Més de 100 empreses aposten per la marca Ebre Biosfera

La marca Ebre Bios­fera ja s'ha enlai­rat. Un any després que el Con­sorci de Polítiques Ambi­en­tals de les Ter­res de l'Ebre (Copate) posés en marxa el segell acre­di­tat per la Unesco amb una vin­tena d'empre­ses, ja n'hi ha més d'un cen­te­nar d'acre­di­ta­des. “Ja tenim una massa crítica de pro­duc­tes que es venen amb el dis­tin­tiu de la reserva, d'empre­ses que apos­ten pels valors natu­rals del ter­ri­tori”, ha expli­cat el direc­tor tècnic del Copate i ges­tor de la reserva de la bios­fera de l'Ebre, Josep Ara­gonés. Les empre­ses del sec­tor agro­a­li­men­tari, el turístic i l'hos­ta­le­ria són prin­ci­pal­ment les que for­men part de la marca. I ja han començat a dis­se­nyar pro­jec­tes de col·labo­ració entre ells. “S'estan cre­ant les con­di­ci­ons perquè els empre­sa­ris col·labo­ren entre ells, la reserva de la bios­fera els està ser­vint per creure en els recur­sos endògens”, ha dit Ara­gonés. Tot i que encara no hi ha cap pro­jecte con­junt mate­ri­a­lit­zat, el Copate asse­gura que d'aquí a poc temps es posa­ran en marxa.

Per tal de pro­moure la coo­pe­ració entre els empre­sa­ris que apos­ten per la marca Ebre Bios­fera i per expli­car-los els valors de la reserva i del pro­grama Home i Bios­fera de la Unesco, el Copate orga­nit­zarà enguany tres fòrums de for­mació. De fet, el pri­mer es va cele­brar fa uns dies a Amposta. “Hi ha gent que està adhe­rida a la marca però des­co­neix exac­ta­ment els valors de la reserva; és neces­sari fer una tasca de divul­gació”, ha mani­fes­tat el ges­tor de la reserva. A més, els fòrums són una fórmula per tor­nar els recur­sos gene­rats per la mateixa marca als empre­sa­ris que hi han apos­tat. Orga­nit­za­ran les pròximes ses­si­ons a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.

Pel que fa a les actu­a­ci­ons que enguany impul­sarà el Copate per pro­mo­ci­o­nar la marca, hi ha la par­ti­ci­pació a fires locals, l'ela­bo­ració d'un menú de la reserva de la bios­fera, que serà d'ús exclu­siu per als res­tau­rants acre­di­tats amb pro­duc­tes de tem­po­rada i de pro­duc­tors adhe­rits a la marca, l'edició de mate­rial pro­mo­ci­o­nal i la millora de l'espai web.

Amb tot, el veri­ta­ble impuls a la reserva de la bios­fera de l'Ebre serà l'apro­vació del pro­jecte d'espe­ci­a­lit­zació i com­pe­ti­ti­vi­tat ter­ri­to­rial (PECT) que lidera el Copate. “Abans de l'estiu es resoldrà l'apro­vació d'aquests pro­jec­tes i, si acon­se­guim el finançament, en tres anys podrem actu­a­ci­ons que tar­da­rien almenys set anys a mate­ri­a­lit­zar-se”, ha comen­tat Ara­gonés. El PECT té un pres­su­post de 4 mili­ons d'euros i un 50% de les actu­a­ci­ons plan­te­ja­des es finançaran amb fons euro­peus. A més del Copate, el pro­jecte implica els qua­tre con­sells comar­cals de l'Ebre, els ajun­ta­ments de Tor­tosa i Amposta, la URV, la Dipu­tació, el cen­tre tec­nològic de la fusta i el moble de la Sénia i la Fede­ració de Pro­duc­tors de Mol·lus­cos del Delta. En total, plan­te­gen una dot­zena d'actu­a­ci­ons estratègiques per can­viar el model econòmic ter­ri­to­rial en tres anys uti­lit­zant com a palanca la reserva de la bios­fera de l'Ebre. La cre­ació d'una DO per pro­moure el marisc del Delta, un obser­va­tori de la sequera o la rede­fi­nició del sec­tor del moble són alguns dels pro­jec­tes pre­sen­tats.

Pel 2018, un repte del Copate serà l'ampli­ació de la superfície de la reserva, ja que ara el nord de la Ribera d'Ebre en queda exclòs. “Tin­drem ja una tra­jectòria per dema­nar-ho a la Unesco”, ha dit Ara­gonés.