Medi ambient

medi ambient

gestió de residus

Clariana mostra el futur del tractament de residus

El sistema de la planta solsonina permet reduir la generació de lixiviats i gasos de la fracció resta i fa que l'abocador guanyi espai, la qual cosa li allarga la vida

El govern avança que implantarà el model a més llocs del país

Cla­ri­ana de Car­de­ner és un petit poble del Sol­sonès d'encara no 150 veïns, però el seu nom ja comença a res­so­nar en països com ara Bolívia, Israel o Tur­quia. També a Europa, i en diver­ses regi­ons d'Amèrica del Sud. El motiu és el seu cen­tre de trac­ta­ment de resi­dus, que amb un inno­va­dor sis­tema està acon­se­guint resul­tats d'èxit pel que fa a la reducció de lixi­vi­ats i de gasos con­ta­mi­nants que genera la fracció resta –la que els ciu­ta­dans llan­cem al con­te­ni­dor del rebuig– i pel que fa a la reducció del volum d'aquest tipus de dei­xa­lla que s'acaba dipo­si­tant a l'abo­ca­dor.

Tal com deta­lla el direc­tor de l'Agència de Resi­dus de Cata­lu­nya, Josep Maria Tost, “una de les grans lliçons de l'experiència de Cla­ri­ana és que gua­nyem espai i, per tant, allar­guem la vida de l'abo­ca­dor”. En aquest sen­tit, Tost té clar que és un model a seguir i ha avançat que “en els qua­tre anys vinents” l'Agència té pre­vist ins­tal·lar el sis­tema –ano­me­nat MMA Sys­tem– “en dos o tres ter­ri­to­ris” de Cata­lu­nya que trac­tin el mateix volum de resi­dus que a la planta de Cla­ri­ana, que dóna ser­vei a tot el Sol­sonès i al poble bagenc de Car­dona. Segons ha espe­ci­fi­cat, el sis­tema és ideal per a plan­tes que trac­tin “entre 5.000 i 15.000 tones l'any de resi­dus, màxim 20.000”.

A grans trets, el que es fa a Cla­ri­ana amb les bos­ses d'escom­bra­ries del rebuig de casa és obrir-les i pas­sar-les per un cir­cuit que, mit­jançant uns sepa­ra­dors, es dis­tin­gei­xen els mate­ri­als fèrrics de la matèria orgànica. Un cop sepa­rat, el rebuig con­ti­nua el cir­cuit, que acaba amb un emba­latge que el deixa pre­pa­rat per ser dipo­si­tat a l'abo­ca­dor. Fonts de la UTE Sol­sonès Net, que ges­ti­ona la planta, apun­ten que de cada 100 tones de rebuig que entren i pas­sen pel pre­trac­ta­ment se n'aca­ben dipo­si­tant 50 a l'abo­ca­dor.

El quid del procés, però, és la matèria orgànica que s'acon­se­gueix sepa­rar del rebuig domèstic. Es tras­llada en unes trin­xe­res on s'hi estarà tres set­ma­nes, durant les quals s'hi insu­flarà aire per acon­se­guir unes con­di­ci­ons de tem­pe­ra­tura i humi­tat deter­mi­na­des que la bio­es­ta­bi­lit­za­ran. Aca­bat el procés, el mate­rial res­tant es podrà uti­lit­zar per fer talus­sos de car­re­te­res i també del mateix abo­ca­dor.

El fet de treure la matèria orgànica de les bos­ses de dei­xa­lles per­met que la que s'acaba enter­rant generi menys lixi­vi­ats i menys biogàs; fa que el volum del que entra es redu­eixi sig­ni­fi­ca­ti­va­ment, i per­met tan­car el cer­cle reu­ti­lit­zant (per fer talus­sos) la matèria orgànica que s'ha acon­se­guit extreure de la fracció resta. Com diu Tost, “mirem de treure la màxima humi­tat pos­si­ble a la fracció resta que va a l'abo­ca­dor per mini­mit­zar les lixi­vi­ats que genera, i gua­nyem espai. És la gran nove­tat que té la planta de Cla­ri­ana”.

Amb el sis­tema, a més, la planta sol­so­nina com­pleix els man­dats euro­peus, que apun­ten que “el 2018 el 100% de la fracció resta s'haurà de pre­trac­tar abans d'anar a l'abo­ca­dor”, explica Tost, que recorda que “un 60% del residu que gene­rem a Cata­lu­nya encara se'n va a abo­ca­dor o a inci­ne­ració”.

Prova única a l'Estat

Uti­lit­zant el mateix cir­cuit, la planta ha estat la seu d'una prova pilot pio­nera a l'Estat espa­nyol, en què s'han trac­tat dei­xa­lles ja enter­ra­des. Es va obrir un petit tros del vas antic de l'abo­ca­dor, es va pas­sar la dei­xa­lla pel cir­cuit i per les trin­xe­res “i vam retor­nar a l'abo­ca­dor un 65% del que vam treure”, deta­lla Tost. I hi afe­geix: “Els resul­tats ambi­en­tals i econòmics de la prova són posi­tius: recu­pe­rem mate­ri­als –abans dels 90 s'hi abo­cava “de tot”, diu–, reduïm les emis­si­ons que cau­sen l'efecte hiver­na­cle i, en allar­gar la vida de l'abo­ca­dor, reduïm inversió pública”. “És un sis­tema molt via­ble per aquells ter­ri­to­ris que tenen una neces­si­tat urgent d'ampliar abo­ca­dors i no tenen lloc ni mit­jans. És una tec­no­lo­gia de la qual sen­ti­rem a par­lar en un futur”.

De fet, la planta no ha parat de rebre dele­ga­ci­ons inter­na­ci­o­nals des que l'any pas­sat van pre­sen­tar el pro­jecte –que s'ano­mena de mine­ria d'abo­ca­dor– en un congrés fet a Grècia. En aquesta línia, podríem veure com altres llocs del món copien una experiència que, a més, “és 100% cata­lana: el dis­seny, el pro­ducte i la tec­no­lo­gia són d'aquí”.

LES FRASES

El disseny i la tecnologia de la planta són 100% catalans; ja han vingut diversos països a veure-ho
La mineria d'abocadors és molt viable per qui vulgui ampliar el dipòsit i no tingui espai
Josep Maria Tost
director de l'agència de residus


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia