Medi ambient
GREGORI MUÑOZ
COORDINADOR DELS VINT ANYS D'ESTUDIS A L'ALGUER DE MATARÓ
“L'alguer és un tresor que indica la qualitat de l'aigua”
“Tenim una extensió fixa d'unes 600 hectàrees de posidònia entre Argentona i Llavaneres”
“Estem tranquils perquè amb aquests vint anys s'ha comprovat que la praderia es manté”
“Si no es garanteix la qualitat del medi la planta no pot créixer”
Als submarinistes, els atrau més visitar les barres de pedra que hi ha més endins que no pas la posidònia
Des de fa vint anys que set entitats i centenars de voluntaris s'han proposat controlar i preservar la praderia de posidònia oceànica que s'amaga davant de la costa de Mataró. L'alguer és un dels més ben estudiats del litoral català.
No està en perill però és un fons fràgil?
És una comunitat molt important, molt estructurada i com passa sempre és molt fàcil destruir-les i molt difícil que es recuperin.
Fa vint anys que vau començar a estudiar-la.
Quan es va començar el projecte el que no se sabia és que la praderia de Mataró fos tan gran. Coneixem la presència de posidònia a Tarragona i a la Costa Brava en petits fons de cala. El que hem volgut és donar difusió de la importància d'aquest alguer.
La cartografia de què disposeu què permet saber?
N'hem fet dues, una el 2002 i l'altra el 2010. No les podem acabar de comparar del tot perquè s'han fet en metodologies diferents però sí que tenim una extensió fixa d'unes 600 hectàrees de posidònia entre la riera d'Argentona i el port Balís de Llavaneres.
I el motiu que es concentri a aquí?
Li agrada els fons de sorra de poca fondària que en aquest tram arriba als 27 metres i en alguns trams fins als 40. Parlem d'un fons sorrenc on és molt fàcil que s'agafi. La llum que li arriba limita el seu creixement. No pot anar més enllà i en direcció a la costa les aportacions d'aigua dolça també la frenen, davant de les dues rieres.
L'alguer està limitat pel medi. Per què és tan especial?
Com més gran és l'extensió més beneficis ambientals i de qualitat dóna. Fa vint anys que l'estudiem. Vam començar a 25 punts de la costa catalana, amb un projecte promogut per la Generalitat, i l'únic que es continua és el de Mataró, gràcies a la implicació i sensibilització de molts voluntaris.
Es coordina des de l'Escola
del Mar de Badalona.
del Mar de Badalona.
Sí, amb l'assessorament científic de la Universitat de Barcelona i totes les entitats com Blaumar, l'SPAS, l'Ajuntament de Mataró i la confraria, que són els que hi participen. Des del Museu de Mataró s'hi dóna difusió com a eina pedagògica a les escoles.
Això vol dir sortir a mar hivern
i estiu?
i estiu?
Sí, fem tres sortides fixes a les tres estacions que tenim: a 12, 20 i 17 metres. Tenim una visió molt local de la praderia i la cartografia de tot el conjunt. Estem tranquils perquè amb aquests vint anys s'ha pogut comprovar que la praderia es manté.
El temporal del 2008 va alertar, però, de la seva regressió.
Va afectar dues de les estacions on prenem mesures. Per recuperar una hectàrea de praderia calen cent anys. Aquí s'ha perdut un metre de mitjana de tota l'extensió de la praderia que tenim. Per ara costa de veure que es recupera.
Més enllà dels temporals, la pesca i afluència de submarinistes pot ser una amenaça?
No és una sola causa, pot ser la suma de moltes. Des de motius mecànics com ara les arts de pesca i les àncores de les embarcacions que fondegen. Però amb els anys que fa que controlem l'alguer veiem que no és una causa humana la que té un efecte més negatiu sobre l'alguer.
Ambiental, doncs?
Si no es garanteix la qualitat del medi és evident que la planta no podrà créixer ni recuperar-se. L'alguer és un tresor que indica la bona qualitat de l'aigua, genera oxigen i amb les fulles frena el moviment de l'aigua i afavoreix la sedimentació.
Falta consciència?
S'ha de millorar el tractament dels residus, del sanejament de les aigües que s'aboquen a mar i les construccions que es poden fer al litoral. És important evitar que es trenqui la dinàmica de les aportacions de sorres. Això pot tenir efectes negatius.
Estan prou regulades les immersions que s'hi fan?
El volum de visitants que hi ha en aquesta zona no és un problema. Als submarinistes, els atrau més anar a visitar les barres de pedra que hi ha més endins que no pas la posidònia. En aquest tram està controlat.
L'objectiu seria tenir una reserva natural?
L'important és que estigui en bon estat. Com aconseguir-ho? Nosaltres només som una part, però cal tenir una visió de conjunt. Una màxima ecologista diu: pensa localment i actua globalment. Estaria bé decidir com està la posidònia en l'àmbit de Catalunya i a quins llocs s'ha d'actuar i tenir els recursos per gestionar-ho.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.