 16 estacions sísmiques repartides per tot Catalunya, una d'elles submarina, equipades amb sensors de banda ampla, així com 18 estacions acceleromètriques, que mesuren l'acceleració del terreny causada pels sismes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.